dijous, 19 de març del 2009

Contra la brutalitat policial






































Abans de res, voldria mostrar el meu rebuig a les mostres d'excessiva i innecesària agressivitat policial de les darreres hores a Barcelona, tot posicionant-me en la línia del comunicat de JEV respecte als citats fets.
També m'agradaria, ja que hi som, rebutjar les agressions que per part del CNP han sofert els estudiants que han tallat la carretera de Valldemossa per protestar pels fets d'aqui, ja que es veu que a la capital catalana varen detenir a un mallorquí. A Ciutat hi ha hagut 8 estudiants ferits i 2 policies. Aquests fets son molt greus si es té en compte que la Policia ha entrat al campus sense el permís de les autoritats acadèmiques.
Per altra banda, he de dir que jo no hi era. Això és un apunt important tenint en compte que molta gent de Mallorca em va telefonar (crec que 4 o 5) durant el dia d'ahir tot preocupada dient que havien vist un estudiant amb jersei verd al qual els Mossos li fotien un bon esplet de bofetades. Al final va resultar que era una al·lota però bé, això queda com a anècdota.
Ahir mateix es va convocar per avui una vaga, sumant-nos a la vaga general d'educació, i, desprès de fer dues hores de Teoria Política hem partit amb FGC també sense aturades fins a Pl. Catalunya d'on hem anat a Pl. Universitat per esperar gairebé una hora a que comencés la marxa.
Hi havia molta de gent, i és que estava ple de professors i alumnes de secundària demanant la dimissió d'en Maragall. Per això la marxa anava més lenta i amb més densitat. Potser per això els Mossos han deixat baixar per les Rambles un tros...
Hem seguit per Via Laietana fins a la Plaça de Sant Jaume on si que estavem ben estrets i, com els mossos bloquejaven moltes sortides i molta gent ha començat a còrrer, hem sortit d'allà que jo ja me començava a trobar com a dins es metro, amb por d'una estampida. Per això hem decidit sortir per un carreró i anar a fins a les Rambles, al Carrefú, a comprar un bocata i dinar, que ja era ben hora. L'hem menjat a la gespa de Pl. Catalunya i, desprès de passar per l'Fnac, hem anat cap a cases.
Per cert, jo avui no he duit la pancarta.
XERRADA BOLIVARIANA
Ahir es va celebrar a la facultat una xerrada per part d'una antiga lider del moviment estudiantil i estreta col·laboradora de n'Hugo Chavez. Encara que potser, acostumats a sentir la versió oficial dels MCM, no vos creureu el que ella va dir perquè ja teniu la vostra opinió del règim bolivarià. De totes maneres, mai és de demés conèixer un altre punt de vista.
La situació a Veneçuela no era molt diferent de la dels altres països veïns, una pseudodemocràcia amb bipartidisme i impunitat política i polícial (et podien caure 20 anys per robar una sardina, i sense judici ni res), en que no hi havia classe mitjana. La societat es dividia entre les èlits que controlaven la indústria del petroli i la gran majoria de la població, que enlloc de carn havien de menjar "perrarina", és a dir, menjar de cans; i enlloc de llet havien de beure's el brou de l'arròs quan bull amb un poc de sucre.
La repressió va arribar al seu punt culminant quan l'exèrcit va participar en una revolta que es va saldar amb més de 47000 morts. El 4 de febrer, Chavez va pegar un cop d'estat que va fracassar. El 27 de novembre hi va haver un altre cop... Bé, anire al gra.
L'IVA al pais va passar d'un 45 per 100 al 9 al qual està actualment. Ja direu que podia comprar la gent sense recursos havent de pagar quasi la meitat d'IVA?
Abans Veneçuela era una font estable i barata de petroli. PEDEVESA, l'esmpresa de petrolis, produia grans beneficis per als seus dirigents però no arribaven al poble. I és que la nacionalització de les empreses que ha molestat les grans multinacionals ha permès pagar la deuta interna i externa del pais, així com ha permès crear gran varietat de missions socials.
Per exemple, s'ha signat un conveni amb Cuba pel qual 30000 metges illencs treballen als centres d'atenció integral dels barris i als hospitals (s'ha de dir que es varen haver de portar de Cuba perquè els metges del pais es negaven a entrar als barris pobres a medicar). Això els ha permès oferir una àmplia cobertura sanitària en que les medicines son gratuïtes.
Per altra banda, la missió Robinson I va aconseguir que el pais fou declarat territori lliure d'alfabetisme partint d'un alt grau d'analfabetisme només uns anys abans. També per això es va comptar amb ajuda cubana pel mateix motiu.
D'altres missions curioses son la "misión milagro" en que Veneçuela paga operacions per tot Amèrica Llatina de cataràtes i d'altres enfermetats visuals curables. Això es fa als mateixos països i sinó es pot allà se'ls paga el viatge a Cuba. Desprès els donen ulleres gratis i els regalen 150 dolars.
A banda d'això, s'han creat bancs públics (Banco del Pueblo, Banco de la Mujer, Banco del Tesoro...) que permeten obtenir crèdit a baix interès (del 32 per cert d'altres bancs s'ha passat al 2 d'interès).
Per altra banda, hi ha una missió de turisme que permet viatjar gratuitament per tot el pais, una missió que s'encarrega de la discapacitat o una orquestra sinfònica penitenciària o l'orquestra sinfònica més gran del món.
Per altra banda, el pais ha rebutjat el neoliberalisme i aposta per tractats amb Argentina o Ecuador pel qual, a canvi de petroli, reb ramats o blat.
Al mateix temps, s'ha fet una reforma agrària en que les terres que no es cultivaven s'han donat als camperols en un marc en que també es respecten als pobles indígenes.
A més, Veneçuela disposa ja d'un satel·lit, una sèrie de mòbils i ordinadors de fabricació pròpia (amb ajuda xinesa) que trenquen la dependència tecnològica.
En quan a la democràcia, jo que pensava que no hi havia llibertat d'expressió plena vaig quedar flipant en escoltar les barbaritats que deien per les teles privades, és com si tot fossin Cope's i intereconomia's... En quan a la polèmica esmena per la qual Chavez podria optar a la reelecció, no podem parlar molt nosaltres tenint en compte que ChaveS a Andalusia no amolla la poltrona des de l'arribada de la democràcia, i en Pujol perquè el varen treure que si no!
Bé, com dirien a Veneçuela:
Patria, socialismo o muerte
¡Venceremos!
P.S.: Les fotos estan en ordre invers. A Pl. Sant Jaume no he pogut fer fotos perquè hem hagut de sortir por patas.