diumenge, 14 de juny de 2009

Vibracions de negra nit

Ni crepitava
el poble de dorments
al llunyedar.

Dins el redòs
udolava el camp negre.
La lluna estàtica,

com pols de guix,
s'esborrava amb el vent
morat de núvols.

Mirava lluny:
L'estrella titil·lant
vessava llum

dins els meus ulls
marcits talment ramells
d'un cementiri

El ventre blanc
d'una òliba fendi
l'oratjol fresc,

i el lligabosc
s'entrunyellava lent.
Tot respirava.

Estava jo
cansat de tantes nits
d'insomni trist.


Arnau Pons

Vocabulari poc comú (font DCVB on-line)
·Redòs: Recer ("a s'arrasés")
·Marcits: "Mustissos", Marchitos
·Fendí: Anant cap avall, descendint.
·Lligabosc: Mataselva

2 comentaris:

Mica ha dit...

Quan he vist el títol i s'autor (mirant damunt damunt) m'he assustat una mica pensant a mem quin poema mos hauries posat, però veig que és un dels normalets ;P

Joan M. Roig ha dit...

jajajaja.
Homo, és un dels què més m'han agradat. Però bé, t'he de dir què d'aquells de pinyol vermell i de passió desenfrenada de fassers que s'aixequen ben drets només n'hi ha a una part (no te diré que no n'hi hagi d'encantadors), els altres son de temàtica bastant variada.