Va de turisme

Publicat a El Felanitxer

Avui variaré una mica de contingut ja què, a risc de convertir-me en allò què en castellà es defineix com "maestro de todo, sabio de nada", parlaré de turisme sense ser-ne un entès, però mantenint una petita dosi de crítica i, també, de proposta.

Fins a la primera meitat del segle XX les Illes Balears eren una regió amb una economia pràcticament agrícola i industrial, en què el pes de la indústria era més gran en el cas de Menorca i menor en el cas de les Pitiüses. En aquella època el turisme era una raresa i les motivacions bàsiques per a la vinguda a les Balears eren diverses: el desig d’aventura, l’interès per explorar un món diferent del que coneixien o, fins i tot, terapèutiques. Es tractava de viatgers de renom, alguns dels quals com George Sand o l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, deixaren testimonis escrits fruit de la seva estada al país.

Des de la dècada dels anys seixanta, però, el turisme passà a ser, en només trenta anys, la base d’un nou model de creixement econòmic gairebé únic a la Mediterrània. El turisme s'ha convertit des de llavors en el motor de l’actual riquesa de les Illes Balears i de l’alta qualitat de vida que ha acompanyat aquesta riquesa.

Sigui com sigui, però, crec que avui en dia per tothom s'ha fet evident la necessitat d'un canvi profund en el model turístic de sol i platja, també conegut com de les tres "s" (per sol, sexe i sorra) què, a banda de la seva manifesta temporalitat s'ha vist insostenible a causa de la massificació a que condueix, tant és així que aquest procès de massificació i destrucció del mediambient se'l coneix amb el nom de "balearització". Per qualque cosa serà...

És també poc productiu perquè el fet de què anglesos de classe treballadora amb el model del tot inclòs, i lo abusiu dels preus que no convida a fer despesa ni tan sols a sortir a fora de l'hotel fa que venguin a Mallorca a posar-se una polsera cutre per ajeure's a una tumbona mentre tornen vermells com a gambes i beuen sense descans birres o refrescos, què, per allò d'abaratir costos no solen ser precisament de primera qualitat.

El nostre municipi, com és normal, no escapa a molts d'aquests problemes estructurals i de ben segur què tothom coneix qualque "fix discontinu", algú què només treballa a l'estiu, i per cert ho fa moltes hores i, generalment, amb unes condicions dubtoses per tal de provar de ser competitius amb les noves destinacions on els costos son inferiors i el territori encara no està tan malmés.

No ho dic jo sinó què ho diuen els entesos això de què amb aquest model no anam enlloc i, per això, s'hauria de canviar, encara més si tenim en compte les previsions que apunten a un creixement del nivell de la mar causat per la nostra opulència, que farà desaparèixer moltes platges.

No crec, però, què per canviar-lo en el nostre cas sigui de vital importància construir el famós passeig marítim ja què, es port, com tothom sap, té bones dosis d'encant i espais pintorescos. Per tant, en aquest sentit, potser lo únic què es podrien plantejar serien un parell de carrils bici, tot millorant les aceres i conservant netes les roques i les barraques per tal de convidar, tant a propis com a estranys, per seure i passejar.

Per altra banda, crec que no estaria malament recuperar el malmés patrimoni, ja sigui històric, cultural o natural, del qual ja n'he parlat en d'altres ocasions, per tal de rompre amb l'estacionalitat i crear una oferta "d'ecoturisme" què sens dubte hauria de comptar també amb una xarxa de vies verdes o rutes cicloturístiques què permetés vertebrar el municipi tot connectant els potencials punts d'interès turístic entre si i amb altres xarxes verdes com, pere exemple, la que passa per Porreres. Aquestes vies potenciarien la desestacionalització ja què incentivarien l'arribada de "guiris" a èpoques com la primavera. Així, també s'haurien de preservar i senyalitzar els camins tradicionals, ja siguin per la costa o per l'interior. Tampoc, dit sigui de pas, ens hem d'oblidar d'altres esports, si pot esser més sostenibles que el golf com el submarinisme, l'esqui nàutic, l'hípica, el vol en globus o la multiaventura.

A més, seria de bojos no potenciar les activitats com mercats, fires i festes què se fan arreu del terme de Felanitx. En aquesta línia, no estaria de demés promocionar entre els visitants els bens i productes d'aqui, convertint-los en una alternativa de bon gust als "souvenirs" típics, evitant, per exemple, què es comprin les ensaïmades de Son Sant Joan, monopoli d'una constructora madrilenya per gentilesa d'AENA.

En definitiva, el turisme al nostre municipi i a les Illes en general necessita mà de metge. Ha de viure una reconversió que li permeti afrontar amb solvència els reptes de futur, tot fent-lo menys nociu respecte l'entorn i més beneficiós per a les persones, amb millors condicions per als treballadors.