divendres, 31 d’octubre de 2008

Es fred ja és aqui!

Supòs que és inevitable per a tots els estudiants tenir de tant en quant un professor fii de... Bé, pensau lo que volgueu; ho deixarem en desaprensiu. Avui dematí a les nou a tothom se li quedàs cara de gilipolles en llegir el cartellet que anunciava que el professor de Pensament Polític que tenim de 9 a 11 hores no havia vengut per estar de viatge hom ha pensat que aquesta, precisament, és una d'aquelles coses que seria un detall d'avisar amb una mica d'antelació. Més que res per permetre't dormir dues hores més i evitar, en bona mesura, el fred, el vent i la pluja intermitent que patim des de fa tres dies (especialment a primera hora del matí).
De totes formes, però, no és, en principi, el professor absent l'esmentat en la primera línia d'aquest escrit. Tampoc ho és na Margaret West que hem tengut de 11 a 12 hores.
A darrera hora, emperò, hem tengut Estructura Social i m'he emprenyat. M'he emprenyat per les incoherències i la mala fe del docent d'aquesta assignatura . M'explicaré.
L'altre dia, en demanar-li jo si em podia passar el Power Point que fa servir a les classes em va dir que no rotundament, que aquest suport no tenia gens d'importància i que amb el que ell deia era suficient, tot això argumentant allò de (amb lo que encara no m'havia trobat mai) "no me hagas decirte porque no te lo paso", referint-se, supòs, a que jo ho passaria als companys , he de dir que anteriorment s'havia negat a penjar-ho al Campus Virtual per a tothom, i que ningú aniria a classe.
Jo ho vaig deixar estar tot i estar segur que qui no vol anar a classe fa el que s'ha fet tota la vida que és demanar els apunts (més complets i tot que el PowerPoint) i que, a més, a moltes assignatures de l'any passa els i les professores no varen tenir cap inconvenient en passar-me els apunts i jo no les vaig passar a ningú. Serveixi d'exemple l'assignatura de Sociologia en que la bona voluntat de na Pilar Carrasquer contrasta molt amb la d'aquest paio.
A la classe d'avui, però, i pel fet dels que esaven al fons de l'aula no ho veien bé, ha apagat els llums de l'aula.
Clar, deixant de banda el tema de qui va dissenyar l'il·luminació de l'aula no estava molt il·luminat ja que no hi ha la possibilitat d'apagar només una secció de focus, el primer que m'ha cridat l'atenció és el fet de dir: "Si jo no veig les presentacions és igual ja que no son imprescindibles, però en canvi si hi ha altres alumnes que asseguts al darrera (havent-hi cadires buides a davant) no ho veuen si que és necessari apagar els llums de tota la classe. No ho acab d'entendre, a jo me va dir que era del tot innecesari"
Davant tot això, apart de no veure la presentació, ara a damunt m'es dificil fins i tot prendre apunts. Comprendreu que no és una d'aquelles assignatures per les quals esperi que sigui dilluns per tornar tenir, plantejant-me que seria bastant més pràctic no passar-me per allà i demanar els apunts.
No si és que quan un és capdefava... Hi neix i hi mor, i no importa si és professor d'Universitat.
A banda d'es coionera aquest que m'ha emprenyat bastant, dir això de que fa molt de fred fins al punt de que ja hem posat calefacció i hem tret bufandes i abrics, en el meu cas que na Miquela guardava al seu armari ja que jo no tenia suficient espai. He de comentar que dimecres, amb el vent que feia, el meu paraigües va quedar kaput, desmontant-se completament i ara me trob amb el dilema d'on he d'anar a comprar un bon paraigües. No és que hagi meditat molt sobre es tema (m'ha fet vessa anar a comprar-lo) però lo que tenc clar és que no el vull dels xinos!
Per altra banda, avui se celebra per aqui la tradicional castanyada i demà seria el típic dia en que les floristeries fan el seu agost. Com se sap, no hi ha pont i per això els mallorquins hem hagut de buscar diverses maneres per acostar-mos a sa terra en aquestes dates mitjanament senyalades. En Jeroni Sureda, el meu frustrat profe d'anglès, me va comentar que se va agafar divendres passat i hi va anar. Jo, per altra banda i tot i no ser eninyer de camins, canals i ports, m'he dissenyat un pont que-te-cagues de dimecres a diumenge de la setmana que ve, aprofitant la festa de la aùtònoma del dijous i "robant" el divendres. Eh! Un pont que ni en Calatrava! No i es que ja és ben hora d'anar a pegar un bot a ca nostra per menjar sopes i visitar sa família; tot i això, no s'ha notat molt el fet de que pel 12 d'Octubre tampoc hi va haver pont. Vull dir que ho duim bé, no s'ha manifestat massa aquesta necessitat biològica que tenim tots les i els mallorquins de tornar a Sa Roqueta de tant en quan.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Assemblea Nacional!


