No sé si vos enrecordareu però el curs passat, aquella no tan llunyana època en que aquest bloc vivia una etapa de modesta esplendor, en certa ocasió vaig narrar una histèria que anava d'albergínies i d'empreses de paqueteria ràpida. A n'es final les albergínies, que n'Aina va insistir per molt de temps en recordar-me que havien estat tant i tant bones, les varem tirar, del paquet d'aquesta setmana, segons les estimacions de na Marga, només s'haurà de tirar sa coca de trampó.
Vos explicaré, sa madona va fer es paquet desprs d'anar a recollir coses per Felanitx, i el va dur a Manacor, aprofitant per agraïr-li el seu esforç i la seva dedicació (especialment tenint en compte que com que ara només es permet una caixa per mes, s'ha de fer molt grossa i pesa molt), on, tot i que ella els va dir que era per rebre per la tarda, aquells ineptes li varen dir que ho havien posat i es veu que no fou així ja que quan jo era a classe me varen cridar i me varen dir que s'havia intentat entregar aquell paquet però que no hi havia ningú al pis. Me va dir, però, que m'ho durien aquell horabaixa mateix.
Jo, però, quan a les set i mitja no l'havien duit hi vaig tornar a cridar i aquella madona me va dir que no s'havien enrecordat d'enrutar-lo per aquell horabaixa i que el durien demà dematí a primera hora, suposant això que un servidor hauria de tornar deixar les dues primeres hores de Ciència de l'Administració.
Mentrestant aquell horabaixa havia vengut l'amo de Mercadona per entregar la primera compra feta via internet. Potser és més còmode però administrativament es un desastre per conèixer lo que he pagat per pis, per x3 i lo que ningú havia calculat, que s'havien d'afegir 7,20 € en concepte de transport.
Tot i que es vell m'havia menjat s'olla diguent que havia de reclamar per tot el menjar que s'hauria pogut fer malbé, no ho vaig fer ja que el missatger que va venir puntualment divendres era el de sempre i me va mostrar que al paquet posava "Entregar antes de las 13:30" i va afegir que ell ho sap que noltros els dematins no hi som i, per tant, si li hagués tocat a ell directament ens ho haguès duit s'horabaixa.
Sigui dit que del cabrit en vaig sopar ahir i n'he dinat avui i, encara que me va quedar una mica fat (hi vaig posar massa aigua) la carn era molt bona. El brou (caldu), encara tenia gel i li vaig donar un bull perquè sigui bo demà diumenge i, ja que hi era, m'en vaig beure dos bols i he de dir que, essent una cosa que a ca nostra mai he apreciat, aqui la vaig trobar deliciosa.
Per altra banda, ahir horabaixa vaig partir cap a la capital amb na Ruth i na Gemma (desprès s'hi afegiria el molt honorable president de l'ADUAB) per assistir a unes jornades d'orientació laboral de la ONCE.
He de dir que, i si mal no record, va ser la primera vegada d'aquest curs que anava en metro però bé, va ser tolerable.
La xerrada en si va ser menys pesada que la del curs passat. En aquesta ocasió hi havia un tipo que feia un modul de grau superior, un fisioterapeuta (un clàssic), un petit empresari i la directora de solidaritat de TMB. Aquest darrer cas va ser molt interessant i, crec jo, va donar una llicó de perseverància i paciència ja que ella va estudiar Dret i un master en dret esportiu per començar fent feina durant un grapat d'anys de telefonista a TMB fins que, a la tercera, va aprovar les oposicions de promoció i ha aconseguit el lloc ja citat.
Per altra banda, molt interessant l'speech de l'empresari que, de jove, va perdre la vista i, desprès de fer un curset d'ensinistrador de cans a Madrid, va comprar collars per a gossos per valor de 2000 € i va montar una pàgina web dedicada a la importació de collars i altres estris similars de mercats més avançats (EEUU i Alemanya) i els ven aqui per internet. Fa ja cinc anys que viu d'això i, segons em va comentar, de crear pàgines web no en tenia ni puta idea encara que, això si, sense parlar anglès haguès estat impossible.
I xerrant d'animalades, n'Obama, el moix més jove de per ca nostra, va ser atropellat aquesta setmana i sa madona, qui ho haguès dit, el va dur a n'es manescal que va dir que s'havia romput sa cadera i que, com que era molt jove, el tinguessin quinze dies amb una capsa alta que no poguès caminar molt però que, si no pixava, es tema seria més complicat. Seguirem des d'aqui s'evolució d'es moix negre.
Avui m'he tornat aixecar prest i he acudit al seminari de Cerdanyola, no se si haureu vist que ja he amollat un rollo similar a El Felanitxer, encara que no puc dir que hagi arribat d'hora i és que per problemes de claus s'ha hagut de canviar el lloc habitual i per tant he hagut d'anar més enfora. Pareix mentida que amb tanta gent del principal partit de govern municipal passi això...
S'ha parlat principalment d'urbanisme, la primera part ha estat hiperpessimista cosa que m'ha recordat a la vila, partint de la idea de que aquesta ciutat de recent construcció s'ha anat edificant sense cap tipus de visió global ni projecte de ciutat, cosa que l'ha fragmentada i n'ha dificultat la cohesió interna i, per tant, no ha permès crear sentiment de pertinença. Aquesta manca de previsió, a més, ha provocat endeutament i manca de sòl municipal.
No te, tampoc, centre històric (tal vegada això és positiu ja que implica que no hi ha bosses de pobresa ni barris degradats, cosa que a Felanitx no podem dir molt alt...) ni simbols que serveixin per crear imaginari col·lectiu (lo més històric és l'esglèsia neogòtica que no té més de 150 anys) i que per això s'ha de mirar al futur, cosint els distints pedacos i construint eixos vertebradors (rambles, vies verdes i vies cíviques) tot realitzant una interpenetració Cerdanyola-UAB, aconseguint, si pot esser, l'estació del TGV que no passa per dins Barcelona i d'altres projectes estratègics per tal d'esdevenir una polaritat metropolitana.
De totes maneres, i per resumir, s'ha posat ènfasi en el concepte de "musculatura social" que serveix per crear l'anomenat intelectual col·lectiu que, des de la participació democràtica, permet millorar el nostre entorn ajudant en la creació dels tres pilars del progrès municipal:
- Tenir un model de ciutat compartit
- Tenir certa base social a favor
- Tenir capacitat de lideratge.
Aqui aquesta musculatura podria ben bé podria estar representada pel CRICC i a Felanitx, perquè no, podria ser l'associació d'Amics dels Closos de Can Gaià o el bloc d'amics i amigues d'es Sindicat.
Ja m'he estès molt per avui. Crec que ho deixarem aqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada