dimecres, 11 de febrer del 2009

Art en temps d'estudi




Fa molt de temps que havia d'escriure però com que vaig (molt) curt de temps ho faré d'una manera més esquemàtica, només apuntant quatre notes.
Primer de tot, dir que nosaltres al pis també varem patir sa ventada de s'altre dia, ja que se va fotre sa persiana d'en Sergio. Sa madona, molt viva ella, diu que això ho hem de pagar nosaltres, cosa discutible si tenim en compte el mal estat de totes les persianes del lloc i la ventada, però ja està bé així. Sa putada és que mos va dir que vendria, ja fa temps i per aquí no va aparèixer, però d'allò que dius com a mínim podries avisar! Més endavant va venir un tècnic que va dir que tornaria dilluns o dimart i, o és invisible, o no ha vengut.
Afortunadament ja he acabat examens i d'aqui poques hores partiré cap a Mallorca que l'amo de veïnat de ca nostra va matar un cabrit perquè jo venia, i per tant, soparem de costelletes!
He tengut greus dilemes per decidir si havia de venir amb sa motxilla habitual o si, per altra banda, havia d'agafar una maleta per dur tuppers buits i tornar-los plens. Finalment m'he decantat per aquesta darrera opció i ja veurem.
Ara, emperò, estic estressat per altres motius. Veureu, per Setmana Santa s'organitza una quedada de campaments de Pontevedra a la capital del regne i, tant si hi vaig com si no, he de comprar els bitllets ja (i quan dic ja és JA!) perquè els preus, i mai millor dit, estan pels niguls!
La setmana passada, per altra banda, vaig anar a denúnciar la pèrdua del Passaport als Nacionals i, ja que hi era, m'en vaig fer un de nou per si perdès es DNI. I és que això de perdre coses és molt habitual en jo, lo darrer va ser l'estoig de classe (amb una lupa amb llum i amb un pendrive inclosos) i el sobre, precisament, on guardava el passaport i altres documents. I dic perdre perquè, a banda del passaport que pot servir per qualque màfia, no crec que hi hagi massa interès en robar aquestes coses. En definitiva, que si aplicàs allò de “San Cucufato, San Cucufato, los cojoncillos yo te ato, hasta que no encuentre lo que busco no te los desato”, ho haguès passat ben puta aquest pobre homo...
Deixaré per un altre dia parlar-vos del seminari sobre Cerdanyola al qual estic assistint (vull contar moltes coses, tot relacionant-les amb la vila), d'estadístiques d'integració lingüística (que se veu que ara molts castellanoparlants que fa 40 anys que viven aquí es posen a aprendre català per diferenciar-se dels nouvinguts -cosa discutible-) o, perquè no, de política.
Finalment vos deix amb un grapat de fotos. El meu entorn d'estudi per una banda. El Carrer de les Balears de Cerdanyola, que tot i no passar-hi directament, cada dia pas per un de pararel i està molt aprop de ca nostra. També vos pos una petita mostra de l'art escultòric amb pastilles Juanolo que duc a terme enlloc d'estudiar. No podia faltar, per altra banda, la curiosa direcció que, segons JUP, tenc (ja és que els carters saben fer la seva feina...). Finalment, vos deix amb la bucòlica guarida dels Nacionals on vaig fer-me el Passaport. Si voleu més proves de com des de Madrid marginen les Illes, vos diré que a Manacor per fer gestions similars has de fer molta de cova (però molta) mentre aquí no hi havia ningú i t'ho fan al moment.

















1 comentari:

Unknown ha dit...

toma ya q obra d arte!!! ahora ya a dscansar n Mallorca no¿?
lo d semana santa ya sta miradiko asi q ay q decidirse este finde :)
a vr si perdemos menos cosas eeh! q vaya bien!!
Laura