L'aire tendrament tebi entra per la finestra un dia d'hivern. És carregat d'aromes culinàries, encisadores i veïnes, també transmet dolces càrregues de records d'infantesa, de dies despreocupats.
Els ocells han trencat el fred silenci que marca l'hivern rigorós i, discontinuament, emeten melòdiques notes, cantant-se entre si.
D'enfora se senten, com no, brunzits de motor monòtons i indiferents, freds i bruts, però els ocells no callen, resisteixen, troben un sentit al seu cant i continuen, pausadament.
Els al·lots han sortit d'escola, se nota, xerren fort, canten i criden. És hora d'anar a dinar i ho saben, els plats ja son parats a taula, records d'infantesa.
Tot, empès per una cíclica força, es repeteix, fluctua. Res no s'atura. Ni aire, ni ocells, ni cotxes, ni al·lots. Tampoc els records.
2 comentaris:
Avui es cel és tan blau i es sol encalenteix tan colçament sa pell que ben bé podríem ser es maig!
En el nom de Deià és una secció que faig per sa revista local de Deià, s'Encruia; se tracta de trobar llocs del món que se diguin "Deià". Aquest és es quart article, ja han sortit es carrer Deià de Barcelona, una tenda de l'Argentina i una altra de Barcelona, a més d'aquest carrer de Califòrnia. A n'es blog n'he penjat qualcun altre...
Ets exàmens bé, encara no els he acabat! I tu?
Joan Miquel no hem prenguis el pèl
Publica un comentari a l'entrada