Pujada d'impostos

En relació a l'apujada d'impostos recentment anunciada per l'executiu central m'agradaria fer una reflexió. Vivim en una societat en què l'Estat ofereix a la societat una serie de serveis públics que s'han de mantenir, aquest sistema s'anomena l'Estat del Benestar i pretén, amb més o menys efectivitat, igualar en certa manera les oportunitats dels i les ciutadanes independentment del seu nivell d'ingressos. Com a exemples d'aquests serveis destaquen la sanitat, l'educació i la formació, l'assistència social, les pensions o, en el cas dels illencs, els subsidis que ens descompten la meitat de l'import dels bitllets d'avió i vaixell.
Actualment vivim una situació de crisi en que, a causa de la devallada de l'activitat econòmica, s'han reduit notablement els ingressos que les administracions públiques obtenen a traves dels impostos d'empreses, ciutadans i turistes al mateix temps que les necessitats de certs serveis com son la necessitat del subsidi de l'atur o l'augment d'assistència social en general a més de l'augment d'inversions, seguint la doctrina Keynesiana, per tal d'incentivar l'ocupació, fan que es generi una situació en que l'administració pública s'ha d'endeutar, perquè ingressa menys del que gasta. De fet, Espanya és un dels paisos amb taxes impositives de tota la Unió Europea.
Segons els neoliberals del PP, d'UPyD i d'altres especímens similars, el que ha de fer l'Estat es abaixar els impostos al temps que es "redueix el dèficit", el que no diuen es que això comportaria que s'haurien de deixar de prestar una serie de serveis que ara son públics, tot privatitzant-los i guanyant el benefici algun empresari coneguts d'ells. Per cert, que aquesta gent, a banda de ser els causants de l'actual crisi, no compten que per aquesta pujada d'impostos abans hi ha hagut moltes abaixades en temps de bonança o no.
Potser es perque a jo me costaria molt, per exemple, estudiar si hagués de pagar el preu real de la matrícula, però som partidari de que els impostos s'apujin si això ha de suposar el manteniment del nivell de benestar de la nostra societat.
Ara bé, això no és una carta blanca i no em val qualsevol tipus d'impost ni sobre qualsevol individu.
Per norma general, es pot dir que hi ha dos tipus d'impostos, els indirectes i els directes. Dels primers en tenim una trista tradició a l'Estat Espanyol, jo els definiria com impostos per a "tontos" (ja que es una forma de pagar impostos no tan perceptible si no hi pensen) i a més molt injustos ja que, per exemple, un captaire que compra un tros de pa, l'IVA per exemple, ha de pagar els mateixos impostos que un ric, suposant pel primer un esforç molt notable que el segon ni percebrà.
Els segons son els directes, com l'IRPF, que poden ser proporcionals en tant en quan qui més té ha de pagar més. I han de ser realment progressius, no havent de pagar els plats romputs la classe mitjana sinó les grans fortunes, generalment especuladores.
Entenent això, i sempre en la meva modesta opinió, el que hauria de fer el PSOE es abandonar les seves habituals aliances amb les dretes nacionalistes (PNB, CC o CiU) per tal de cercar un pacte amb forces d'esquerra que defensen aquesta proporcionalitat i com dic, que siguin les grans fortunes qui paguin la crisi i no els treballadors.