Moltes coses

Si darrerament no escric no és perquè no me passin coses, m'en passen de demés, a un ritme al qual m'és impossible mantenir aquest decadent bloc amb una vida àgil i saludable. Intentarem fer un breu resum de la darrera setmana.
Dissabte passat varen arribar a Barcelona mu mare i n'Aina, varem anar de compres, varem anar al musical de La Bella y la Bestia al qual varem estar a primera fila, a tocar dels musics. He de dir que no esperava que l'espectacle m'agradés tant, és conmovedor, tendre; impressionant.
Sa madona també va aprofitar per omplir-me el congelador i anar a fer voltes per Cerdanyola i Barcelona (varem anar a dinar amb na Mima i això). Desprès, dilluns, varem anar l'IMO i bé, el doctor ens va dir que tenia una distrofia retiniana degenerativa però que per concretar més m'havien de fer unes proves, que valen 1500 € (!!!), aquestes proves les farem dia 3 de juny per la qual cosa tornarà sa senyora.
Aquesta setmana, com la que ve i com totes les d'aqui a final de curs, ha estat caòtica; amb examens estudiats a l'últim moment, pràctiques copiades, caigudes de l'internet de l'autònoma que no ens permeten acabar treballs que tenim a mitjes i barbaritats d'aquestes... I és que sense internet no som res ni ningú!
Ahir me va pegar per anar a comprar un banyador perquè el que havia comprat la setmana passada n'Aina el va haver de dur per en Jordi, i com que aqui no en tenc cap... Està a s'altre punt de Cerdanyola, hi vaig anar i sa madona me va dir que ja que hi anava me comprés uns pirates. Els pirates em van molt ajustats (la talla 36 perquè la 40 m'era grossa i la 38 no la tenien) i el banyador el vaig haver d'anar a canviar perquè me vaig equivocar amb la nomenclatura; jo pensava que L era de little i se veu que això no és així...
Un altre punt a comentar es mereix l'exultant estat de l'afició culé que no s'atura de celebrar amb el 6-2, amb la copa i ahir mateix amb la lliga, que avui esperem que no li facin massa mal al mallorqueta!
Potser aniré a Canaletes el dia de la final de la Champions però aquestes aglomeracions (sinó son per coses reivindicatives...). Me pareix exagerada la xifra de gairebé mig centenar de detinguts pels aldarulls originats per la victòria del Barça i és que com bé va reflexionar el professor de Teoria Política això demostra com el futbol és una eina de canalització de la violència de la societat al mateix temps que fa veure lo manipulables que son les masses i com això, a través dels sentiments, les emocions i la demagògia, pot ser aprofitat per moviments polítics com els feixismes...
Bé, un altre apartat, aquest molt histèric, seria el dedicat als meus gadgets (aparells tecnològics). L'Ipod crec que l'he perdut i no el trob. He de dir, per ser sincer, que ja m'havia durat més del que em solen durar aquestes coses (devers 1 any) encara que jo no podré viure sense això ja que cada dia, anant a peu, serà molt avorrit perquè s'ha de tenir en compte que els auriculars del mòbil tampoc funcionen. Si a això li sumam que el portàtil va pesat i que la càmera només funciona quan n'Aina la mira per dur-la al carrefour a tornar-la...
No ho he comentat a ca nostra però ja tenc un Ipod nano de 8 gigas personalitzat amb làser a punt de comprar. Lo que està clar es que si el compr l'altre apareixerà i sinó, l'altre no tornarà a sortir... D'això en diuen la Llei de Murphy, no?