diumenge, 30 de novembre de 2008

Acte de l'ADUAB

El proper dimecres dia 3 de desembre, amb motiu del dia Internacional de la Discapacitat, l'ADUAB (l'associació de discapacitats de la UAB) organitzarà una sèrie d'activitats per tal de conscienciar a la comunitat universitària respecte a certs aspectes de la vida quotidiana de les persones amb necessitats especials i alhora passar una bona estona.
Amb aquest acte es volen millorar els mecanismes d’interacció amb els nostres companys del campus tot donant informació sobre la discapacitat amb un aperitiu a les fosques perquè cadascú intenti menjar unes olives, una mica de fuet i tacs de formatge amb un escuradents, però amb l’obstacle de tenir els ulls tapats.
També, per als més agosarats, s'organitzarà una cursa-circuit amb bastons i una de similar amb cadires de rodes. Mitjançant l’intercanvi de rols dels participants, es vol fer difusió de les necessitats del nostre col·lectiu i transmetre als estudiants, personal docent i personal de serveis una resposta positiva per millorar el tracte que es dóna a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat per què cada dia la vida pugui ser una mica mes fàcil eliminant les barreres socials que encara trobem avui.
L'acte tindrà lloc a la Plaça Cívica el dimecres dia 3 de desembre entre les 13 i les 15 hores. Tothom hi esta convidat, s'espera la vostra participació.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Entre incidents domèstics i assemblees multitudinàries

Ahir migdia, tot just quan vaig acabar d'escriure l'histèria precedent, vaig procedir a elaborar-me el dinar que havia de consistir en una superensalada del xef (és a dir, amb surimis, tonyina, olives, maís, embotit, entre d'altres) però em vaig trobar amb un impediment important, la primera llauna que vaig obrir és va revoltar i va disparar la seva part superior contra el meu dit gros de la mà esquerra. Va ser una incisió, tot i que no molt grossa, prou profunda que va començar a sagnar.
Sa gent que me coneix sap que sa sang, per norma general, no me fa moltes manies encara que, si som jo qui la perd, ja és un altre tema. Crec que vaig procedir correctament posant-hi aigua i fent-hi pressió amb un torcaboques ja que, si hi havia “tiritas” no ho sabia. Es tema és que quan feia una estona que m'hi aplicava es paper i m'hi havia posat un glassó (un cubito, vamos) i més aigua, quan ho destapava tornava començar a sortir sang cosa que m'impacientava d'una manera important.
Desprès de fer consultes vaig decidir, devers les cinc, anar a sa farmàcia a comprar “tiritas” o coses d'aquestes i abans de sortir del pis vaig comprovar alleugerit que el tall ja no vertia més sang. Així i tot vaig decidir anar a veure el farmaceutic i vaig fer bé perquè en ser allà, i sense donar-me'n compte, ja tornava brollar. Aquell bon homo m'ho va curar amb iode (o similar) i, encara que me va posar una “tirita”, n'hi vaig comprar, apart d'altres coses, per allò de fer despesa.
Aquest fet, per diverses vies i canals, crec que ja serà conegut per Felanitx però així i tot val la pena d'explicar-lo. Per altra banda, davant incidents petits com aquests un s'en dona compte de com seria de positiu fer a totes les escoles qualque mena d'assignatura de primers auxilis, substituint, és una idea, la religió o això.
Avui, desprès de votar al referèndum sobre el procès de Bolonya, he anat a l'assemblea multitudinària que s'ha celebrat per parlar de l'ocupació de l'altre dia. Ha estat una cosa grossa, l'aula estava plena de gom a gom, quedant-se molta gent dreta, asseguda en terra o al passadís; hi havia, fins i tot, un ca que pasturava per allà.
No vos explicaré tot el que s'ha discutit, més que res perquè ha durat de dotze a quatre de la tarda (i perquè els de torn d'horabaixa havien de començar la seva classe, que sinó...) només he de dir que la meva posició inicial de neutralitat davant l'ocupació ha variat, he passat de la neutralitat amb simpatia cap a l'assemblea a l'adopció quasi absoluta de les posicions d'aquesta.
L'assemblea ha estat l'única entitat estudiantil de la Facultat que ha lluitat en contra de l'aplicació d'aquests nous plans d'estudis perquè el que ha fet la PEF ha estat venir en bloc a intentar boicotejar l'assemblea i a amollar un mitin electoral partidista i demagog.
S'han de fer nous actes de mobilització en contra de la mercantilització de la universitat pública i s'han de fer ara, en el context de que Lletres i Comunicació estan ocupades, dilluns s'ocupa Psicologia i Educació i mentrestant segueixen també a la UB i a València (a Palma es veu que no...).
I és que això d'organitzar una ocupació duu molta feina, ara s'està ocupant Lletres i Comunicació, aquests darrers compten amb el suport del seu deganat i han elaborat un projecte d'unes 18 pàgines on es detalla el projecte d'ocupació. I és imprescincible que sigui una ocupació d'aules i de classes ja que si només s'ocupa el passadís no cridarem l'atenció, sortint als mitjans de comunicació de masses i així donant compte a la societat de la situació, i és que no només protestam en contra dels plans de Bolonya sinó en favor d'una educació i d'una universitat pública de qualitat, que s'hi inverteixi més. Està molt bé aixó d'ocupar el Rectorat de la Central perquè està al centre de Barcelona i els veïnats els han portat menjar i han sortit a tv3, però a la UAB no funcionaria ocupar el Rectorat ja que estem aïllats, pensant-ho bé aquests eren els motius pels quals els cabdills feixistes varen ubicar l'autònoma aïllada, perquè els avalots dels anys seixanta i setanta quedassin aquí.
Un altre tema és el del consens envers les accions, és molt dificil amb tants d'estudiants que tenen prejudicis i clixés en contra de l'assemblea, tenir consens en un marc de que la pròpia aplicació dels plans pilot de Bolonya (avaluació continuada, pràctiques evaluables...) és el motiu pel qual no és poden realitzar mobilitzacions en contra del propi procès de Bolonya, és a dir, per culpa de Bolonya no es pot protestar en contra de Bolonya.
Per altra banda, com ja s'ha dit, preparar una ocupació duu molta feina i no se fins a quin punt és legítim que la gent de l'assemblea que hi dedica temps, desprès perdí una votació amb els vots d'aquells que no hi participen mai i que, com avui, només han vingut a boicotejar i protestar contra les accions de l'assemblea però, en cap moment, han presentat cap acció alternativa (tot i dir que estan en contra de Bolonya).
Bé, desprès d'això he comprat un entrepà i m'he dirigit cap a l'ADUAB (haviem quedat a les dues i mitja) on hem entregat el projecte de dia 3. Posteriorment, al curs del PIUNE avui tocava pissarra digital, cosa de que, com sabreu, en som un expert, tot i no ser el mateix programa, desprès d'haver-la utilitzat al batxillerat.
I res, ja veurem que passa en els propers dies. Per cert, aquell jove que volia fer un calendari eròtic de l'ADUAB ho ha fet per motu propi, el vendrà ell i tot. Ja en son ganes...

