Ses herbes de Sant Joan

Tot i la proximitat dels examens, tenc poques ganes d'estudiar i és què, com dirien els vells, necessit ses herbes de Sant Joan, i mai millor dit...

Vaja Sant Joan, amb un examen demà i un demà passat... Afortunadament, son els dos darrers.

I també vaja revetlla, jo que no vaig sortir per estudiar o dormir i ens varen montar una verbena al carrer del costat (que va durar del migdia fins ben tard!).

Poques coses més, ahir també va arribar un paquet amb deliciosa fruita de Mallorca (aubercocs i prunes) que no puc tastar per una certa diarrea que tenc darrerament i que me fa estar a règim. I és que això dels nervis ja té aquestes coses...

Parlant de notes, una bona notícia i una dolenta (però cap de les dues no confirmades encara oficialment). Un 7 d'anglès i una carabassa de Tècniques d'Investigació que me farà esser per aqui dia 2 de setembre. Com bé va dir mu mare, entre jo i n'Aina podrem fer confitura de carabassa!!

I com dirien els d'Antònia Font, fa calor; fa calor i arriba s'estiu, i els examens s'acaben, i ja falta menos per tornar cap a ca nostra. Sigui com sigui, no puc evitar dir que ja fris de canviar aquestes tristes i impersonals persianes de pis amb timbre per les tradicionals persianes mallorquines, de fusta i de colors, com ha d'esser!

Bé, molts d'anys a tots ets Joans, Joanes i demés personatges semblants i gràcies a tots i totes els que m'han felicitat (si no contest els sms és perquè estam a final de mes i el meu mòbil ha superado el máximo de consumo establecido, i és què a ca'n Vodafone els és ben igual si és el teu sant o no!), ja de pas, deman disculpes per adelantat, o per enderrerit, a tots aquests ja què és probable que no m'enrecordi del seu sant. I parlant d'això de sants, i no dels de l'estació de Renfe sinó dels celestials, entrariem en discussions i batalles laicoreligioses però bé, això serà un altre dia ja què, ara, l'abultat temari de Teoria Política i de Relacions Internacionals m'espera i me desepera alhora.

Au au, vos deix amb aquesta cançó d'Anegats (i si qualcu té el nou disc què ho digui...)

De Anegats, ILLENC
Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornaré a escoltar
...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva,no
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
d'un turó veig que comença a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell caragol
pes verdet ja hi corr un rierol
però sa terra que el banya ja no el vol
perquè ja no ho és,no és sol mallorquí
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït
una vida mal baratada així.
demà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin
però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltares temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà
sa fam de demà
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps
També és ver,que al seu cost puc viure
però és que entre poc i massa
sa mesura passa
i jo no vull poder dirque aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra és tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí.