dimecres, 24 de juny de 2009

Ses herbes de Sant Joan

Tot i la proximitat dels examens, tenc poques ganes d'estudiar i és què, com dirien els vells, necessit ses herbes de Sant Joan, i mai millor dit...
Vaja Sant Joan, amb un examen demà i un demà passat... Afortunadament, son els dos darrers.
I també vaja revetlla, jo que no vaig sortir per estudiar o dormir i ens varen montar una verbena al carrer del costat (que va durar del migdia fins ben tard!).
Poques coses més, ahir també va arribar un paquet amb deliciosa fruita de Mallorca (aubercocs i prunes) que no puc tastar per una certa diarrea que tenc darrerament i que me fa estar a règim. I és que això dels nervis ja té aquestes coses...
Parlant de notes, una bona notícia i una dolenta (però cap de les dues no confirmades encara oficialment). Un 7 d'anglès i una carabassa de Tècniques d'Investigació que me farà esser per aqui dia 2 de setembre. Com bé va dir mu mare, entre jo i n'Aina podrem fer confitura de carabassa!!
I com dirien els d'Antònia Font, fa calor; fa calor i arriba s'estiu, i els examens s'acaben, i ja falta menos per tornar cap a ca nostra. Sigui com sigui, no puc evitar dir que ja fris de canviar aquestes tristes i impersonals persianes de pis amb timbre per les tradicionals persianes mallorquines, de fusta i de colors, com ha d'esser!
Bé, molts d'anys a tots ets Joans, Joanes i demés personatges semblants i gràcies a tots i totes els que m'han felicitat (si no contest els sms és perquè estam a final de mes i el meu mòbil ha superado el máximo de consumo establecido, i és què a ca'n Vodafone els és ben igual si és el teu sant o no!), ja de pas, deman disculpes per adelantat, o per enderrerit, a tots aquests ja què és probable que no m'enrecordi del seu sant. I parlant d'això de sants, i no dels de l'estació de Renfe sinó dels celestials, entrariem en discussions i batalles laicoreligioses però bé, això serà un altre dia ja què, ara, l'abultat temari de Teoria Política i de Relacions Internacionals m'espera i me desepera alhora.
Au au, vos deix amb aquesta cançó d'Anegats (i si qualcu té el nou disc què ho digui...)

De Anegats, ILLENC
Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornaré a escoltar
...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva,no
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
d'un turó veig que comença a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell caragol
pes verdet ja hi corr un rierol
però sa terra que el banya ja no el vol
perquè ja no ho és,no és sol mallorquí
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït
una vida mal baratada així.
demà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin
però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltares temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà
sa fam de demà
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps
També és ver,que al seu cost puc viure
però és que entre poc i massa
sa mesura passa
i jo no vull poder dirque aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra és tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí.

dissabte, 20 de juny de 2009

D'examens. Setmana de St. Joan

Dijous, vispera d'examen, vaig baixar a dinar a la capital amb els de l'Aduab i una amiga de Girona, na Carla, que feia molt que no veia, que ens va presentar una amiga seva però bé, això no ve al cas. Va estar molt bé tot plegat. Divendres a les 12 hores varem començar un examen d'anglès dual (perquè en realitat son 2, un corregit per cada professora) que va durar 3 hores i mitja, bé, tot s'ha de dir que en Diego, en Xavi i jo varem ser els darrers que varem quedar a dins l'aula però així i tot va ser llarg i a una mala hora per allò de que ja hi havia rusca. No crec que m'anàs d'allò més bé encara que confii estar aprovat. De totes formes, dijous o divendres sabrem coses.
Mentrestant demà passat dilluns tenc un examen de Tècniques d'Investigació que, per lo poc que ho entenc i, en conseqüència, amb la mandra que em fa posar a estudiar-m'ho; molt em tem que serà com Fonaments Matemàtics i Estadístics. El destí està escrit... Encara que vos assegur que me fara molta mandra haver de volar a Barcelona dia 2 de setembre per haver de fer aquest examen de merda i és que l'any passat, com a mínim, la recuperació era al juliol i, vulguis o no, quedaves tranquil a l'estiu. Bé, sigui com sigui, tampoc hem d'adelantar aconteixements.
Per altra banda dijous tenc un final de Teoria Política (la revàlida dels -ismes) que tan sols val un 30 per cent però que, si la suspenc, de res me servirà el 70 per cent que tenc amb un 8 de mitjana.
Divendres, finalment, el tenc de Relacions Internacionals i com a l'anterior hi ha molta matèria i, en aquest cas, és final final, vull dir que tot i que hi ha els treballs i del parcial de febrer (8,5), és de vital importància.
Entre mig hi ha la revetlla de Sant Joan. Per una banda em preocupa el tema dels coets, petardos, traques i demés instruments pirotècnics amb que els veïns tenen la costum d'entretenir-nos, especialment el dia de la Revetlla però no tan sols aquest (el curs passat s'hi varen posar molt abans i varen acabar molt desprès, i jo estudiant sociologia crec recordar...). Aquest curs, emperò, no se si serà per allò de que ja els han exhaurit amb les succesives victòries del Barça o per la crisi que no els permet fer aquest tipus de despeses (No hay mal que por bien no venga) no en tiren tants però, toquem fusta!
Per altra banda, hi ha males influencies que volen que surti el dia 22 però no se ben bé que faré perquè crec que tenc com a remordiments de no estudiar... Ja ho veurem!
I poca cosa més, en tenir novetats ja tornarem a escriure (o quan no tengui ganes de posar-m'hi, com ara mateix). I dels logotips que en trobau? Eeeooo!!! (...Silenci...)
Dies tràgics que queden: 6

dimecres, 17 de juny de 2009

Recopilació de logotips





































Miquel Bauçà, el poeta malaguanyat


Publicat a El Felanitxer


Devia ser l'octubre passat quan, anant cap a l'Assemblea Nacional de Joves , varem passar per Sant Quirze del Vallès per recollir un company. Quan ell va pujar al cotxe varem fer les pertinents presentacions i, quan li vaig comentar que jo era de mallorca em va preguntar que de quin poble. Jo, sense esperar que el coneguès, li vaig dir i, davant la meva sporpresa, em va dir emocionat: "Ah si? el poble del poeta malaguanyat", o una cosa similar que pel pas del temps no podria garantir.
He de confessar que em vaig quedar en blanc i li vaig preguntar que volia dir. Em va demanar llavors sinó coneixía a Miquel Bauçà i jo, certament avergonyit de que un extern coneguès coses del meu poble que ni jo mateix coneixia, li vaig respondre que no, que mai n'havia sentit a parlar.
He de dir que quan em va parlar d'un poeta felanitxer contemporani només em va venir al cap n'Arnau Pons, el fill de na Fioleta.
Aquest company, estudiant de Filologia i al que tampoc conec massa, crec que és d'idees complexes (algú diria que contradictòries), situat entre l'ecosocialisme i l'elitisme dels literats bohemis; en Marçal, em va fer cinc cèntims de la seva obra i inclús, crec recordar, em va recitar algun vers del desconegut conciutadà. Desprès d'això, tot el cami va estar centrat en l'identificació dels meus trets dialectals. Molt de temps desprès, bé, un grapat de mesos, de fet ahir mateix, vaig trobar a l'estació de RENFE de Cerdanyola un llibret d'aquests per incentivar la lectura al transport públic, editat per l'Autoritat del Transport Metropolità amb el suport de la Generalitat i del Govern de les Illes, titulat La mort de Miquel Bauçà, d'Abel Cutillas.
El vaig començar a llegir i he de dir que m'ha tornat despertar la curiositat envers aquest felanitxer que va rebre, com tants d'altres, el reconeixement quan ja estava enterrat, i m'atreviria a dir que a la vila aquest reconeixement no hagi estat el merescut. De fet, i ara que ho pens, va sortir als mitjans no fa molt una notícia en que és parlava de que Girona s'havia endiumenjat de bragues en honor al nostre poeta, però no per això es pot considerar que se'l conegui.
El llibret aquest, com dic, només és per fer-ne un tast ja què consta tan sols de 16 pàgines i al final, quan ja t'has enganxat i al més pur estil televisiu, se't convida a adquirir el llibre de bon de veres a la teva llibreria o a consultar-lo a la teva biblioteca. Jo, de fet, crec que ho faré encara que ja haurà de ser a l'estiu. Abans, emperò, crec potser que seria millor llegir qualque cosa de la seva obra encara que també, sigui com sigui, no podrà esser abans d'examens.
De totes maneres, el desconeixement dels artistes, dels genis, que tenim més aprop ens hauria de fer reflexionar com a poble. Una pregunta que em ronda pel cap, i esper que això serveixi de crítica constructiva, és perquè ni a l'escola ni a l'institut mai em van parlar d'aquest personatge? Entenc que s'haguin de conèixer les grans corrents artístiques i els artistes i pensadors mediàtics però em deman si no es podria fer un humil lloc a les escoles del nostre municipi per donar a conèixer allò que tenim més aprop, ja sigui patrimoni natural, històric o literari? Al mateix temps, encara que coneguent Felanitx això seria tal vegada més dificil, algú em podría explicar l'ubicació del carrer o la plaça que li han dedicat?
Bé, crec que no m'allargaré molt més. Acabaré dient que li vaig comentar també al company Marçal, via facebook, la meva troballa a l'estació i m'ha respost, també a través de la citada xarxa, que s'ha alegrat de que les administracions difonguin l'obra de qui per ell fou el millor poeta català de la segona meitat del s. XX. També, i havent-li jo demanat consell per tal de tastar la seva obra, em recomana començar
per "Poemes", que considera "una obra molt divertida -com la majoria de Bauçà-, i no especialment obscura, fet que va bé per començar suau". Finalment, em deixa amb una estrofa que no puc estar-me d'inserir jo també aqui.
"Tant si vols com si no vols,
Montserrat Casamitjana,
avui et cantaré a tu,
pobra, puta i catalana".