Com molts de vosaltres ja sabreu, aquest cap de setmana vaig assistir a la IX Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda que va tenir lloc a El Prat de Llobregat (anant a l'aeroport, a devora una fàbrica d'Estrella Damm), en el marc del barri de Sant Cosme, què és un bon exemple de fer política transformant els barris degradats de les ciutats, focus de marginació i tràfic de drogues, en barris on fa ganes de viure-hi. Aquesta transformació ha estat possible gràcies a l'esforç de l'equip de govern d'ICV que governa aquesta ciutat des de fa molts anys. A més, els actes, exceptuant la festa del dissabte, es van celebrar a un alberg de la Fundació Catalana de l'Esplai que, sincerament, està millor que molts hotels. És un edifici ecològic que estalvia energia. A més a més, està adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat i les habitacions tenen terrassa i tot!
El dissabte al matí, abans d'anar a l'assemblea, vaig tenir l'oportunitat de fer un tour en cotxe pel Vallés Occidental ja que, amb na Maria i en Jesús, varem anar a buscar uns companys de Sant Quirze.
Com comprendreu, no me posaré ara a explicar els documents, les esmenes o les resolucions que es van tractar durant el cap de setmana ja que seria fins i tot pesat per jo. Només recordar que, en l'actual context de crisi ecònomica en que els liberals (contradient el que sempre havien defensat quan els convenia) i els socioliberals paguen amb els impostos dels i les treballadores els acomiadaments milionaris i altres excessos que s'han fet i es fan a les grans empreses, la proposta ecosocialista és més vigent que mai.
Encara que el dissabte horabaixa fos una mica pesat en la mesura en que varem estar quatre hores sense descans debatent les esmenes previament presentades pels distints territoris i posteriorment rebutjades o transaccionades, en conjunt diria que ha estat una experiència positiva i enriquidora, en la que he pogut constatar que la Joves esdevé una inmillorable escola de polítics i polítiques amb iniciativa, que probablement estaràn en primera línia de la política catalana a no molt llarg termini.
Com a curiositat, dir que s'havia convidat a Joves d'Esquerra Unida (JEU) de les Illes encara que aquests no hi varen assistir, disculpant-se en una carta.
Podria escriure moltes i més coherents impressions però tenc molts de fronts oberts (dijous tenc un parcial i encara no m'ho he començat a mirar...) així que ho deixaré per un altra dia no sense abans comentar que, estant tot el cap de setmana enrevoltat de rojos, verds i liles, no vaig pensar en cap moment de demanar a qualcú s'inquietud de na Marga de si l'Església de Cerdanyola de nit estava il·luminada de verd perquè a Cerdanyola hi governen els verds!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Sa figa d'en Pons


