dimarts, 26 de maig de 2009

Eleccions Europees a la vila


El fet de que tengués decidit des de feia temps el tema del present escrit no ha implicat que no el deixàs, com sempre, per al darrer moment i és que ja sigui per escriure un article per al Felanitxer, per fer una maleta o per estudiar per un examen tenc aquesta mala costum.
No se si ho sabeu però del proper dia 1 de juny es celebren les eleccions per a escollir als i les nostres representants al Parlament Europeu, allà a Brussel·les. Aquestes eleccions son les que, des de sempre, han despertat menys atracció per als electors, que les perceben com a llunyanes i al·lienes a la seva vida. Aquesta percepció, però i des del meu punt de vista, és cada vegada més errònea ja que, salvada la distància literal a la qual es troba el citat parlament per mitjà de les diferents eines que ofereix la societat de la informació i de la comunicació, l'europarlament és l'eina de cohesió de la majoria dels Estats del Vell Continent i, encara que no ho pareixi, dicta gairebé la meitat de les normes, reglaments i lleis que regeixen les nostres vides. Per tot això, crec que seria interessant, en primer lloc, convidar a tota la concurrència a participar-hi i, a més, fer un petit anàlisi de la trajectòria que han tingut aquestes eleccions al nostre municipi.
He de dir, abans de començar i per qui no ho sàpiga, que aquestes dades de les quals vos parlaré estan disponibles per a tothom a la plana web del Ministeri de l'Interior.
Tal vegada el tret més destacat que trobam a Felanitx és el tarannà conservador que impera en aquestes eleccions (i segurament en totes les altres) i que suposa el major pes del Partit Popular, antigament Alianza Popular.
Per altra banda, el fet de que aquesta votació tengui una única circunscripció per a tot l'Estat provoca coses que, considerem-les com a frikisme o si més no com a rareses dels electors, partits absolutament minoritaris i desconguts sempre obtenguin un petit percentatge de vots al nostre municipi.
Però anem a veure les coses més detalladament. A les primeres eleccions, celebrades al juny del 87, el cens electoral de Felanitx estava format per poc més de 10.000 persones i hi va haver una abstenció del 30 per cent. AP fou el més votat seguit (un 35) d'aprop pel PSOE (gairebé un 30) i de no tan aprop pel Partido Demócrata Popular i pel Centro Democrático y Social. Desprès hi venia el primer partit autòcton, el PSM, però ja amb manco de cent vots seguit de molt aprop per la coalició d'ERC i per IU amb 77 vots, el següent ja és un partit “raro” a Felanitx, que no és altre que Herri Batasuna que va obtenir, si mateix 66 vots, més que UM que tan sols en va obtenir 44. Desprès ja hi trobam distints partits ecologistes i “fatxes” barrejats amb sigles com Extremadura Unida, Partido Andalucista, Partido Coalición Valenciana i d'altres.
A les següents, les del 89, l'abstenció va pujar fins al 58,96%, tenint com a guanyador a Felanitx el PP seguit del PSOE, fins aquí normal, el curios ve quan es veu que la tercera força política fou l'agrupació electoral d'en Ruiz Mateos, aquell home que jo veig amb un vestit de Superman amb la famosa abella groga del seu imperi protestant als jutjats i fent volar una avioneta cada estiu amb logotips similars, que va obtenir un seient com a eurodiputat. Per altra bande, els resultats son semblants amb la tímida aparició del partit Unida Nacionalista Asturiana que va obtenir 5 vots i el Partido Carlista 3.
Ja al 1994 Felanitx va assolir un cens de 11.000 persones i l'abstenció que es va reduir lleugerament fins al 52,81%. El PP va obtenir més de la meitat dels sufragis, tot doblant al PSOE. En aquestes, Esquerra Unida va esdevenir la tercera força a Felanitx, seguida de PSM-CiU, de UM i d'ENE-ERC. Desprès, com és habitual, diversos grups comunistes, ecologistes, nacionalistes espanyols i regionalistes en la seva majoria. D'entre aquests, el més curiós és Caza, pesca, naturaleza y tradiciones amb 13 vots.
Passaren cinc anys i al 99 l'abstenció va baixar fins al 35,29%, el Partit Socialista (24,38%) va reduir lleugerament la distància amb el PP (45,18%), cosa que podria denotar el tòpic que diu que l'electorat d'esquerra és més mal de mobilitzar però quan la participació és més alta afavoreix a l'esquerra, i UM amb la Coalició Europa dels Pobles va assolir més del deu per cent dels vots, aquest percentatge també el va tenir el PSM que anava amb CiU i el Bloc Nacionalista Valencià. El pròxim es Esquerra Unida però ja amb poc més d'un 1 per cent. Desprès, ja com a frikis, destaquen C. POR LA DEROGACION DEL TRATADO DE MAASTRICH.
Finalment, al 2004 el cens va rossar les 12.000 persones i l'abstenció va seguir baixant fins al 35,29%. En primer lloc apreciam la tendència al bipartidisme amb un 51,21% per al PP i un 33,69% per al PSOE que gairebé només deixen un 15% dels sufragis per a les altres candidatures com és el cas del tercer lloc va ser per a ERC que, gràcies a que el seu candidat a eurodiputat, en Bernat Joan, era eivissenc, va fer les delícies de gran part de l'electorat nacionalista
D'entre les anomenades “rares”, que han augmentat notablement la seva presència quantitativa encara que no qualitativa, de fet, essent tantes, moltes van reduir vots, havent-ni bastantes que només troben un elector al nostre municipi, Les que destaquen son els ja famosos Partido del Cannabis por la legalización y la normalización (amb 24), Los Parados, les CUP, el Partido “Família y vida”, Por un Mundo más justo, Aralar entre d'altres.
Bé, com veis la dinàmica a Felanitx és de domini conservador encara que quan l'electorat d'esquerres es mobilitza això es redueix. Per altra banda, hi ha un paradigma en Política Econòmica que diu que si l'economia va malament, es tendeix a votar a l'oposició. Essent així, crec que l'abstenció caurà una miqueta, el PP tornarà a guanyar terreny a Felanitx, el PSOE caurà, IU-ICV pujarà lleugerament i el PSM agafarà part dels vots que l'eivissenc mediàtic d'ERC els va prendre ara fa cinc anys. També, a més, em fa por la força que pugui tenir a Felanitx UpyD que anirà per davant dels distints grups ecologistes, feixistes, i regionalistes d'altres bandes de l'Estat Espanyol.Tot això, però, només son simples suposicions.