dimarts, 25 de novembre de 2008

PROU D'HÒSTIES






Eren la una i deu i el bus llançadera ja arribava, tot girant a la darrera curva, a l'estació de Renfe. Tot i estar bastant ple, els viatgers feien el trajecte gairebé en silenci i per la qual cosa es podia sentir a la perfecció una conversació entre dues al·lotes que estaven a la part davantera. S'ha sentit dir que una d'elles estava enfadada perquè tenia un examen de Fisiologia i no el podia fer. L'altre li ha dit que l'ocupació s'havia decidit per majoria i la primera, al seu torn, li ha contestat encara en un to més elevat que ella s'en fotia de lo que “quatre maricas de l'assemblea que s'asseuen en una taula havien decidit”.
Instants desprès, un jove que estava devora jo li ha replicat, molt encertadament al meu parer, que “en primer lloc marica no és cap insult” i que ell formava part de l'assemblea i no ho era. A més, l'estudiantat havia aprovat l'ocupació per majoria i que ella, si hi tenia res a dir, estava convidada a participar en l'assemblea.
Amb això s'han obert les portes del bus i tots dos han sortit un per cada porta.
Molt acorde, les postures de la noia, amb certes manifestacions antiassembleàries i faccioses de Patatabrava a la meva facultat. I parlant de discriminacions, avui és el dia Internacional contra les violències envers les dones per la qual cosa Joves d'Esquerra Verda ha repartit uns calendaris de butxaca que porten el lema “DEIXA'T D'HÒSTIES. Aturar la violència de gènere és cosa de totes i tots”. Com sempre, molt encertat i d'un estil molt llampant i fresc.
Aquesta setmana a Polítiques fem classe normal i podem participar en la votació d'un referèndum per expressar la nostra opinió respecte el procès de Bolonya al mateix temps que avui es celebra la segona volta de les eleccions al Claustre per al Tercer Estament a la nostra facultat, com així ho va acordar la Junta Electoral. Així i tot, no vos diré mentida si vos explic que ahir a Lletres (facultat ocupada actualment) no varem fer classe de Parlar en Públic ja que, els pocs alumnes assistents, així ho varem acordar amb el professor. No sé jo si els ocupants em presegueixen a jo o jo a ells però el que si se és que aquesta nit he somiat amb ocupacions, i no ho dic en broma. Hi havia na Pizà, feiem una assemblea... Curiós. Bé, i demà assemblea multitudinària a la facultat encara que coincideixi amb una classe extra (per allò de recuperar, de Relacions Interancionals que el professor, recordem-ho, tot i sortir majoria que volia fer classe, no en va fer). A jo, per altra banda, també me coincideix temporalment amb una reunió que hauriem de fer amb el grup de Estructura Social i amb una hipotética reunió amb la Rosa Gallart. Tot això condensat de dotze a una quan començ la de parlar en públic.
En un altre ordre de coses, he anat a Gestió Acadèmica per si hi havia possibilitat de tornar-me els 22 € per un certificat ja que, amb el certificat de discapacitat, no ho havia de pagar. Un merder de burocràcia i papers i papers...
I res, ja que hi som vos contaré que el sopar de diumenge, les meves delicioses piteres de pollastre al forn amb nata i ceba, no me varen caure massa bé (gens) i, com que en vaig fer dues, ahir vespre me tocava menjar-me s'altra mitat però com que encara tenia els digestius insubmissos me varen recomanar que no me la menjés, però, no se si serà perquè som un poc català o perquè va ser ben bona però la me vaig menjar. Ja ho deia aquell metge que val més que mos faci mal que si s'ha de tudar! Sorprenentment, i de moment, no m'han caigut malament.
I xerrant de menjar, per mi ja és hora. Bé, vos adjuntaré, si me va bé i ja que la campanya de JEV encara no està penjada (aquesta panda de comunistes! :)), les fotos que m'ha enviat en Toni de na Bàrbara, per cert ara veïnats de Sa Mola, de sa visita a Pons i Perelló. Com deia ell mateix en el mail, “Más vale tarde que nunca”.

Per cert, he tret un 1,3 d'aquell examen de Dret pel qual no havia estudiat massa, d'aquell pel qual no tenia ni els apunts ordenats; sobre dos, eh? (Es que volia transmetre l'ensurt de la classe...)

diumenge, 23 de novembre de 2008

Internet contra la crisi

Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella

Avui, l'"Espai Internet" va de crisi, o, més ben dit, de com combatre la crisi amb l'ajuda de la xarxa. O sigui que, avui més que mai, agafin paper i llapis perquè els donarem unes quantes adreces per estalviar diners.I comencem omplint el carro d'anar a comprar. A marcasblancas.wikispaces.com, ens aclareixen quins són els fabricants que hi ha darrera de les anomenades "marques blanques", les que cada cadena etiqueta amb el seu nom i són més barates. Així podem continuar comprant els nostres productes favorits a preus més econòmics, un cop detectem a quina marca blanca corresponen.
Ara omplirem el dipòsit del cotxe. Sabien que la gasolinera més barata de Catalunya és la de la Cooperativa Ivars, a Ivars d'Urgell, on divendres el litre de gasoil es venia a 879 cèntims d'euro?
La dada és oficial, ja que la recull el Ministeri d'Indústria a la seva web, on hi ha els preus de les 569 gasolineres catalanes i de totes les de la resta d'Espanya.
Tot i que l'actualització no és diària, sí que ens podem fer una idea d'on trobarem la gasolina més barata a prop de casa.
A continuació, trucarem per telèfon. Hi ha moltes empreses que ofereixen atenció als seus clients a través de números que comencen per 901 o 902, amb un cost que va dels 5 als 50 cèntims. Doncs bé, la veterana wiki.nomasnumeros900.com ens busca els números fixes que es corresponen, per trucar-hi de franc, sempre que tinguem tarifa plana, és clar.
I, per acabar, parlem d'oci: on anar a veure una pel·lícula de franc o un concert sense pagar res? És una de les moltes coses que ens expliquen a sindinero.org, on trobem ofertes d'oci gratuït de tot Espanya, amb especial atenció a Madrid i Barcelona.
De moment, és tot, però potser més endavant en tornarem a parlar...