Avui començam mostrant aquesta vistosa imatge que mos ha enviat na Maria Magdalena (Ui! Aviat pareixeré en Tomás Molina...) per fer referència a una de ses figues que hi havia a la Masia de Pons.
Bé, ja torn escriure quatre línies des de s'hemeroteca en que contaré, en primer lloc, que ahir va venir en Josep Borrell, ex president del Parlament Europeu a fer una xerrada en l'acta d'inauguració del present curs acadèmic de la nostra facultat. Encara que m'hagués fet il·lusió anar-hi, no ho vaig poder fer ja que, tot i que a la nostra facultat es van suspendre les classes, a la veina facultat de lletres on vaig aquella assignatura de parlar en públic, on es van suspendre així que vaig optar, com a estudiant aplicat, a anar a classe; encara que crec que no hagués importat de demés.
Avui he dinat de patates texanes i d'una espècie de marmitako barater a la Cívica, no ha estat dolent. Ara fa una estona, m'he inscrit com a investigador al programa IPUMi, una base de dades de la Universitat de... Bé, una universitat nord-americana; que serveix per obtenir informació censal de països d'arreu del món. Ho he fet, no por amor al arte, si no per dues asqueroses dècimes al primer parcial de l'assignatura de Demografia.
I xerrant d'universitats, per Relacions Internacionals, he estat mirant el ranking (www.arwu.org) de les 500 universitats millors d'arreu del món d'una universitat de Shangai, segons la qual, les unis d'EUA predominen, essent només alienes a aquestes al top 10 les de Oxford, Cambridge i Tokio.
Les de l'estat espanyol, podeu suposar, andan por los suelos. No és d'estranyar que no n'hi hagi cap entre les cent primeres. La millor, sempre segons els Shangaians (xinos, vaja), és la de Barcelona (152-200 al ranking mundial), seguida per la UAM, la Complutense i la UAB (303-401 al mundial, 125-168 a Europa i 4-6 a l'Estat). Més avall també hi ha les de Valencia, Sevilla i Saragossa (totes elles entre el 402 i el 503).
Com a nota positiva (essent molt optimistes) només he trobat que, les millors de l'Estat se troben als Països Catalans, encara que, un consell, no hi cerqueu la UIB...

divendres, 17 d’octubre de 2008

De turisme

Encara que amb una mica de retard, crec que estaria bé esmentar el turisme del cap de setmana passat (uff! Pareix que fa un segle...) a Barcelona i a Pons i El Perelló.
Tot va començar divendres horabaixa quan, havent sortir de la reunió de JEV a Cerdanyola, vaig partir amb na Margalida (a qui felicitam pel seu recent aniversari i envejam perquè és a Mallorca) cap a Sants per tal de rebre als patrocinadors. Desprès varem tornar amb ells cap a Cerdanyola per deixar trastos a l'hostal, fer un tour guiat pel pis i anar a sopar de taping.
Dissabte varem anar a veure la universitat (bé, les facultats de medicina i CCPP) abans d'agafar Ferros cap a Barcelona on voltarem per les Rambles i El Raval fins a l'hora de dinar. S'horabaixa varem anar a La Pedrera i al Laberint d'Horta, on jo no havia estat mai encara que ho vaig trobar força curiós i entretingut. Una llàstima no poder estar-hi més temps. Crec que va ser allà on varem perdre una bona estona ja que la de la taquilla se va embuiar en relació a descomptes per joves i jubilats. Desprès d'això varem anar a veure les fonts de Montjuic que també varen estar bastant bé.
Diumenge, per altra banda, partirem ben d'hora per, previ transbordament a Sants, baixar fins a Calafell on na Bàrbara i en Toni mos varen convidar a berenar de pa amb oli abans de desplaçar-nos fins a El Perelló. Va costar però a n'es final ho varem trobar. He de dir que me va parèixer un poble bastant agradable. Entre d'altres coses, varem visitar un monument relacionat amb Els Segadors que està molt bé.
Més tard varem anar a Pons, una finca (en part abandonada) que serveix com a explotació cinegètica, vamos, per anar a caçar. En aquell entorn rústic, hi abundaven les figues i els caragols.
Desprès d'això dinarem a un McDonalds (a devers les cinc) i visitarem el Coliseu romà de Tarragona, crec recordar.
I poca cosa més, record que varem anar molt en tren i en metro i que, en definitiva, el cap de setmana va ser molt interessant.
Més quotidianament, he de comentar que un parell de dies no he dinat perquè he quedat a l'hemeroteca o perquè he quedat fent coses de l'aduab, així he comprovat sa meva resistència a sa hambruna ja que en cap cas m'he acubat. Pel que fa al grup d'anglès, crec que m'he decidit, desprès de parlar amb en Jeroni i tot, per anar al grup alt, serà lo que s'Anglès voldrà...
Com a típica histèria d'es curs passat podria esmentar lo que me va passar ahir dematí que, tot i haver posat sa radio-despertador i es mòbil, no les vaig sentir i per tant no me vaig aixecar ja que, per una banda, s'en havia anat el llum i la radio s'havia desprogramat i, per altra banda, el mòbil, no se perquè, estava a dins es menjador.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Inici caòtic