diumenge, 14 de juny de 2009

Vibracions de negra nit

Ni crepitava
el poble de dorments
al llunyedar.

Dins el redòs
udolava el camp negre.
La lluna estàtica,

com pols de guix,
s'esborrava amb el vent
morat de núvols.

Mirava lluny:
L'estrella titil·lant
vessava llum

dins els meus ulls
marcits talment ramells
d'un cementiri

El ventre blanc
d'una òliba fendi
l'oratjol fresc,

i el lligabosc
s'entrunyellava lent.
Tot respirava.

Estava jo
cansat de tantes nits
d'insomni trist.


Arnau Pons

Vocabulari poc comú (font DCVB on-line)
·Redòs: Recer ("a s'arrasés")
·Marcits: "Mustissos", Marchitos
·Fendí: Anant cap avall, descendint.
·Lligabosc: Mataselva

dimarts, 9 de juny de 2009

Una curiositat, consellers insulars "populars"

Jaume Font

Margarita Isabel Cabrer. És llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears

.Joan Flaquer. És llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears (1987)

Rosa Puig. És llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Catalina Sureda. Llicenciada en Dret per la UIB.

Pedro Álvarez. Llicenciat en economia i empresa per la universitat de València i Balears.

Antònia Perelló. Llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Andreu Prohens. Industrial de la fusteria.

Mª José Frau

Rafael Bosch. Llicenciat en Ciències Químiques i Màster en Informàtica per la UIB.

Ana Rodríguez

Damià Ripoll. Empresari del sector de la hosteleria.

Clara del Moral

Bartomeu Martínez. Llicenciat en Història de l'Art. Premi extraordinari (UIB). Post grau en arxivística, paleografia i tècniques d’investigació.

Carme Garzón

Fernando Rubio. Llicenciat en Dret per la UIB.

Mirant la llista dels consellers del Grup Popular del Consell Insular de Mallorca m'he inspirat per fer un grapat d'observacions:
- De 16 consellers insulars, tots els que han estudiat ho han fet a la UIB (excepte una que també ha passat per València). Cap ha anat a Barcelona...
- De 16 consellers insulars del PP, 6 son llicenciats en Dret per la UIB. Hi tenen allà una bona pedrera.
- M’estranya que no hi hagui més d’un economista.
- No hi ha cap politòleg. Bé, això no m’estranya... Al PSIB-PSOE, en canvi, n’hi ha un. Nom Cosme Bonet Bonet i és de Ses Salines.
- També hi ha un grapat d’empresaris, com no podia ser d’altra manera.
Info extreta d'aqui

dilluns, 8 de juny de 2009

Abstencions europees d'ahir


Ahir vaig anar a votar en mà per primera vegada. S’acostava ja el migdia quan ens varem apropar al col·legi electoral situat al vell Auditori de Felanitx. Feia un bon sol i, si he de ser sincer, l’aspecte d’aquell col·legi resultava dessolador. Quan hi varem entrar no hi havia absolutament ningú al darrera de les dues taules i un grapat d’apoderats, pocs i tots del mateix partit, segons pareix esser; feien sa xerradeta a defora. La primera impressió què em va donar és que qualsevol dels referèndums anti-Bolonya que s’han fet a les nostres facultats era substancialment més seriós però bé, varem entrar a cercar sa papereta i varem votar. Varem votar tots menys n’Aina i no serà perquè jo no li insistís...
Si hem de fer una mica d’anàlisi direm que les meves prediccions per a la vila no varen ser gens encertades. Vaig errar lo referent al PPSOE i crec que només vaig intuir amb precisió el lleuger augment d’IU-ICV. En relació als nacionalistes tenc excusa ja que quan vaig escriure allò ERC encara no havia fet la grosseria que li va fer al PSM en forma de veto a la llista.
En aquest sentit crec que s’ha demostrat el poc pes d’Entesa amb ERC al conjunt de les Illes, faltant-hi el PSM-EN com a referent de l’esquerra nacional illenca. EU, per la seva banda, puja una mica tot i quedar darrera dels xenòfobs d’UPyD, així i tot, és la tercera força política a Menorca i Eivissa.
En tercer lloc hi queda UM-UMe i el tàndem PPSOE perd vots, encara que en perd molts més la llista de n’Estaràs, tant en termes relatius com absoluts.
Per altra banda, Iniciativa Internacionalista aconsegueix sumar tan sols 1500 vots, quedant per darrera el grup verd raro aquest que emprenya tant sempre perquè lleva vots i no aconsegueix res...
Al panorama estatal es demostra la teoria de què la corrupció (que fa la dreta) només perjudica a l’esquerra ja que el seu electorat es desencanta mentre l’electorat de dretes, afins a les seves conviccions i a les tesis del “Que llests que son si saben robar” es mobilitzen i van a votar en massa. Així almenys ha passat a la Comunitat de Madrid i al País Valencià.
En total, el PSOE perd 700.000 vots i el PP en guanya 300.000 encara que tots dos perden diputats a Brussel·les. No ho fa així IU-ICV què, tot i reduïr lleugerament vots aconsegueix mantenir en Raül Romeva a l’eurocambra. No ho he mirat però m’aventuraria a dir què bona part de la caiguda succeeix a Catalunya on les càrregues dels Mossos poden haver reduït el percentatge de vots.
I UPyD capta 450.000 vots profundament espanyolistes mentre Ciutadans demostra que va esser un partit xampinyó, que s’anomena en Ciència Política (o això crec...) què està en procés d’enfonsament.
Els Verds raros es queden com sempre amb un bon grapat de vots però sense seient. Els acompanya Iniciativa Internacionalista que, tot i tapar els cartells d’ICV de l’Autòonoma no aconsegueix res de res. Potser si aquests dos s’haguessin unit amb el PACMA i amb aquells de Por un Mundo más Justo haguessin rascat qualque cosa però això, supòs, és fa un exercici de políticaficció.
Al continent les orgies amb menors d’en Berlusconi sembla que no li impedeixen ser la primera força, igual que a en Sarkozy. I és que a França, com per tot arreu, les forces d’esquerra estan molt debilitades i no son capaços de fer que el seu electorat potencial deixi de mirar la televisió per sortir el carrer i anar a votar.
L’únic positiu és que els verds pujen fins als diputats què acompanyaran en Romeva i, crec que també, en Junqueras aquest (cosa que no entenc perquè Esquerra va criticar molt ICV quan aquests es van negar a que el govern català subvenciones la compra de cotxes contaminants... I és que aquests usurpadors d’ERC....).

dissabte, 6 de juny de 2009

Retinosis difosa

Hauria de proseguir fent un treball de Relacions Internacionals que duc bastant endarrerit però com què ja fa molt què no escrivim, i hi ha moltes coses que contar, escriurem una mica.
Ja estam en jornada electoral així què, en aquest text, tendré el tacte de no dermanar el vot per cap candidatura. No obstant, voldria dir què és una llàstima que a la UAB els cartells d’ICV-EUiA durin tan poc, tapats de forma fulminant pels “demòcratics” simpatitzants d’Iniciativa Internacionalista les formes dels quals ja coneixem tots per devers el campus, i mira que no m’agrada gens escriure això ja què és una candidatura que me cau mitjanament simpàtica. El que també és una llàstima, per altra banda, és el fet de què l’únic cap de llista cec, o més àmpliament, l’únic candidat discapacitat és presenti per Ciudadanos de España… N’haurem de cercar un altra d’una tendència política menys nacionalista espanyola.
Deixant de banda les eleccions he de dir que dimecres varem anar a l’IMO, on em varen omplir el cap d’electrodes d’aquests per fer-me les tres proves, que segons m’informen se diuen potencials evocats, electroretinograma i electroòculs. Desprès d’això, en tornar a Cerdanyola, sa madona va anar al mercat on ses madones, especialment sa de ses hamburgueses, li va fer molt de cas donant-li dues besades cada vegada que hi va anar. Sa pollera i sa fruitera no varen ser tan efusives però amb aquestes tampoc hi tenc tanta confiança...
I va fer un poc de menjar, i va fer net es pis i dijous varem tornar, aquesta vegada amb Ferrocarrils fins a Sarrià. Com que varem arribar massa d’hora (tot i haver d’esperar una bona estona el bus), en concret quasi una hora i mitja abans de l’hora, varem començar a voltar per aquesta zona burgesa, tot veient palaus i cases de bona cuna mesclades amb escoles de pagament i fins i tot varem passejar pels jardins de la Clínica Teknon. Una llàstima no haver duit sa màquina de fer fotos...
Ens hi varem fixar i varem treure un grapat de conclusions: Per una banda, per aquella zona no hi havia cartells electorals d’ICV i, per altra banda, espeecialment per la Clínica Teknon, tots els cotxes eren de marca Mercedes, Volkwagen, Audi o BMW.
I és que qui digui que no hi ha classes en la societat actual, que compari el barri que vos acab de citar amb un pel qual ens varem perdre el dia abans i que m’he descuidat. Bé, ara això serà una mica de técnica literària de flaixbax que crec que en diuen els entesos.
Vos contaré, tornavem el primer dia de la zona alta cap a barris més “normals” i jo amb gotes als ulls, la qual cosa suposava que hi ves més enboirat de lo habitual, i mala orientació i aquestes coses; varen fer que devallassim del bus en una parada que no era i ens submergissim en uns carrerons la nomenclatura dels quals, tot sigui dit, no era molt original “Sant Pere de Dalt”, “Sant Pere del Mig” o “Sant Pere d’avall” o coses així. Sa qüestió és que a mu mare li va agradar més sa zona alta ja que en aquests carrers s’hi va sentir estreta, no se si seria literal. A jo, per la meva banda, me varen recordar al Raval però ens varen orientar i varem sortir a Via Laietana, més coneguda ja per les manifestacions AntiBolonya.
Tornam ara ja al refrescant olor d’eucaliptus que, per cert, em recordava insistentment èpoques millors d’aquell el nostre Parc Municipal de Felanitx en que tot no era ciment. Varem tornar a l’IMO, doncs, i ens varen fer esperar més d’una hora, no arribant a les xifres d’en Yarza emperò, i primer una dona em va mirar la tensió, i me va tornar a posar gotes i tot això i desprès d’esperar una altra estona ens va atendre el Doctor Adán que ens va dir, i això crec que ja fa més de cinc vegades que ho cont, que havia vist alteracions a dues de les tres proves per la qual cosa deduïa que tenia una retinosis difosa, és a dir, amb dos capes afectades. Va dir que això era degeneratiu i que ara per ara no hi havia tractament possible tot i que, com a l’11-M (aquest simil és meu), hi havia dues línies d’investigació però que encara no eren assaigs clínics perquè estaven en estadis molt bàsics. Una d’elles consistia en identificar els gens afectats i anular-los (però el problema és que n’hi ha molts d’implicats) i l’altre és mitjançant cel•lules mare. Va dir què si hi havia res ja ens ho farien saber i que, si no hi havia novetats ens veuriem d’aqui a un any.
En definitiva, no son bones notícies, però no son noves.
I res, desprès varem agafar bus (no ens varem perdre), tren i cap a El Prat per menjar una hamburguesa i partir cap a sa roca on, ja dic, no en fot ni brot. Com a nota curiosa dir que a l’avió, amb capacitat per 180 persones, erem uns 40 entre els quals, segons va apuntar mu mare, hi havía en Cañellas, aquell polític (com tants altres) corrupte.
Poca cosa més, reflexionau molt demà, i votau diumenge, que Europa importa més del que pareix.

