dimecres, 17 de juny del 2009

Miquel Bauçà, el poeta malaguanyat


Publicat a El Felanitxer


Devia ser l'octubre passat quan, anant cap a l'Assemblea Nacional de Joves , varem passar per Sant Quirze del Vallès per recollir un company. Quan ell va pujar al cotxe varem fer les pertinents presentacions i, quan li vaig comentar que jo era de mallorca em va preguntar que de quin poble. Jo, sense esperar que el coneguès, li vaig dir i, davant la meva sporpresa, em va dir emocionat: "Ah si? el poble del poeta malaguanyat", o una cosa similar que pel pas del temps no podria garantir.
He de confessar que em vaig quedar en blanc i li vaig preguntar que volia dir. Em va demanar llavors sinó coneixía a Miquel Bauçà i jo, certament avergonyit de que un extern coneguès coses del meu poble que ni jo mateix coneixia, li vaig respondre que no, que mai n'havia sentit a parlar.
He de dir que quan em va parlar d'un poeta felanitxer contemporani només em va venir al cap n'Arnau Pons, el fill de na Fioleta.
Aquest company, estudiant de Filologia i al que tampoc conec massa, crec que és d'idees complexes (algú diria que contradictòries), situat entre l'ecosocialisme i l'elitisme dels literats bohemis; en Marçal, em va fer cinc cèntims de la seva obra i inclús, crec recordar, em va recitar algun vers del desconegut conciutadà. Desprès d'això, tot el cami va estar centrat en l'identificació dels meus trets dialectals. Molt de temps desprès, bé, un grapat de mesos, de fet ahir mateix, vaig trobar a l'estació de RENFE de Cerdanyola un llibret d'aquests per incentivar la lectura al transport públic, editat per l'Autoritat del Transport Metropolità amb el suport de la Generalitat i del Govern de les Illes, titulat La mort de Miquel Bauçà, d'Abel Cutillas.
El vaig començar a llegir i he de dir que m'ha tornat despertar la curiositat envers aquest felanitxer que va rebre, com tants d'altres, el reconeixement quan ja estava enterrat, i m'atreviria a dir que a la vila aquest reconeixement no hagi estat el merescut. De fet, i ara que ho pens, va sortir als mitjans no fa molt una notícia en que és parlava de que Girona s'havia endiumenjat de bragues en honor al nostre poeta, però no per això es pot considerar que se'l conegui.
El llibret aquest, com dic, només és per fer-ne un tast ja què consta tan sols de 16 pàgines i al final, quan ja t'has enganxat i al més pur estil televisiu, se't convida a adquirir el llibre de bon de veres a la teva llibreria o a consultar-lo a la teva biblioteca. Jo, de fet, crec que ho faré encara que ja haurà de ser a l'estiu. Abans, emperò, crec potser que seria millor llegir qualque cosa de la seva obra encara que també, sigui com sigui, no podrà esser abans d'examens.
De totes maneres, el desconeixement dels artistes, dels genis, que tenim més aprop ens hauria de fer reflexionar com a poble. Una pregunta que em ronda pel cap, i esper que això serveixi de crítica constructiva, és perquè ni a l'escola ni a l'institut mai em van parlar d'aquest personatge? Entenc que s'haguin de conèixer les grans corrents artístiques i els artistes i pensadors mediàtics però em deman si no es podria fer un humil lloc a les escoles del nostre municipi per donar a conèixer allò que tenim més aprop, ja sigui patrimoni natural, històric o literari? Al mateix temps, encara que coneguent Felanitx això seria tal vegada més dificil, algú em podría explicar l'ubicació del carrer o la plaça que li han dedicat?
Bé, crec que no m'allargaré molt més. Acabaré dient que li vaig comentar també al company Marçal, via facebook, la meva troballa a l'estació i m'ha respost, també a través de la citada xarxa, que s'ha alegrat de que les administracions difonguin l'obra de qui per ell fou el millor poeta català de la segona meitat del s. XX. També, i havent-li jo demanat consell per tal de tastar la seva obra, em recomana començar
per "Poemes", que considera "una obra molt divertida -com la majoria de Bauçà-, i no especialment obscura, fet que va bé per començar suau". Finalment, em deixa amb una estrofa que no puc estar-me d'inserir jo també aqui.
"Tant si vols com si no vols,
Montserrat Casamitjana,
avui et cantaré a tu,
pobra, puta i catalana".