ALTRES ENLLAÇOS MARQUES BLANQUES
El replicante - Marques blanques
Com saber qui es el fabricant d'una marca blanca del super
Empreses Alimentàries Inscrites (RGSA) - Per trobar els fabricants
Blog de anàlisi sobre les marques blanques de les grans superfícies
Les marques blanques, a la Wikipedia
Pàgina sobre medicaments genèrics de l'AESEG

GASOLINERES
Recerca per mapa de gasolineres, a la web del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç
El precio de la gasolina.com - Troba les gasolineres més barates
Gas en cooche - Troba les gasolineres més barates gasofa.es - Troba les gasolineres més barates

TELÈFONS
Ahorramovil - Per calcular l'estalvi a la factura del teu mòbil DoctorSIM - Per analitzar el teu consum mensual i buscar la millor tarifa Pàgines grogues - Per buscar un número de telèfon, sense haver de pagar a informació de Telefònica Pàgines blanques - Per buscar un número de telèfon, sense haver de pagar a informació de Telefònica

DE FRANC
Ahorradores - Web amb els llocs més barats que s'han trobat o consells d'estalvi
Extret de www.3cat24.cat

dijous, 20 de novembre de 2008

I avui, vaga!

Ahir horabaixa, desprès de dinar amb en Victor i na Gemma, varem arribar d'hora al curs del PIUNE que en aquesta ocasió estava dedicat a desenvolupar un taller pràctic sobre tiflotecnologia de la mà d'en Santi, un tiflo de la ONCE.
Ens va mostrar com escanejar llibres per llegir-los amb l'ordinador i, posteriorment, passar-los a format àudio per escoltar en mp3 o Daysi (aquest sistema al Nord d'Europa es usat per tothom ja que té moltes aplicacions al·lienes a la tiflotecnologia) en aparatets especials, que no tenc perquè la ONCE encara no els dóna com adaptació al lloc d'estudi havent-me de conformar amb un totxo de Victor que funciona amb cd's, com el Victor streaming, que, per resumir, és com un mp3 que, a més, permet la lectura de documents de word, .rtf o .txt, i, com ja hem dit, daysi.
Aquests sistemes d'audiollibres aquí encara només son usats per persones cegues o deficients visuals però a d'altres països aquests també son usats per persones amb bona visió que, al cotxe o al tren, enlloc d'escoltar música escolten llibres, havent sorgit botigues on, a banda de llibres tradicionals, els venen en cd. Afortunadament, nosaltres disposam d'algunes biblioteques digitals que ens permeten baixar-los de forma gratuïta.
S'ha de dir, que aquests avenços suposen grans millores en quant a autonomía personal ja que abans no es podía, per exemple, agafar el llibre que et vingués de gust si no estava gravat. Ara, tu mateix (bé, jo no perquè s'escàner no me va bé) te pots escanejar un llibre tranquilament en una hora amb els programes aquests o, per altra banda, pots escanejar-te les insruccions per a elaborar la salsa bolonyesa de sobre per ja no parlar de tot el tema de mobilitat amb el GPS adaptat.
També varem parlar de cinema en audesc (podeu provar de veure-hi alguna els divendres a tv3), de videojocs adaptats o en audio, etcétera. Jo personalment trob que és un tema força interessant però ja en tornaré a escriure un altre dia.
Bé, desprès varem quedar una estona xerrant i els capullos (amb molt de carinyo) de l'ADUAB varen decidir, dic varen perquè m'hi vaig oposar, que avui, en bon dia de vaga, haviem de quedar a dos quarts de nou (8:30, no?)! I jo que encara havia de fer el treball dret, preveia que la nit seria llarga. Al final, vaig acabar a les tres i no se que putes vaig escriure a la resenció del llibre La Primera Lección de Derecho, però el vaig fer.
Avui, he agafat el bus per anar cap a la UAB i quan he baixat a la parada de l'Eix Central he sentit provinents de la facultat de Ciències (in)pures crits en contra dels “esquirols”. Espere que no se referissin a jo, perquè tenc sa consciència ben tranquila. He caminat fins a l'Edifici d'Estudiants a la Plaça Cívica i he pogut constatar que estava gairebé desert, per tant, m'ha estat bo de fer trobar en Victor i na Gemma (na Ruth feia tard) i mentre l'esperavem he acudit a veure d'aprop el piquet de davant els Ferrocarrils i era una mica llastimós, hi havia poca gent i, quan ha vengut un tren, un grup de persones , la majoria diria que no estudiants, han començat a empènyer i els han desmuntat l'estructura i, com diria tv3, han “mantingut una picabaralla verbal”.
Parlant de l'ADUAB, haviem de fer molta feina però hem fet una mica el gilipolles escoltant música i demés. Hem començat a fer el projecte pel dia Internacional de la Discapacitat (ja l'haurirm de tenir fet) i hem anat a parlar amb diverses persones de l'Edifici d'Estudiants. Hem fet gestions i resulta, ara ve quan na Marga m'afussella, se veu que els terminis per presentar els cursos de braille i signes han passat “i de llarg”. Un altre curs serà...
Per altra banda, i això és intgeressant, hem quedat amb un noi discapacitat que tenia una proposta que fer-nos. Aquesta, ni més ni manco, és que l'associació, per allò de recaptar fons, faci (Atenció!) un calendari d'aquests que estan tant de moda en els darrers anys, d'aquests en que es personal duu tant poca roba , vaja. Això per demostrar, sogons diu ell, que les persones amb discapacitat tenim un cos normal o no se que putes ha dit. Jo... no es que estigui molt convençut d'aquesta iniciativa (i per lo que veig ningú de l'associació hi està molt) bé, ja se sap que n'hi ha que son tímids. Sabeu que vos dic? Ja muntarem una tómbola per recaptar fons! Lo que passa és que aquell al·lot en té moltes ganes...
Corramos un tupido velo. Cap a les onze he partit cap a la facultat a entregar el treball de Dret on m'he trobat un assembleari molt simpàtic assegut al taulell que tenen muntat que m'ha indicat que eren al pis de dalt. Hi he pujat i m'hi he trobat el professor de Dret (el que surt a l'aula menjador, vaja) que xerrava amb uns quants companys. Ha dit que dilluns, si això seguia així, aniriem a un seminari perquè no podiem perdre més classes. Per altra banda, m'han comentat que un grapat d'estudiants de la Facultat han signat un manifest en que es manifesten en contra de l'ocupació.
Posteriorment, en haver fet una mica sa boia per allà, he vingut al pis on he entrat roba, he posat sa rentadora i n'he estès, a banda de dinar. He vist al Telenoticies que ara s'ha ocupat també l'edifici històric de la Universitat de Barcelona desprès de la manifestació d'avui. La vaga, per altra banda, ha tengut un seguiment divers. A l'autònoma és on s'ha seguit més, exceptuant Veterinària i Medicina que, com a la UPC i com sempre, s'han mantingut al·liens a la realitat social. Clar, desprès no és d'estranyar que (alguns d-) els professionals d'aquestes àrees donin suport als sindicats groguencs com ha passat a ca nostra amb el sindicat aquest de metges i infermeres que s'ha oposat violentament a que els i les ciutadanes de les Illes puguin ser atesos en la llengua pròpia del territori.
I ara, m'en vaig a fer el treball de Pensament Polític. Esper, sincerament, no acabar tan tard com ahir.
P.D.: Tal dia com avui se va morir es cuc. Celebrem-ho!