divendres, 5 de juny de 2009

Campanya EUIB 2009 Golf from eumanacor on Vimeo.

Alemania, Italia y Reino Unido se desmarcan de Bolonia

(extret d'El Inmundo)
M. J. N.
La polémica y los desacuerdos no dejan de salpicar al proyecto del nuevo Espacio Europeo de Educación Superior. Arquitectura, Ingeniería Industrial y ahora Derecho ponen de manifiesto sus dudas sobre los beneficios que les puede aportar este cambio.
Las últimas Jornadas de Escuelas de Práctica Jurídica celebradas hace unos días en Bilbao fueron el escenario donde abogados de toda España se cuestionaron la conveniencia de la adaptación a Bolonia. Sin duda, el hecho de que países de primera línea como Alemania, Italia y Reino Unido tomen la decisión de no seguir con esta adaptación en la titulación de Derecho ha causado mella, y los profesionales reflexionan ahora si deberíamos seguir estos pasos en nuestro país.
Pero, ¿por qué se aparta Reino Unido de un proceso que iguala el resto de títulos europeos al modelo que ellos ya siguen? De momento todo son dudas. Fuentes del Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) en Bruselas aclaran que "la base de este proceso es un acuerdo de los ministros de Educación, y, por lo tanto, no es un proceso de obligado cumplimiento". "Probablemente las universidades de estos países hayan considerado que el proceso de convergencia europea condiciona negativamente el desarrollo de sus titulaciones nacionales".
Sin embargo, la decisión de estos países no sólo afecta a su titulación a nivel nacional, sino que impide el cumplimiento de uno de los principios que impulsan la convergencia europea: la garantía de movilidad de estudiantes y graduados en toda Europa. "En aquellos países que opten por la vía de no inclusión, los licenciados deberán seguir pasando por la 'ventanilla de cambio' para adaptar sus titulaciones", explican desde el CGAE.
Para las fuentes de la delegación española ante el Consejo de la Abogacía Europea, esta crisis pone al descubierto que existe "falta de compromiso" y, en algunos Estados miembros, "ciertas lagunas de comunicación entre el mundo académico y la Administración estatal".
El camino que recorrerán estos tres países está aún por desvelar. Desde el CGAE aseguran que "es muy probable que se conviertan en observadores del modelo de implantación" esperando resultados que les indiquen si deben incorporarse al nuevo Espacio de Educación Superior.