Jo vui ser rei

Avui ja torna tocar escriure una mica. He de dir que m’he resistit a sa temptació de tornar a incrustar es video aquell del discurs del rei trucat tan entretengut, sobretot si se compara amb lo avorrit i soporifer del discurs real, de veres, que crec que mai no he aconseguit escoltar sencer. De totes maneres, crec que s'emissió reial per ses principals cadenes una bona iniciativa ja que deu ser aquest el moment punta de les televisions locals (que no retransmiten el discurs del monarca).
Es dematí hem anat de compres a Marratxí (jo no volia però…) i, de passada, hem fet una petita ruta turística p’Es Pil·lari i Sa Cabaneta. Això mos passa per ser de poble i perdrer-mos dins un tassó d’aigua. Però normal, tantes autopistas, carreteres, desviacions, redones i més redones… Això pareix Nova York!
I res, aquests dies encara no m’he posat a fer feina tot i que ja es ben hora perquè hi ha una quantitat de treballs que fa por. I no és res fer treballs, lo pitjor es coordinar i fer els grups, especialment quan el profesor s’entesta en fer “grupos de máximo y mínimo 3 personas” que, a damunt, s’han de fer a distància.
Ahir, per altra banda, vaig anar a veure na Maria Antònia sa perruquera i m’arrepentesc d’haver-me retallat massa sa melena. Però bé, ja tornaran crèixer. (Som conscient de que aquesta frase pot crear falses expectatives. No vos faceu massa il·lusions padrinajove i altres…).

Per altra banda, dir que m'he fet un Facebook d'aquests i confirmar què en Massot i na Jero varen citar qualque cosa d'aquest bloc a sa revista Escola. Mem si moc quatre fils per aconseguir un exemplar per veure es que.
Poca cosa més, anau alerta amb els excesos d’aquests dies, no vos deixeu endur pel consumisme ferotge i bones festes!

P.S.: Vaja merda histèria... Mem si aquest video monàrquic com a sucedani del discurs reial ho millora un poc. Ah! I podeu seguir fent suggeriments al post anterior.