A la seu d'Iniciativa

Ajagut davall sa funda nòrdica que m'ha arribat, quines coses, de Mallorca, m'he posat a reflexionar sobre l'entrevista que hem tingut amb el fins ara líder d'Iniciativa per Catalunya Verds al Baix Llobregat.

La seu d'ICV es troba al carrer Ciutat, molt aprop de la Plaça Sant Jaume. L'entrada és fosca i només un discret cartell informa de l'existència de la seu del partit, potser sigui perquè aquesta ja era la seu del Partit en la clandestinitat. Sembla petit però no ho és pas, una catefa de passadissos amb curves i escalons ens han conduït, desprès d'esperar un poc, al despatx d'aquest home que, amablement ens ha atès durant més d'una hora.

Dubt molt que un alt carrec de qualsevol altre partit català o espanyol ens haguès atès amb la sinceritat, la dedicació i l'atenció que ell ens ha atorgat. S'ha estès en les respostes i ha fet l'entrevista sucosa. Més tard, i desprès de saludar alguns de Joves, ens ha mostrat les sales executiva i de prensa, aquella típica en que surt el “valiosissim” quadre d'en Tàpies. Rarament, però, no he fet cap foto.

Potser no ho he dit, però aquesta ha estat la segona entrevista i s'enmarcava en un treball d'Estructura Social titulat “La desafecció política de la classe treballadora al Baix Llobregat”. L'altra, a la qual jo tampoc hi vaig poder assistir, va ser amb el líder de CCOO al Baix Llobregat.

No vos avorriré ara amb totes les respostes i opinions que ens ha donat. El que no puc passar sense comentar és el tema eleccions europees ja que hi ha la possibilitat que ICV concorreixi en aquestes amb d'altres partits més petits com, podria ser, el PSM.

Més tard, i abans de menjar una hamburguesa, hem passat per la Plaça St. Jaume i ens hem apropat al Palau de la Generalitat on hi havia dos mossos fent guàrdia. N'Albert li ha dit a un: “Hola tenim reunió amb el senyor Montilla”. A lo que aquell bon homo li ha respost: “Identifiqui's”. Aquell li ha dit que era en Joan Montilla, el fill d'en Montilla. Com suposareu no ha colat, els hem demanat si es podia visitar i ens han dit que no.

Malgrat això hem xerrat una bona estona amb ells, eren molt simpàtics, quan els hem dit que veniem de la seu d'ICV d'una entrevista i que erem estudiants de Politiques ens ha dit un que n'Obama li estava donant color al tema, que saluden als polítics -en veu baixa- “per allò de quedar bé”,

Més tard, i desprès de demanar on s'estudiava polítiques (jo aquí li volia amollar que “On van els mossos de tant en quan a fer ballar les porres”) els hem dit d'on erem i s'altre Albert li ha amollat a un que jo havia vengut de Mallorca expressament per veure el Palau. Ha estat aquí quan aquell tipo ha entrat a dedins i ens ha tret uns llibrets d'informació “per preparar el pròxim treball”. “En català” -a n'Albert-, “en català” -a s'altre- i “en català salet” -a jo, naturalment-. I res, lo tipic de que en ser president els haviem de millorar no se que.

N'Albert s'ha despedit amb un “Visca els mossos, que son millor que la nacional!”, a lo que el tio ha contestat: “Visca els estudiants de polítiques”. Curiós, sens dubte.

I poca cosa més, he tornat a Cerdanyola amb Renfe, he pillat un kebab, el m'he menjat i mem si faig un poc de feina. Per cert, no m'agradaria acabar sense cridar a la mobilització i a la conscienciació ciutadana. Si, amics i amigues, hi ha gent que encara, en ple segle XXI no ha descobert la tecnologia dels auriculars (orellanes) que permeten, apart de malgastar menys energia, que els altres passatgers del tren no hagin d'escoltar la merda de música que aquesta puta gent duu, generalment reguetón, que si fos música mínimament decent, mira. Però no, sempre coincideix que aquells que no porten auriculars solen escoltar aquest tipus de música. Deuen tenir algun complexe que, qualque dia, la sociologia estudiarà.