dimecres, 19 de novembre de 2008

Dia 3 de l'ocupació

Avui inseriré un parell de videos i un link al bloc de l'ocupació. He de dir que, com que he de fer treballs, avui no m'he passat per la facultat però m'han comentat que la situació era similar a la d'ahir.


dimarts, 18 de novembre de 2008

Dia 2 de l'ocupació







Avui no escriuré tant com ahir ja que, malgrat l'ocupació segueixi viva al contrari, tot sigui dit, del que jo mateix ahir pensava; el dijous he d'entredar dos treballs. Potser caldria començar expressant la meva preocupació envers el clima de crispació i mals rollos que entre companys es podrien crear arrel dels intensos debats i de les postures antagòniques. Esperem que, millor d'hora que tard, s'aconsegueixi instaurar a la nostra facultat un clima de germanor i unitat en contra del Tractat de Bolonya, no necessàriament en el seu conjunt sinó en aquelles parts (com la manca de finançament públic) que impliquen la privatització de la universitat.
A primera hora, desprès de veure la gran afluència de sacs de dormir als dormitoris 1 i 2 (anteriorment conegudes com aules 1 i 2) i d'apropar-me al menjador on encara n'hi havia que prenien café o degustaven pa amb crema de xocolata. El professor de Demografia ha vengut i no s'ha plantejat fer classe sinó que ha participat durant tota l'hora en un debat amb alumnes i assemblearis. A les aules veïnes tampoc s'ha impartit docència sinó que aquesta s'ha traslladat als seminaris de dalt, amb poca assistència de públic.
Jo, desprès de fer una estona sa boia per allà m'he cansat i m'he apropat a l'aula veïna on feien una gimcana molt interessant relacionada amb el tema. Desprès, a l'antiga aula 6, ara crec que denominada Spa, es feia una xerrada-col·loqui una mica tostón.
Més tard, he anat a la Cívica on la substituta del professor de Pensament Polític (que moltes vegades ni ens posen substituta) estava fent classe al bar. Que aquí entra el tema aquest de que molta gent que no és que precisament sigui un asidu d'anar a classe, resulta que aquesta setmana està entestat a fer-ne tant si com no. De totes formes, jo no tenc una dedicació tan forta com per fer classe si no és obligatori així que, a més tenint en compte que els materials tenien una lletra diminuta, he tornat cap a la facultat, on he vist na Pizà (que encara no l'havia vista aquesta setmana), i he anat a votar per la qual cosa he hagut de fer una llarga cua.
Posteriorment, ens han dit que el d'Estructura Social estava fen classe al seminari E, per la qual cosa hihem pujat i hem presenciat un power point sobre feminisme amb el conseqüent debat, també intens, reservant però una porció del temps a canviar al Debat de sempre: L'ocupació, no sobre Bolonya, sobre l'ocupació de la facultat. Molt encés, com deia.
Bé, fos com fos, estic una mica cansat del mateix debat estèril amb els mateixos arguments que ahir a les nou del matí ja que pens que s'hauria d'aprofitar la situació per parlar del tema en si (el Tractat de Bolonya) i no de les formes amb les que s'ha fet l'ocupació, no entrant a discutir si aquesta és legítima o no; encara que l'estem legitimant. I és que si que n'hauriem de fer una reflexió, si això ho haguessin fet en horari extra-escolar (com cada dimecres) no hi haguès anat ningú (com cada dimecres) i així almanco, apart de sortir per El Pais o tv3 i divertir-nos veient coses surrealistes a la facultat, hem participat d'alguna manera en l'oposició a Bolonya.
M'estic embullant, és un tema molt complex, que cadascú analitzi i opini, que jo m'he de posar a llegir un grapat de llibres!

dilluns, 17 de novembre de 2008

Guerra Civil a la Facultat







Això d'agafar en prèstec (això em recorda que demà passat he de tornar un llibre que encara no m'he llegit) una notícia dels mitjans oficials pot quedar molt bé i pot resultar molt temptador a més enun cas tan proper en que un servidor ha sortit a la foto, però aquesta, fer copiar-enganxar, no és la missió d'un bloc, o almanco així ho entenc, i per tant passaré a contar-vos la mateixa feta amb un to més personal.
Per començar potser estaria bé que tornàs escriure una part de l'histèria de l'altre dia, que com ja vaig explicar es va perdre no se ben bé per on, a mode de contextualització. L'ambient s'anava escalfant des de feia dies a la nostra facultat a través de mails per part del degà que anaven en la mateixa línia que la PEF (la Plataforma d'Estudiants de la Facultat) totalment en contra de l'ocupació considerant-la antidemocràtica i violenta i, per altra banda, missatges a través del Campus Virtual per part d'assemblearis defensant-la i convidant a participar-hi.
Jo, abans de res i com a part objectivament neutral, m'agradaria afirmar que l'ocupació ha estat tot lo pacífica que aquesta hagués pogut esser sense comptar amb el suport unànim de l'estudiantat. Jo, per exemple, no m'he sentit en cap moment intimidat per part dels assemblearis encara que, especialment a primera hora, hi ha hagut nombrosos conflictes dialectics dels quals parlarem.
Encara que he dormit poc, avui al matí m'he llevat ben d'hora, en realitat era l'hora de sempre però no he badat tant, amb la intenció d'arribar prest a classe per veure el “follón”. A tal efecte he agafat la càmera nova encara que no se perquè (esper que sigui que no estava carregada). no ha funcionat.
Com deia, a l'entrada de la facultat m'he trobat un piquet informatiu (la majoria no els coneixia per la qual cosa he suposat que eren d'altres facultats) que tan sols m'ha informat i m'ha deixat passar ben tranquil. A classe de Relacions Internacionals la vintena d'alumnes que voliem fer classe hem entrat i, desprès de nosaltres, ha vingut un caramull d'assemblearis que han col·lapsat la classe. Desprès d'un debat encès entre partidaris i detractors de l'ocupació, que no s'ha interromput ni amb l'entrada del professor (que per cert també havia enviat un mail al respecte), aquest mateix ha proposat una votació per part dels matriculats a l'aula que erem, suposareu, una escasa minoria.
El resultat ha estat el següent:
13 vots a favor de fer classe.
11 vots a favor de substituir-la per un debat
7 absencions.
He de dir que jo m'hi he abstingut ja que em semblava més interessant el debat que la classe (he de dir que el meu objectiu primordial era entregar una pràctica que, de totes formes, m'he oblidat a n'es pis, cosa que m'ha sabut molt greu ja que la vaig fer ahir a les 12 de la nit) però les formes no m'han semblat correctesi, tot i el resultat, hem no fet classe ja que el professor ha considerat que les condicions no eren les adequades per fer classe.
Desprès d'això, el debat multitudinari no s'ha donat però si petits cercles en que se comentava la feta. Tot i això, a moltes aules es feia classe amb normalitat i es parlava entre l'alumnat de que certs professors “els tenien ben posats” ja que, com que imposaven respecte, els assemblearis no hi havien insistit molt. Per cert, que el (segons m'han dit) futurible rector de la UAB, un sociòleg que no se si nom Botella, encara que potser era el degà i jo no l'associo, anava passejant i discutint-se amb els okupes i amb els periodistes de no se quin rollo que no podien gravar a les aules.
A les onze, desprès d'anar al bar de la Cívica amb l'Albert, hi havia classe d'anglès a l'aula 3 (l'habilitada com a menjador) però sa teacher ha determinat que no hi havia classe i tan sols ens ha donat temps per entregar-li uns exercicis. Així les coses, he determinat que era el dia idoni per anar a veure que hi deia en Jeroni Sureda. Dit i fet, com a exilitats, hem pujat al pis de dalt amb alumnes propiament d'aquella classe i es tio (en Jeroni) tenia un mètode infalible perquè no li ocupessin l'aula: Tenia tancat amb clau!
Si, si, i així s'ha pogut fer classe, bé, a jo m'ha recordat molt a una classe d'ESO per lo molt que passa es personal però alhora per lo divertit d'en Jeroni (“This is my english, ostia puta!”) que, no se perquè, sempre posa d'exemple una frase similar a “Fa deu anys que no mui (de sucar)”. Molt bo, molt bo. A més, conscient de que no tenia fotocòpies ampliades per jo, m'anava diguent que no feia falta llegís, bé, que m'ha adaptat sa clsse d'alguna manera.
A les 12 hores, per fer Dret, hem sortit del nostre “encierro” per anar a l'aula 3 (ara “aula menjador”) on ens hem trobat un caramull de trastos de menjar enmig de l'aula i totes les cadires arraconades al fons. Tot això no ha estat un impediment per fer classe de Dret (una mica light, això si) interromputs però, davant la perplexitat del professor, per les anades i venides dels assamblearis que han montat una gelera i primer han portat per més tard emportar-se “trastos”.
La intenció és allargar tot això i fer d'aquesta la “setmana de lluita”, aprofitant que demà hi ha eleccions al claustre (no tenc massa clar a qui votar perquè els de l'assemblea em cauen millor però els de la PEF es saben vendre més) i dijous vaga convocada, encara que jo, personalment, dubt que aguantin molt no per res sinó per la manca d'un suport molt ampli entre certs sectors de l'alumnat i, entre altres coses, perquè potser els Mossos avui vespre entraran a l'aula 1 o “aula dormitori” (curiosament on es reuneix la PEF) i els faran fora.
Sincerament, aquesta situació que pot semblar (de fet ho és), força entretinguda, és una mica violenta ja que, pel caràcter que té de lluita entre els mateixos companys, em recorda a una guerra civil.
Bé, desprès d'això la de lliure elecció a Lletres (allà si que fan classe) on el profe com sempre no m'ha portat els exercicis ampliats, he anat a dinar amb el Victor i la Gemma (cúpula de l'ADUAB), que per cert hem dinat devora el senyor possible degà/futurible rector i, com de costum, hem fet tard al curs del PIUNE que avui comptava amb la participació d'un tiflotècnic de l'ONCE, i he tornat a les fosques amb bastó; però d'això ja en parlarem un altre dia.

He sortit al Telenoticies


16:16 h 17/11/2008
Uns 500 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona han ocupat de forma pacífica la Facultat de Ciències Polítiques en protesta per l'aplicació del Pla Bolonya. Els alumnes han anunciat que durant tot el dia organitzaran xerrades per demostrar que el rectorat vol tirar endavant la unificació de tots els estudis universitaris en l'àmbit europeu, sense haver-los consultat prèviament. Per això, exigeixen fer un referèndum vinculant sobre el nou pla d'estudis i que es retirin els expedients als alumnes que han participat en altres actes. L'acció no acabarà avui, ja que els estudiants tenen previst instal·lar-se a les aules durant tota la setmana i mentre no els donin una resposta.

Pancartes en contra de Bolonya, exigència que es faci un referèndum vinculant sobre el nou pla d'estudis, i que es retirin els expedients als alumnes que han participat en altres actes. Amb aquestes pretensions, estudiants procedents de diverses facultats de la Universitat Autònoma han ocupat la facultat de Ciències Polítiques aquest matí. Volien substituir les classes per debats, però no ho han aconseguit a tota la facultat.Els estudiants han anunciat que es quedaran a la Facultat de Ciències Polítiques mentre no se'ls doni una solució, i per això han començat a habilitar les aules com a menjadors o bé com a dormitoris, per passar-hi la nit. La concentració, organitzada pel Comitè contra Bolonya, s'ha iniciat a les 8.30 h: els estudiants han entrat per la porta principal i s'han instal·lat en les diferents aules, on s'han produït algunes picabaralles verbals amb els estudiants que sí que volien fer classe.


comentaris - (1)
1
Dark_Emperor
17/11/2008 17:57:24

i perquè no dieu que hi ha una GRAN pancarta que diu: BOLONYA IMPOSA, RECTOR OBEEIX, MOSSO CARREGUEN I TV3 MANIPULA? Quan es tracta d'atacar-vos no ho dieu, no! fora la manipulació dels mitjans de comunicació.
Imatge, text (M'heu vist o no?) i comentari extret d'aqui (la web del telenotícies).

