divendres, 5 de desembre del 2008

En Cuní, es tren, es bus i es vol

Avui dematí no feia tant fred com els altres dies i, tot i la son que hi havia perquè ahir me’n vaig anar a dormir tard a causa de que em barallava amb la web de Clickair per tal de poder imprimir la tarjeta d’embarcament (vaig perdre la batalla), he anat a les dues primeres hores de Pensament Polític en que el professor, un bon home, ens ha repetit un grapat gros de cops una catefa de cites d’en Maquiavel en que aquest donava consell als bons governants per mantenir-se al poder. Lo que, sens dubte, li crida més l’atenció al professor és aquella en que el bon home d’en Maquiavel diu que, parafrasejaré, quan es conquereix un nou estat, perquè no hi hagi revoltes s’ha d’exterminar a tota la classe governant anterior (“I es queda tan ample”) o que, si es fa una afronta, aquesta ha de ser capital perquè sinó es podran venjar. Si, si, un bon home en Maquiavel...
Bé, desprès hem intentat veure, i dic intentat perquè si ja teniem problemes per posar un documental, lo de seguir TV3 en directe ja ha estat l’hòstia; Els Matins on en Cuní,, en haver perdut mitja hora mostrant com recollir una merda de ca amb sofisticats aparells, ha donat pas al debat sobre Bolonya on hi eren presents un grapat de companys de la Facultat. Com dic, a base de portàtils i bones intencions, s’internet inalabric fallava i quan no era això eren els altaveus, ho hem intentat seguir però, que voleu, som politòlegs/sociòlegs, no informàtics!
Bé, desprès d’això he agafat un tren de Renfe a la universitat, devers la una, i quan érem per Montcada-Bifurcació ens hem endut un bon ensurt. Una dona major, que havia d’haver baixat a l’anterior, ha estat informada de que s’havia passat i s’ha decidit a devallar. Jo, no se perqué, l’he vista molt insegura i amb això, quan arribava al darrer escaló i tenint en compte que aquest en aquesta estació és immens, ha trebucat. A més, en aquest punt el comboi està una mica inclinat, estant la banda de la porta a la banda més elevada, cosa que ha fet que aquella dona quedàs, com a mínim amb una cama, davall del tren.
Així, un parell de passatgers han botat per ajudar en aquesta dona i, en aquests moments, ha començat el pip pip pip que anunciava el tancament imminent de les portes. Ha estat en aqui quan el pànic s’ha apoderat del vagó i, amb tothom cridant, més gent ha davallat per ajudar a aixecar-la. Afortunadament, un home ha cridat “¡La alarma, dadle a la alarma!”, qualcu hi ha pitjat i el tren no ha tancat les portes, o les ha tancat i les ha tornat a obrir tot d’una, no ho sabria dir.
La qüestió és que quan ens n’hem adonat aquella senyora ja estava dreta i els viatgers tornaven a pujar el vagó al temps que venia una treballadora de Renfe (no se si era la conductora o algú de l’estació) i ha demanat que havia passat i li han explicat. Poc desprès, hem proseguit la marxa.
Amb això he arribat a Sants, anava bé de temps però he decidit que ja dinaria a l’aeroport per allò de que havia de facturar, així que he agafat l’altre tren i cap al Prat.
Això de facturar, ja no és el que era, ja no hi ha tant cova com quan ningú facturava per internet, i això és una cosa negativa ja que, segurament, llevarà molts llocs de feina. Però bé, la qüestió és que he facturat (aquella dona ho sabia tant com jo el perquè de que no m’havia anat bé), he passat el filtre (tampoc hi havia massa gent, deu ser la crisi, he pensat) i he anat a menjar un menú que, francament, m’ha decepcionat. Un tros de pizza petit petit i no massa bo, pitjor que aquelles pizzes de microones, amb una cola de gust estrany per no dir sospitós però de bona mida, per quasi sis euros.
I res, he anat cap al mòdul del pis inferior (mala senyal, ja que és un clar auguri de “jardinera”) on m’he assegut i, amb aquell soleiet d’horabaixa d’hivern i amb la tranquil·litat que la buidor de la sala proporcionava, m’he adormit. Tot lo que m’havia relaxat, però, ha quedat fotut, ben fotut, dins sa puta jardinera on m’he posat una mica nerviós ja que, pitjor que en una llauna de sardines o com el metro en hora punta, ens han tengut més de cinc minuts (i dic més de cinc perquè a partir de quan ho he començat a comptar han estat cinc) tancats com a feres en aquell puta bus. Feia mesos que no passava tanta calor i tant “sofoco”, afortunadament que era en s’hivern i que estava assegut. A banda d’això, un parell de pagesots (amb tot s’apreci del món) no s’aturaven de cridar “No, i no mos hi treuran d’aqui!”, “Vadeu, m’acubaré... Haurem de provar aquest martell, mem si funciona”, i coses així. Divertit però als dos minuts ja cansava...
Es vol molt bé, bé, jo ja estava nerviós de lo d’es puta bus i pensava en el capitul d’Hospital Central d’abans d’ahir; i és que això de volar tot sol avorreix i fa pensar, o malpensar. De totes maneres, quan arribavem a la foscor de la terra de Mallorca hem pogut gaudir d’una posta de sol magnífica ja que el mosaic de colors taronges s’eclipsava amb una sèrie de niguls llunyans i reflectien figures a damunt la mar. Ja vos podeu fer una idea, m’arrepentesc de no haver tret sa càmera.
Desprès, ja amb la llum crepuscular i damunt s’illa, ens hem passejat per una col·lecció de petits niguls amb formes curioses que, abans que els molins, ens han donat la benvinguda.
Que bucòlic, aquest darrer tros, no?
I res, desprès he hagut d’esperar l’amo a s’aeroport, fent uns rascas, un 7/39 i coses d’aquestes per col·laborar amb s’organització; una estona i ja som per ses cases.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Esper que vagin bé ses matances ´08.I si de dins es porc , a més de sobrassades, si poden treure els camaiots fets, millor.

Que què opinam de l´ocupació? Doncs no opinam molt, perquè no sabem molt des tema. No es por no ir...pero si hay que ir, se va...

Hi deu haver coses bé i coses malament, se suposa, però ...i que no està tot fermat i ben fermat, ja? Es pot modificar res?

No havia anat a pensar que Bellaterra es construís tan lluny per evitar disturbis dins la capital, però si, és ben llògic en aquells anys propers a lo de Puig Antich...


Passant a una altra cosa, degueren ser emocionants aquelles corregudes de boig amb cadira en rodes pel pont aquell... Entre es tall de sa llauna i ses palades...te dic que es metges no hi ha por que es quedin sense feina. I jo que feia estona que deia que sa religió a ses escoles públiques s´hauria de substituir per "algo" més modern i més útil, mira per on, me fas pensar que lo de primeres cures està molt bé. I veig que una companya de professió almenys, opina com jo.

Per últim, no sabia jo d´aquet caire poètic. No, si ho dic jo que ets un tio bastant complet. He vist que na Jero i tot s´interessa pes teus escrits per posar a la revista de l´Institut. Cada loco con su tema. Ja veus el del calendari...


Fins una altra!

PD: Si que trob que s´hauria d´haver fet la compra setmanal, Miquela, per evitar feines! Però l´amo no hi degué anar a pensar.

Joan M. Roig ha dit...

Llàstima, però crec que ni els botifarrons ni ses sobrassades varen sortir fetes. Ja penjaré, quan pugui passar ses fotos a l'ordinador, un complet àlbum sobre ses Matances '08.
Lo de Bolonya, tampoc no m'hi allargaré molt, no es que estigui molt format ja que no és una directiva d'obligat compliment per als estats membres, a banda de que el que es pretén és que es millorin diversos aspectes, creguent per exemple que l'aplicació de Bolonya amb els mitjans de que disposen els països anglosaxons o nòrdics (Més beques que deixin de fer obligatori per a molts haver de treballar per poder estudiar -Espanya és un dels estats amb menys beques de la UE-, més inversions públiques que impedeixin la mercantilització de la universitat, preus de postgrau accesibles per a tothom perquè jo si he de pagar lo que valen o valdran... -Aqui vull recordar que això de "preus públics" com diuen que seràn només vol dir que estarn publicats al BOE o al BOIB, no que siguin acessibles-) estaria bastant bé, per tant, en aquest sentit no veig impossible augmentar (en un futur no molt llunyà) el pressupost per a l'educació pública.
De totes maneres, ses mobilitzacions han servit per, en primer lloc, mobilitzar (valgui sa redundància) o "activar" gran part de l'estudiantat que pareixia ben mort entre els quals m'hi incloc i extendre aquestes protestes a la societat per tal de fer qüestionar coses que abans no eren qüestionades en relació a la societat del neoliberalisme en què prima l'interès del mercat per davant de l'interès de la societat.
De totes formes, hi ha una àmplia blogosfera del tema i jo no tenc ni el temps ni les ganes de dedicar-hi tant de temps (ja que trob que n'hi ha, alguns els tenc enllaçats, que estan molt ben fets).
Veus? Això de l'assignatura de Primers Auxilis és un bon exemple de que, quan els polítics escriven lleis d'educació, haurien de tenir més en compte a la comunitat educativa (Alumnes, professors i PAS).
Ara mateix, i per anar acabant, lo d'es caire poètic no se gens d'avon me surt i lo de na Jero, jo que no havia vist el comentari, no ho havia contestat però ja dic directament que si i que, de fet, quan venia cupons al Carrer Major, en Massot ja m'ho havia demanat i li havia dit que si. De totes maneres, si no m'ho haguessin demanat, tampoc els hagués posat una demanda!
Sa putada és que no se si ja deuen haver tancat s'edició de sa revista. Bé, queda dit que si, ja sigui per aquesta edició i per una de futura.
Gràcies per comentar!