Tu bé ho saps, Senyor. Hem viscut just
entre la posta
i la sortida del sol i mai no et buscàrem
quan sorpresos per l'adveniment de la nit
acatàvem el domini del seu imperi.
Tampoc quan buidàvem els vasos
generosos,
mentre metabolitzàvem licor en coratge.
No t'hem necessitat mai en la conversa
esparsa,
ni en l'últim cigarret manllevat de la nit
Tu, Senyor, no eres als escusats quan
rebiem,
entre excrements la comunió amb cocaïna
ni en pistes de ball, talment camps de
batalla,
on la promesa de sexe era l'única arma
i els moviments del ball un ritu d'agonia.
Ha anat bé, Senyor. Més que res no ens has
fet nosa
ni tan sols quan, vençuts per les nits massa
breus,
arrossegàvem els peus pels túnels obscurs
de les sortides dels bars guiats per la llum
encegadora i hostil del portal del dia;
anant d'esma cap a la claror que ens tornava
a la tenebra de la diària mort.
Llunari, JOSEP LLUÍS AGUILÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada