Començament glaçat

Amb quatre seguratas al passadís he entrat a l'aula 101 de la facultat de Lletres per tal d'assistir a la primera sessió de presentacions de Parlar en Públic per agafar idees de cara a la meva pròpia presentació que encara no he preparat ni ideat. Ha estat molt interessant amb presentacions que han anat des de la radioactivitat d'un aditiu (l'E...) que, entre d'altres, el contenen els donuts feta aquesta pel David, un estudi sociològic d'un mercat amb les distintes técniques segons les ètnies dels venedors, un estudi sobre la preparació d'un gran esdeveniment esportiu (d'un de periodisme que treballa en la preparació del GP de Catalunya de Formula), la organització d'un concert d'una banda de música (d'una companya valenciana) o de la perillositat dels raigs ultraviolats. Jo, a hores d'ara estic entre centrar la meva presentació en les dinàmiques entre les potències regionals d'Orient Pròxim (tema, a més, molt d'actualitat) o fer una xerrada sobre s'ensaïmada mallorquina. No i convé que, a banda de fer la presentació, fagi via a presentar els altres lliuraments perquè, a hores d'ara, estic suspès...
Abans d'això m'he passat per l'assemblea encara que no hi havia res important a tractar, de fet m'hi he passat per fer temps fins a la una ja que avui, sincerament, ha estat un dia “xorra”, un d'aquells dies en que t'arrepenteixes de no haver fet campana, d'haver deixat el llit tan d'hora i amb tant de fred desprès d'una nit de no dormir gens bé. Dic això no només pel fred mortal que feia el dematí sinó perquè el professor de Relacions Internacionals no s'ha presentat i la professora dels dimecres d'naglès tampoc, encara que en aquest cas ha vengut la dels dilluns i divendres amb la seva filla de vuit anys i no hem fet res important i mos ha amollat ben d'hora. Bé, només dir que hem treballat amb un text que tenia sa lletra minúscula cosa que m'ha fet gairebé impossible seguir la feina i és que he de dir que vaig perdre l'estoig (crec que) per Mallorca amb la lupa amb llum i un pendrive d dedins. No, i per sa poca feina que vaig fer no hagués importat gens treure s'estoig.
I xerrant de fred, me comentaven ahir que a Sant Cugat estava nevant encara que aquesta no cuallava. Avui m'han dit que a altres punts del Valles també havia nevat encara que no quedava. Més concretament a Barberà, ciutat veïna (aferrada) de Cerdanyola, cosa que me fa pensar que per aquí alomillor també nevava. Jo sincerament amb el fred que feia, no vaig treure es nas a comprovar si feia neu o només era aigua.
El que si puc dir és que no mos varem banyar quan varem venir més que un poquet des de la parada del bus fins a n'es pis. Lo que si que mos va passar va ser que RENFE ( o Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados) va fallar. Apart de que el tren s'aturàs enmig d'es tros un parell de vegades però poc temps, varem estar molt de temps aturats a El Prat de Llobregat perquè es veu que un altre tren s'havia averiat a dins d'un tunel i no ens donaven prioritat. Això ho va dir un guardia a un home que, desprès d'una bona estona, li va demanar. Lo que fa més ràbia, però, és que no se dignin a informar per megafonia.
Bé, a l'instant m'hen hauré d'anar a comprar aigua per beure i com vos podreu suposar, amb aquest fred, no me fa gens de ganes...