No se quan de temps podré suportar més això de viure sense portàtil. No només per no poder escriure histèries, que també afecta, ja que en tenc moltes, o messenger sinó per temes més "seriosos" que abarquen tot l'espectre acadèmic. Pensau que si ja per un estudiant "normal" ja és imprescindible, en la universitat del segle XXI, treballar a través d'internet, més ho és per jo que sense no tenc accés a Powerpoints i altres elements de classe. Tot això s'agreuja tenint en compte que a n'Aina li han firat un flamant portàtil de 17" panoràmic que me posa ses dents llargues d'enveja. Per cert, que no és lo únic amb lo que n'Aina aquesta me fa enveja, ja que un dia vos detallaré tot s'arsenal de "ricos manjares" que li envien. Menos mal que aqui a Cerdanyola, també menjam bé qualque dia gràcies a sa mare de na Miquela, a qui aprofit per felicitar.
Però no és aquest l'únic tema que em lleva la son en aquest caòtic inici de curs, encara que en segons quines coses hi estigui relacionat. Per exemple, el mes d'agost vaig fer l'automatrícula per internet i entre el grup 1 i el 3, tenia (i encara tenc) un follón considerable. Sa qüestió és que jo estic anant al grup 3 i ahir, quan en part per casualitat i en part perquè no tenia accès al campus virtual vaig entrar la web de la matrícula on vaig comprovar que anava errat. Vaig anar a demanar a gestió acadèmica i m'han dit que el periode de instàncies en aquesta qüestió és del 20 al 24 però no se si els meus arguments de que he badat serviran per concedir el canvi. A més m'han dit que s'ha de pagar!
Un altre tema de que ja he parlat però que encara no s'ha resolt és el d'anglès. Ahir, per exemple, varem fer un debat de dues hores al nivell alt en que no vaig obrir boca mentre vaig parlar amb en Jeroni Sureda, que va mostrar molt bona predisposició diguent que, tot i no poder canviar l'aula (ja que en aquella, que és molt oscura, hi ha per veure videos) me va oferir una làmpara i me va contar que havia tengut alumnes cecs i era una bona oportunitat per dinamitzar la classe i tal. Va ser curiós perquè me va dir per començar, "I que ets de Felanitx, tu? I coneixes en Toni Rosselló?". Se veu que en Toni, veïnat d'Es Babo, ja li havia comentat que jo l'havia de tenir.
En un altre ordre de coses, l'ADUAB marxa viento en popa a toda vela. Encara que de membres actius i oficials només som 4, esperam reclutar més gent en un curset que se farà a final de mes. Hi ha molt bona sintonia i ganes de fer coses.
I res, aquest divendres venen els senyors pares i patrocinadors a fer-nos una visita en que l'itinerari previst és un tour per la ciutat de Barcelona el dissabte i una visita a El Perelló i la Masia de Pons. Rarament, no m'he entretingut a mirar si els meus cognoms eren presents a la toponimia de qualque racó del pais però en una altre ocasió serà. I si no, sempre quedarà Vilafranca, que n'hi ha moltes!
Segurament hi havia qualque cosa més de la qual no m'en record, però ja la deixarem per una altre ocasió, que hauré de partir cap a Cerdanyola a dinar de piteres de pollastre amb nata i sopa de ceba, que me varen quedar ben bé (amb poca ceba però bé...).

dijous, 2 d’octubre de 2008

Ases Colombians a Mallorca

Es sens dubte díficil no engendrar brots de racisme envers els immigrants sud-americans que es van instal·lant a la nostra terra. No ja per temes de possible inseguretat ciutadana provocada per l'aparició de bandes juvenils violentes que s'apoderen dels nostres carrers i plaçes, sinó per temes més seriosos i profunds que requereixen certes valoracions.

