La crisi financera actual, tot i ser provocada per les èlits que amb prou feines la notaran, afecta a tots els sectors de la societat. Entre aquests sectors s'hi troba la ONCE què com ja sabeu treu ses sopes en el sector del joc, cada dia més saturat i competitiu per l'aparició impune i la manca de regulació i actuació enfront les noves formes de joc que van apareixent per internet (apostes de tot tipus, bingos, casinos...) o les tradicionals imitacions dels cupons de l'ONCE.
Tots aquests nous operadors de més que dubtosa transparència han reconegut beneficis de més de mil milions d'euros en aquest passat exercici, tot i no pagar impostos i no crear llocs de treball, anant a parar els beneficis a paradisos fiscals i per tant no creant valor a la societat.
En contraposició, l'ONCE és una organització sense ànim de lucre i regida de forma democràtica per tots els seus afiliats que s'organitzen en associacions polítiques i es presenten a les eleccions internes. Cada dia surten al carrer més de 22.000 venedors, tots ells discapacitats, per oferir els distins productes de l'organització, la recaudació de la qual va destinada majoritariament a pagar les nòmines dels seus treballadors i treballadores, a serveis socials per a tots els afiliats, com jo mateix; i per a solidaritat amb altres col·lectius de discapacitats.
En contraposició, l'ONCE és una organització sense ànim de lucre i regida de forma democràtica per tots els seus afiliats que s'organitzen en associacions polítiques i es presenten a les eleccions internes. Cada dia surten al carrer més de 22.000 venedors, tots ells discapacitats, per oferir els distins productes de l'organització, la recaudació de la qual va destinada majoritariament a pagar les nòmines dels seus treballadors i treballadores, a serveis socials per a tots els afiliats, com jo mateix; i per a solidaritat amb altres col·lectius de discapacitats.
Aquests serveis socials no son, com pugui semblar, una mera publicitat ja que parl en nom propi quan afirm que aquests serveis poden anar des de atenció educativa, ja sigui integrada o adaptada; integració laboral, ja sigui en empreses pròpies o al·lienes; rehabilitació i aprenentatge de tècniques diverses; tiflotecnologia i adaptacions informàtiques; activitats socioculturals, que van des d'agrupacions de teatre fins a excursions culturals, o esportives, impulsant arreu de tot l'estat l'esport adaptat (goalball, tandem, futbol, natació, atletisme...) i moltes coses més que ara mateix no me venen al cap.
Actualment, l'ONCE es governada per àmplia majoria (quasi hegemònica) per Unitat Progressista, que compta amb seccions juvenils (JUP) i amb seccions per a persones grans (SUPPO).
A més, disposa d'una sèrie d'empreses i corporacions que, en àmbits diversos, creen llocs de feina adaptats per a distintes necessitats especials.
Per tot això i més, des de la direcció de l'organització no s'entenen les traves que el govern “socialista” posa a l'organització, no vull dir que els altres governs no haguin posat traves.
Precisament aquest text s'enmarca en el procès de negociació que l'institució duu a terme amb el govern per demanar mesures que ens ajudin a mantenir la nostra quota de mercat en un marc, com ja he explicat, de major competitivitat.
Una de les coses que es demanen al govern de ZP és que el dia de Cap d'Any l'ONCE pugui realitzar un sorteig que trenqui amb la mala ratxa d'aquesta època de l'any en que Loterias y Apuestas del Estado, principal competidor (i és que es fa dicifil competir amb l'Estat...), s'en duu totes les vendes.
Parlant en xifres, Loterias y Apuestas només en els sortejos de Nadal (22 de desembre) i El Niño (6 de gener) ven, atenció, 3500 milions d'euros mentre que l'Organització, en tot l'any, només ven 2100 milions.
Per això el que es demana és un sorteig per valor de 200 milions d'euros creient que, per una banda, no interferirà en les típiques i tòpiques vendes de LAE i, per altra banda, augmentaria les arques púbiques en conceptes com l'IRPF residual dels treballadors de la ONCE. S'ha de dir que a la dècada dels vuitanta aquest sorteig es va realitzar un grapat d'anys.
També es demana major llibertat per tal de gestionar “botes”, per elevar el porcentatge de premis, que per llei està molt per davall del porcentatge de LAE, i, en definitiva, mesures que ens permetin sobreviure en aquest cada vegada més dificil mercat del joc, mantenint així la ferma aposta pels serveis socials i per la integració en la societat de les persones amb necessitats especials i conservant amb garanties una institució que, pel seu caràcter autogestionari i per la quantitat i qualitat de serveis que ens ofereix és única en el món.
Cada dia, i malgrat la crisi actual, els venedors de la ONCE sortiràn al carrer per tal de compartir il·lusions i fer arribar els diferents productes de l'entitat.
Per això, no voldria, i ja per acabar, demanar el vostre recolzament, tant si sou afeccionats al joc com si no ho sou, als companys i companyes de l'organització ja que, a banda de la inqüestionable tasca social, en aquests temps més que mai no ve segur gens malament que te toci el cupó.
A més, disposa d'una sèrie d'empreses i corporacions que, en àmbits diversos, creen llocs de feina adaptats per a distintes necessitats especials.
Per tot això i més, des de la direcció de l'organització no s'entenen les traves que el govern “socialista” posa a l'organització, no vull dir que els altres governs no haguin posat traves.
Precisament aquest text s'enmarca en el procès de negociació que l'institució duu a terme amb el govern per demanar mesures que ens ajudin a mantenir la nostra quota de mercat en un marc, com ja he explicat, de major competitivitat.
Una de les coses que es demanen al govern de ZP és que el dia de Cap d'Any l'ONCE pugui realitzar un sorteig que trenqui amb la mala ratxa d'aquesta època de l'any en que Loterias y Apuestas del Estado, principal competidor (i és que es fa dicifil competir amb l'Estat...), s'en duu totes les vendes.
Parlant en xifres, Loterias y Apuestas només en els sortejos de Nadal (22 de desembre) i El Niño (6 de gener) ven, atenció, 3500 milions d'euros mentre que l'Organització, en tot l'any, només ven 2100 milions.
Per això el que es demana és un sorteig per valor de 200 milions d'euros creient que, per una banda, no interferirà en les típiques i tòpiques vendes de LAE i, per altra banda, augmentaria les arques púbiques en conceptes com l'IRPF residual dels treballadors de la ONCE. S'ha de dir que a la dècada dels vuitanta aquest sorteig es va realitzar un grapat d'anys.
També es demana major llibertat per tal de gestionar “botes”, per elevar el porcentatge de premis, que per llei està molt per davall del porcentatge de LAE, i, en definitiva, mesures que ens permetin sobreviure en aquest cada vegada més dificil mercat del joc, mantenint així la ferma aposta pels serveis socials i per la integració en la societat de les persones amb necessitats especials i conservant amb garanties una institució que, pel seu caràcter autogestionari i per la quantitat i qualitat de serveis que ens ofereix és única en el món.
Cada dia, i malgrat la crisi actual, els venedors de la ONCE sortiràn al carrer per tal de compartir il·lusions i fer arribar els diferents productes de l'entitat.
Per això, no voldria, i ja per acabar, demanar el vostre recolzament, tant si sou afeccionats al joc com si no ho sou, als companys i companyes de l'organització ja que, a banda de la inqüestionable tasca social, en aquests temps més que mai no ve segur gens malament que te toci el cupó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada