Sobrassada de Vic (de veres) i altres

Vic i altres

Ja feia molt que volia escriure però la setmana passada, la inaugural, va ser intensa i jo estic tan vago que ja ni escric. Dissabte dematí vaig anar al seminari aquest sobre Cerdanyola del qual ja vos parlaré qualque dia, fent inevitables paralelismes (potser cruels) amb Felanitx.
Avui me centraré en s'excursió que na Marga i jo varem fer diumenge a la ciutat de Vic, capital d'Osona (o del Solsonès?). Varem partir d'hora i varem agafar un tren en direcció Barcelona per tal de fer transbordament a Montcada-bifurcació, una estació que, tot i estar a tocar de la segona ciutat més important de l'estat, no deu desentonar gens amb quelcom de Senegal o la India, per posar qualque exemple. Ja tota la xarxa de rodalies fa oi però és que aquella és el summun de l'abandonament per part del govern estatal que (dient que son socialistes) només inverteixen en el tren dels rics. Serveixi d'exemple (veure foto, si la penj) el bot de més de mig metre que s'ha de pegar per passar del vagó a l'andana referit al qual ja vos he narrat aquí més d'un incident (per poc no accident). Desprès d'esperar allà una estona sense tenir clar per quina via passaria el tren a Vic va resultar que la megafonia funcionava (n'havien passat altres sense que aquesta fes menció) i que estavem al lloc indicat. El tren era un d'aquests rodalies amb despintats vagons de regionals dels quals les portes costaven d'obrir i no pitaven quan es tancaven, que hi haguès megafonia ja haguès estat un miracle (afortunadament la destinació final del comboi era Vic).
En arribar allà varem anar a veure un petit campus de la Uvic que, no es per res, però aquests pijos la tenen molt petita... Vaig poder reconèixer, però, la típica façana que sempre surt als fulletons promocionals i tot.
Més tard ens varem endinsar pel centre, na Marga guiava amb uns planols que s'havia imprès d'internet. Tampoc m'entretendré molt en descriure la ciutat (si penj les fotos un dia d'aquests ja anirà bé), el que si diré és que em va agradar bastant com a ciutat encara que, com sempre passa, tot allò monumental i ceremoniòs es tradueix en pijos, nobles (com els Montcades que, els putes, tenien per tot arreu) i convents així que, ja dic, me va agradar però crec que no la canviaria per aquests barris proletaris de Cerdanyola, construits massivament per donar cabuda a la mà d'obra nouvinguda. I és que, hi he estat pensant i, certament, crec que son bastant antagòniques aquestes dues ciutats encara que actualment la immigració també ha arribat a Vic.
Desprès, en haver vist la catedral i haver-me fet una foto amb el bisbe varem entrar, com no podia ser d'altra manera, en una petita botiga, típica de poble (o de barri) per comprar una autèntica sobrassada de Vic (llonganissa en diuen els catalans) que no anava barata (a 21 €/kilo). El botiguer era un home major xerrador a més no poder, un “charlatán” en dirien en castellà, però molt graciós i entranyable. A més, no se si era per l'edat o per la bata blanca, me va recordar al doctor Yarza (el meu oculista)...
Posteriorment varem anar a la Plaça Major perquè era hora d'omplir el rebost. Com a curiositat dir que el primer plat del menú de na Marga era suc al gust. Noltros, illencs, pensavem què això seria qualque plat típic de la gastronomia catalana (a l'estil del “gaspacho”) però davant la nostra sorpresa va consistir en un tassó (un got) de suc d'això granini de tota sa vida. Sense comentaris.
I res, desprès d'una volta ja varem tornar cap aquí.
Avui ja era una altra setmana i he començat estresat. Veureu, no se si ho vaig dir però vaig perdre l'estoig amb la lupa dedins i ara que la necessit he parlat amb la ONCE i sa “burrocràcia” (Gemma dixit) me te marejat. Avui, per exemple, m'han passat amb quatre persones distintes (!!!) per, al final, dir que no els constava que en tingues una i que trucàs a Mallorca que, com que no sabia el numero i tenint en compte que les hores que allà hi son (o què hi tocarien ser) jo tenc classe, ja me direu. Bé, una salutació per si me llegeixen ;)
I desprès, encara més paperassa al despatx de l'ADUAB buscant el nif de l'associació i papers diversos. Per cert, he guaitat a l'habitacle del jove que fa la vaga de fam des d'avui, ja vos en parlaré més endavant (ha de durar 15 dies).
Res, vaig a Son Dorma que ja és hora...

P.S.: Ja se totes ses notes. Ha anat bé (per lo que havia estudiat) encara que una destaca per damunt ses altres...