Una associació de Colombians afincada a Mallorca, Asocolombia, millor identificada al meu parer per Asnocolombia, ha engegat una campanya per segregar els parlants de la llengua pròpia de les nostres illes, el català, incitant al boicot dels productes i establiments que utilitzin aquesta llengua. Aquest fet es certament preocupant tenint en compte els antecedents migratoris que han patit les nostres illes. Primer arribaren massivament als anys seixanta els anomenats forasters, procedents de l'estat espanyol. La majoria d'aquests s'han integrat a la perfecció a Mallorca encara que un reducte dels quals no ho ha fet i ha donat lloc a determinats partits i associacions (ASI, Partido Balear, C's, Círculo Balear...) que, tot i ser minoritaris, treballen per destruir la nostra cultura i mposant la seva.

Ara, unes décades més tard, arriba aquesta nova onada que ve de més enfora encara que, fruit de que foren expoliats i esclavitzats pels castellans, parlen si fa no fa la mateixa llengua que els primers i pretenen també l'implantació de la seva llengua a casa nostra en detriment, esclar, del català.
Amb aquest panorama, i tenint en compte la legítima possibilitat de vot que rebran aquests col·lectius jo expres la meva preocupació al mateix temps que em pregunto que passarà el dia en que les organitzacions, per exemple, de magrebins vulguin que l'àrab torni a esdevenir oficial a Mayurca. S'implantarà un bilingüisme castellà-àrab? Agradarà això als senyors d'Air Berlin?
Deixant de banda el catastrofisme i centrant-nos en els fets concrets, cap la possibilitat de que aquesta associació actui així coordinada amb alguns sectors de la caverna espanyolista o tal vegada, sigui això una venjança en contra d'UM perquè no li va donar les subvencions que demanaven. En aquest punt, s'ha de recordar l'esforç pressupostari que fa el citat partit amb les organitzacions d'immigrants per captar nous ninxols de votants...
Bé, sigui com sigui, s'ha de lluitar contra la incultura i fer el maxim possible per aconseguir la normal integració de tots els fluxos migratoris buscant un equilibre entre la cultura d'origen i la d'acollida, donant a conèixer aquesta incentivant el seu coneixemnet i evitant així el cami facil que sovint agafen els immigrants de parla castellana que no és altre que ignorar (i ara també atacar) el català.



Una associació de colombians crida a boicotejar el comerç illenc

Asocolombia instà a no consumir productes que no estiguin etiquetats en castellà ni comprar en locals retolats en la llengua pròpia de les Balears. L’entitat qualifica Unió Mallorquina de ser un partit de “nacionalistes xenòfobs” i ataca durament les polítiques de normalització lingüística

Andreu Perelló 29/09/2008

L’Associació Colòmbia unida a Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears. A més, l’entitat qualifica Unió Mallorquina de "nacionalista xenòfoba". La iniciativa d’aquesta associació d’immigrants colombians du per lema "No compres si no entiendes" i es féu pública dissabte a través d’un comunicat signat pel president de l’entitat, José William Vega García.
La nota d’Asocolombia, distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "passa’l", insta "els hispanoparlants i mallorquins" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà. Així, carrega contra l’esforç d’aquells empresaris que s’han implicat en la defensa de la llengua i cultura pròpies de Balears. D’aquesta manera, la campanya posa en el punt de mira la normalització del català aplicada en els darrers vint-i-cinc anys a l’Arxipèlag. S’arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts. "Han aconseguit que els nostres fills siguin retornats als seus països i llocs d’origen", afirmen.

Atac a Unió Mallorquina

L’associació de colombians acusa UM de ser un partit de "nacionalistes xenòfobs". No és la primera vegada. El passat 31 de març Asocolombia ja emeté un comunicat en el qual arribava a assegurar que existien "plans maquiavèl·lics de discriminació de la immigració aplicats pel partit xenòfob d’UM, sota la tutela del seu actual Govern de coalició". A més, critica els atacs a Air Berlin i a la Cambra de Comerç alemanya —que es manifestaren contra la normalització—. "Amb la crisi econòmica en què estam immersos i que durarà dos anys, no ens podem permetre l’actuació d’aquests polítics que pretenen atemorir qui du la riquesa i, per tant, el nostre treball", assegura el comunicat.
Per finalitzar, Asocolombia afirma: "Estam en els nostre dret a decidir i hem d’actuar allà on els fa més mal: la butxaca". La nota acaba amb un "Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Saragossa i altres

Ja fa gairebé una setmana que som per Cerdanyola i encara no he escrit cap vegada per la qual cosa ja és hora.
Potser podriem començar contant que dijous quan vaig arribar me varen dir de comprar els bitllets de bus per anar a Saragossa dissabte. Els varem comprar i varem partir ben dematí, ens varem aixecar a les sis de la dematinada per agafar un tren fins a Arc de Trionf, devora l'estació del Nord des d'on partia l'autobus. Encara que el trajecte duràs tres hores i mitja vaig trobar que si mateix era còmode ja que el bus era ample i confortable.
Varem arribar a la capital aragonesa damunt les 11:30, més concretament a la nova estació de Delicias des d'on agafarem un bus urbà fins al centre. S'ha de dir que de busos en varem agafar devers vuit i, encara que era barat (0,90€ per trajecte), varem buidar la cartera de monedes i també d'algun bitllet.
El Pilar, el teatre romà i tot això està molt bé, la Expo ja està completament desmantellada i al forn d'ensaïmades mallorquines no venen botelles d'aigua, però el que més ens va cridar l'atenció fou la gran quantitat de bodes que s'oficiaven a la ciutat aquell dia i que anaven des de les més pomposes (exagerades) de la catedral fins a les més senzilles de les esglésies repartides per la ciutat.
Varem visitar també una biblioteca que tenia quatre o cinc plantes on vaig comprar-me un llibre titulat La Corona esta que arde, que qual vos parlaré un altre dia.
En conclusió, el viatge va estar bé encara que sa meva panxa estàs certament remoguda.
Abans de tot això, divendres, havia d'anar a fer quatre feines per la UAB i no vaig poder ja que vaig haver d'estar pendent tot el dematí de l'arribada d'un paquet per MRW que no ho va fer fins a les 15:00 hores. Crec que enguany no n'enviaran tants mes que res perquè s'han despenjat de que a jo només me toca un paquet mensual, a banda de la dificultat de recepció afegida.
Bé, i per altra banda, aquest inici de classe està marcat pel kaos i la inestabilitat ja que tenc les assignatures (i les aules) repartides entre el grup 1 i el 3, juntament amb una minoria de companys que varem seguir allò acordat de que a falta de grup 2 ens matriculariem al 3.
També he de dir que segons la prova de nivell d'anglès no aniré amb en Jeroni Sureda sinó que me toca amb el grup "bo". Això me desconcerta especialmente pel que fa a l'expressió oral (i l'escrita també, desprès de més d'un any d'inactivitat) ja que m'hi haurè d'esforçar molt i me deman sinó seria més net anar al nivell baix amb un professor mallorquí i a més molt divertit, segons pareix.
Per cert, els mafiosos pocavergonyes que s'han mirat el meu estimat portàtil han determinat que el teclat no entra en garantia ja que li vaig pegar un cop i volen cobrar per la reparació uns 240€, i jo em demano, com cony he pogut pegar un cop al portatil si el teclat, quan el transporto, està a la part interior? I al mateix temps, damunt la taula com l'hi he d'haver pegat un cop?