divendres, 14 de novembre de 2008

Mogudes diverses

Per als economistes que no entenen el significat de recessió, els recoman l'entrada en aquest blog per copsar el concepte en tota la seva tràgica expressió, i és que l'animat fòrum de comentaris que esdevenia aquesta plana l'any passat és força diferent d'el d'aquest. Pareix que s'ha esfumat l'equip de comentaristes (potser també el de lectors i lectores) a excepció de na Miquela, que segueix massacrant-me, encara que té la subtilesa de no publicar-ho, en termes ortogràfics i es que en aquest tema tenc, com sempre, una bona excusa: Escric amb un Openoffice que, tot i estar en català té el corrector (només) en castellà. Sorprenent, oi?
I ja que anam de blocs, l'altre dia a classe d'anglès parlavem (potser seria més encertat dir “parlaven”) precisament de blogging. Me va cridar l'atenció, entre altres coses, que la paraula procedeix de log, diari, i feia referència als diaris d'abord; clar, desprès vaig pensar que bitàcola (bitácora, en castellà) també ho deixa bastant clar. Bé, el text mostrava casos en que, molta gent, havia perdut la seva feina o, directament, no l'havia aconseguida pel que escrivia sobre la seva empresa i tal. Encara que qualcú en tengués, com jo mateix, ningú ho va fer públic ja que tampoc és pla que el professorat en conegui l'existència, per allò de que quan més gent coneix el teu blog, menys capacitat tens de criticar, almanco discretament.
Dijous, parlant ja de coses serioses, vaig tenir examen de Dret i, tot i que el dia anterior no vaig anar ni a Parlar en Públic, ni al dinar amb els de l'ADUAB ni al curs del PIUNE (anava precisament de técniques d'estudi), vaig tirar el temps pel bar, per internet i ja me veis començant a estudiar a altes hores de la nit, a més amb l'agravant (he dit que era de Dret) de que els apunts no estaven en ordre conegut i, a més, eren més curts que uns que m'havien passat. Dijous dematí vaig robar dues hores a Demografia per estudiar una mica. A sa nostra superfacultat, on hem de fer dos torns d'examen perquè no cabem dins l'aula, per cognom em tocava al segon torn (Roig) però clar, com que li vaig demanar més temps, em va col·locar al primer torn, deixant-me una hora menys per estudiar. Perquè, com comprendreu, si no havia estudiat no tenia rollo suficient com per escriure més d'una hora me va bastar. A més, només eren dues preguntes i curtes (això també m'ho han dit els que han estudiat) i tampoc eren molt dificils (el profe és bon tio). Bé, esperem que això no crei un precedent, lo de no estudiar, dic.
I, això si que és una bona histèria, he sol·licitat (o això pens) una beca a Ca'n Botín (Fundació Uni

dimecres, 12 de novembre de 2008

Crisis.es

Avui no vos parlaré de la crisi si no que em limitaré a transcriure aquestes dades que he trobat per la xarxa i per les quals no hi posaria la mà al foc, això m'ha dit i això dic. Jutjau vosaltres mateixos, fixant-vos en la data de registre del citat domini.
Ah! I no vos entretengueu a cercar la plana web, perquè encara que el domini hagi estat comprat, això no implica necessariament que hi hagi una plana web associada.

DATOS DEL DOMINIO crisis.es

Nombre del dominio: crisis.es

Estado del Dominio: ok

Fecha de Alta: 2006-02-01T00:00:00.01

Fecha de Caducidad: 2009-02-01T00:00:00.01

Agente Registrador:



DETALLES DE CONTACTO

Nombre del propietario: departamento de infraestructura y seguimiento de situaciones de crisis.

Dominio especial concedido por Resolución del Director General de la Entidad Pública Empresarial Red.es

Contacto Administrativo: RMMA15-ESNIC-F4

Contacto Técnico: VDMV3-ESNIC-F4

Contacto Facturación: RMMA16-ESNIC-F4

SERVIDORES DNSdmz1.presidencia.gob.esdmz2.presidencia.gob.es

DATOS del Contacto Administrativo: RMMA15-ESNIC-F4:Nombre: Rosa Mª Mundo Aragó

Empresa: Presidencia del Gobierno

Dirección: Complejo de la Moncloa

Dirección: ES 28071 Madrid MADRID

Teléfono: +34.915997111FAX: --Email: (oculto)

DATOS del Contacto Técnico: VDMV3-ESNIC-F4:Nombre: Ventura de Miguel Vicen

Empresa: Presidencia del Gobierno

Dirección: Complejo de la Moncloa. Avda. Puerta de Hierro, s/nDirección: ES 28071 Madrid MADRID
Teléfono: +34.915997341
FAX: --Email: (oculto)

DATOS del Contacto de Facturación: RMMA16-ESNIC-F4:Nombre: Rosa Mª Mundo Aragó

Empresa: Presidencia del GobiernoDirección: Complejo de la Moncloa

Dirección: ES 28071 Madrid MADRID

Teléfono: +34.915997111FAX: --Email: (oculto)





Extret de http://empresasencrisis.com/

dimarts, 11 de novembre de 2008

Taula de mobilitat, entre d'altres



Es vol va anar bé i encara que havia rebut pressions perquè agafàs un taxi enlloc d'anar en transport públic, perquè anava més carregat que en d'altres ocasions amb el portàtil (que ja no m'enrecordava però pesa lo seu) i demés, apart de que era de nit; al final vaig agafar Renfe i per envant. A Cerdanyola, tot i que havia quedat que na Miquela me sortiria a cami, ja no hi pensava, afortunadament un bastó blanc és el que té, que es veu d'enfora. Varem pujar fins a n'es pis passant abans però per una fira medieval que hi havia pel carrer Sant Ramon. Segons va dir na Miquela, hi havia una dona de Sencelles que venia sobrassada de Felanitx, a banda d'olives, greixoneres i demés.
Ahir a la una, tot i tenir lliure elecció, varem anar a parlar amb el d'estructura social (el mateix que no em va voler passar els apunts) per tal de mirar d'ajornar la presentació que haviem de fer avui mateix i que per diverses vicissituds, entre les quals esta el fet de que no hem començat a fer feina, no teniem a punt. Desprès, i ja que hi erem, varem conversar del tema del PowerPoint i a n'es final crec que m'ho montaré sense PowerPoint ja que, en una assignatura quatrimestral, tampoc hem de montar excessiu números, ell va reiterar que la presentació era com un recull de notes per ell mateix, a banda de que no vull tenir la càrrega de que si els meus companys no venen a classe el professor no es pensi que és perquè els he passat els apunts. A més, crec que més o manco seguesc la classe amb normalitat.
Afortunadament, sense saber-ho, vaig fer bé no anant a classe ja que, segons vaig llegir més tard al Campus Virtual, el professor no va assistir per malaltia. La part negativa és que havia d'analitzar un video el termini del qual acabava ahir a les 23:59:59 i com que s'internet m'anava lent no vaig tenir temps de baixar-me'l i no vaig poder fer el treball.
Justament, avui m'he botat la segona hora d'Estructura Social no per gust sinó perquè he assistit juntament amb en Victor (Molt honorable Sr. President) a la Taula de Mobilitat de la UAB. Com que hem arribat tard per distints motius, entre els que figuren que fins a les 12 teniem classe (i desprès també, com ja he dit) i per la qual cosa hem partit més tard, que fins al Rectorat hi ha un caramull d'escales, que jo no he volgut pujar en ascensor, entre d'altres; aquella madona ens ha fet seure en una taula central ocupada únicament per nosaltres dos i enrevoltats, en una taula més elevada i circundant-nos, pels representants dels distints operadors de transport, Sr. rector, Secretari de mobilitat de la Generalitat...
Pel que fa al pla en si, crec que és molt ambiciós i pot ser bastant positiu no només pel campus en si sinó també pel conjunt de Cerdanyola.
En principi s'ha començat fent una diagnosi de la situació actual del transport a la UAB, jo en destacaria una dada, un 57% de les persones enquestades va a la UAB en transport públic col·lectiu però de tots ells un 45% ho fa així perquè no li queda altre remei.
El Pla contempla 11 línies estratègiques que tindran un pressupost de més de 20 milions d'euros a aportar entre la Generalitat, el Ministeri, l'Ajuntament de Cerdanyola, la propia Universitat i empreses privades. Crec que hi ha idees prou interessants. Em refereixo a mesures tals com la millora de l'accès peatonal des de Cerdanyola, la reforma del sistema de busos intrauab que connectaran amb la nova estació d'autobusos que convertirà la UAB en un hub (passarà d'11 a 20 línies de bus, augmentant també les frequències i afavorint l'accès a la Universitat a persones al·lienes a l'àrea metropolitana) que permetrà la transversalitat evitant el sistema radial de pas per la capital.
A banda d'això, s'apostarà per la bicicleta, estudiant sistema de lloguer de bicicletes amb l'Ajuntament de Cerdanyola, i ampliant els carrils bici i peatonals al campus, construint també passos transversals des de Medicina fins a l'Eix Nord per salvar desnivells.
Tot això es complementarà amb el projectat tramvia del Vallès que connectarà Ripollet, Cerdanyola i la UAB i amb el carril bus de la C58 de Barberà fins a Barcelona.
Tot això ha de permetre millorar la connectivitat de la UAB, d'APplus i també de les localitats veïnes, tot contemplant (per això hi anava jo) les necessitats de les persones amb necessitats especials encara que, parlant d'això, encara hi ha molt per fer.
Per cert, en la reunió del rectorat ens han fet moltes fotos, encara que no ha estat l'única ocasió ja que avui, unes hores abans, ha vengut un fotograf a classe que ens ha retratat per sortir a la web de la UAB.
Aquesta setmana és molt estresant, lo pitjor és un examen de Dret de dijous que encara no m'he mirat.
Ah! I ja no m'enrecordava! A segon de CCPP, quan ja me pensava que no superaria les meves millors notes, ho he fet, he tret un 11 sobre 10 a l'examen parcial de demografia, que, tot i ser bastant facil amb un profe molt enrollat, no deixa d'estar gens malament. Queda dit, un onze!

diumenge, 9 de novembre de 2008

Notes vàries


Demà ja tornam partir cap a sa Península i de feina, no n'he feta gens. Cosa que és preocupant si tenim en compte la quantitat de coses que hauria d'haver fet, però bé.
He de dir que part de sa culpa ha estat de na MIquela que m'ha enganxat a s'Ikariam, un joc d'això per internet, i amb el Hattrick ja en van dos...
Pareix esser que ja torn tenir portàtil encara que sa reparació no se pot dir que hagi sortit barata, 260 ebros... M'estic més no fer comentaris.
Segons va dir en Miquel Lluis, es retard va ser a causa de que l'havien tornat a Ciutat sense adobar i el varen haver de tornar enviar. Idò... Dic jo que haguessin pogut fer-me qualque descompte, ja que no les va donar la gana que entràs en garantia, per lo de l'errada aquesta, però ja està bé així, mem si es Vaio dura o no dura perquè amb el preu de reparació haguès pogut pagar dues càmeres de fer fotos com sa que m'he comprat.
Per altra banda, ahir sa tita mos va fer frit de sang amb sa sang que guardava de ses matances de l'any passat a les quals no hi vaig poder assistir, i com que enguany tampoc hi podré esser, almanco n'hauré menjat.
Avui hem anat a dinar a Son Banús per menjar uns macarrons de sa padrina que teniem pendents de finals d'estiu, com sempre, han estat ben bons. Demà vendrà s'altre padrina a dinar i no donarà temps a molta cosa més...
Bona nit!

dijous, 6 de novembre de 2008

Cercadors de gírgoles


Escric aquesta histèria, feia dos mesos que no podia dir això, des d’un ordinador propi i és que ja som a s’ECSA (s’Estació Central de Sa Mola). En efecte, ahir horabaixa devers les cinc vaig partir de Cerdanyola i, tenint en compte que vaig fer via a arribar a l’estació i que vaig arribar a Sants només un minut abans de que passes el tren de l’aeroport, hi vaig ser massa d’hora, però val més que sobri temps que no que en falti, no?
Jo no recordava que a s’estació d’allà hi hagués tant poc llum, anava a treure el bastó però, de totes maneres, amb tanta gent no hauria estat pràctic. I res, per allà molt poca confluència i és que, si ho pensam, era un dia feiner de temporada mitjana o baixa (això n’Aina ho sabrà concretar millor que jo) cosa que va fer que a Ciutat encara hi hagués menos gent, estava desert.
El vol puntual i sense incidències. He de dir que vaig veure, o ell me va veure a jo, en Marti, un company de classe de l’any passat.
I res, els senyors m’havien renyat perquè deien que arribaria massa tard però, en realitat, havia d’arribar a les nou i mitja i a i quart ja havia davallat veloçment el passadís mecànic i desert per sortir a l’exterior. Encara varem tenir temps de passar per Montuïri a menjar un bon pa amb oli. I això de “bon” no només ho dic per dir, tres llesques de pa de generoses dimensions carregades de pernil, llom i formatge, amb moltes olives i un pebre coent. Se veu que la crisi no afecta tothom ja que, en dimecres, el restaurant aquell se buidava i se tornava a omplir. I es que sa gent en això de menjar hi creu.
Avui dematí, per no pedre sa costum, he berenat amb sos pagesos de pa amb oli amb camaiot torrat i botifarró per agafar forces per anar a cercar gírgoles que, per cert, per dinar han estat ben bones.
I res, hauria de fer qualque cosa acadèmicament útil però, com me va dir na Miquela (m’ho diu cada vegada que venc): “Tanmateix no faràs res”. I es ben vera.
Supòs que la festa de l’autònoma deu haver anat bé. N’Obama, o “el negro” com diria la reina dona SoPPhia, va guanyar les eleccions d’Estats Units encara que el Sr. Bush encara hi estarà fins l’any que ve!
Per cert, ja vaig comentar lo de les fotos del rei però ara, quan ha sortit la sentència/represàlia política aquesta que condemna a una multa de 2.700 € per cremar unes fotos dels reis en ple segle XXI en un estat suposadament democràtic i amb llibertat d’expressió;, uns reis que per cert foren triats pel darrer dictador feixista que quedava al Continent. A més, en el pla estrictament econòmic, aquests 2700 € son proporcionalment bastant superiors als 1500 (i recurribles) que condemnen al jutge, que deu tenir més capacitat econòmica, Tirado per la negligència que va provocar la mort de na Mari Luz.
Si, si, en aquest país de jutges de l’Àntic Règim, surt més car cremar trossos de paper que incomplir l’ordre d’enviar un reincident a presó. I així va Espanya!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Menú del dia (plat únic)




És el gran tema, tothom en parla. Avui coneixerem qui serà un dels homes més poderosos del món durant els propers quatre anys, i per això totes les cadenes de televisió, ràdio i premsa ens bombardejaran (ja ho estan fent) amb aquest tema fins a la sacietat. Jo pretenc contribuir, una mica, en aquesta sacietat.



Es coneguda per tothom la tendència extremista al liberalisme que es pateix a Estats Units des de sempre. Serà la primera potència del món en termes bèl·lics (almenys si atenem a conceptes de guerra convencional, poc vigents a Irak, per exemple) no gaudeix d’un sistema d’Estat del Benestar com el que, més o manco, tenim a Europa. Així, quan Obama planteja un sistema de seguretat social pública els poderosos es posen nerviosos ja que veuen que hauran de pagar impostos perquè una conciutadà seu pugui anar al metge; el titllen despectivament de socialista, com si això fos un insult, demostrant que en aquest país encara existeix una caça de bruixes envers el socialisme.



Es en aquest país que pressumeix de tenir la millor democràcia del món on es dona un sistema electoral encara (si, això és possible) més injust que l’espanyol. M’explic, allà els votants no trien el president directament sinó que escullen un anomenat “col·legi electoral” format per uns representants que, a cada estat, donaran el vot a l’un o a l’altre. Per exemple, si a Florida guanya en McCain, el presidenciable més ancià de tota la història, s’endurà si no tots gairebé tots els representants d’aquest estat encara que hagi tret només un vot més que n’Obama. Així, fa quatre anys, el Sr. Bush va guanyar les eleccions tot i tenir mig milió menys de vots (que es diu aviat) que el seu oponent que, tanmateix, s’ha guanyat la vida molt bé al preu que posa les seves conferències...



A més, s’han demostrat múltiples formes de frau com per exemple amb les màquines de votació o l’estratègia d’impedir votar a segons qui amb l’excusa de que no es va apuntar bé el seu nom o això.



Sigui com sigui, sembla que s’incentiva la manca de participació ja que es freqüent que hi hagi moltes hores de cua per poder votar. És la primera potència del món i no pot posar més col·legis electorals... I és el que jo dic, si aquí hi hagués deu minuts de cua la gent ja no votaria.



Bé, ja veurem que sortirà encara que hem de tenir en compte que, si surt n’Obama i no l’assassinen durant el seu mandat (cosa poc probable... que no l’assessinin dic) defraudarà a molta gent ja que ha despertat tals expectatives de canvi que és gairebé impossible que ho pugui assolir tot. De totes maneres, ja d’entrada, hem d’assumir que es un americà i que, com JFK i d’altres, es veurà cohibit d’aplicar polítiques socialdemòcrates per por a ser acusat de negre-comunista-terrorista (i separatista-masón, que afegirien per aqui)

diumenge, 2 de novembre de 2008

Borbons als taurons!

Com vaig comentar, a Saragossa vaig comprar el llibre que duu per títol La corona está que arde, de Fernando Gracia. Encara que no l'he acabat, vos puc avançar que es força interessant ja que explica un grapat d'històries sobre aquesta familia de degenerats que ocupen el tron i viuen a costa del poble espanyol.

Un capitol molt important d'aquesta obra l'ocupa la reina Isabel II, aquella dona d'amples esptalles i abundants carns que saciava les seves apetències sexuals amb un ampli rosari d'amants famosos i desconeguts i fins i tot també amb altres mamífers radicats als estables de palau.

L'inici d'aquesta història de luxuria desenfrenada comença ben d'hora per a la futura reina i hem de dir que, segons Gracia, tenim els mallorquins els dubtós honor de que un coillenc nostre, professor de cant de la futura reina, de nom Francesc de Frontera i Lacera fos el seu mestretambé en altres arts, diguem-me més privades.

A la reina li era igual que fos noble, militar, polític o religiós mentre li proporcionàs plaer carnal.

Hi ha en la llarga llista noms coneguts com el d'Espartero o Serrano però el que més abunden son els fidels servents dels quals no tenim informació.
Encara que avui els conservadors hi estiguin en contra, la reina de llavors va tenir 11 embarassos frustrats i fou la primera en utilitzar un consolador mecànic arribat expressament de Paris.

Per tothom també és coneguda, per altra banda, l'homosexualitat manifesta del seu marit que també en feia de les seves.


Bé, d'histèries d'aquestes n'hi ha per donar i per vendre i no m'entretendre ara analitzant totes les de la monarquia si no que tan sols m'agradaria afegir que, avui en dia, els reis "las matan callando".

Si, és una cosa impressionant, a més de viure a costa dels contribuents, d'ordenar censura a programes de televisió i prensa en ple segle XXI, de no utilitzar mètodes anticonceptius, ara resulta que també som homofobs, estan en contra de l'avortament i la eutanasia i tantes altres coses més.

Doncs, menos mal que no voten perquè si no ja sabriem tots per qui ho fan... Clar, i desprès vendran els paletos de sempre a vendrer-nos la moto de que ho varem triar nosaltres i es aqui quan jo dic:

Jo en cap moment he votat i no me sent responsable del vot que varen tenir altres persones fa més de trenta anys, a més, en un context en que qualsevol cosa hagués estat millor que seguir amb una dictadura militar i davant l'impossibilitat de proclamar la república perquè els militars haguessin fet un altre cop d'estat, però ja basta de viure d'això!

A més a més, la coronació del Rei Joan Carles no té legitimitat ni si se te en compte els propis costums i tradicions de la monarquia ja que va ser aquell cuc belicós anomenat Franco qui el va triar personalment a ell, ja que el devia trobar guapo, rompent totalment les línies heràldiques.



Per tot això i molt més:

FOC ALS BORBONS,

VISCA LA REPÚBLICA FEDERAL!


P.D.: Esper que no me censurin es bloc...