dimecres, 23 de setembre de 2009

300 histèries, 2 anys desprès













"Abans de tot sigues benvingut o benvinguda a aquest el meu bloc, lloc on podràs llegir, si vols, algunes de les meves neures, dels meus pensaments, que puntualment hi transcriure quan me’n recordi.Probablement aquest bloc tingui una vida curta, com tants altres projectes, virtuals o no, que han mort a causa del meu abandonament, abandó que reemplaça l’entusiasme inicial desgastat amb el pas del temps. Quantes plantes han crescut durant mesos amb la força de l’aigua amb que les regava fins que desprès, un dia qualsevol, m’adonava de que havia estat uns dies, potser molts, sense donar-les aigua. No obstant això, he de dir que no totes les plantes han mort per culpa meva, s’han de culpar altres factors com la intensitat del vent o altres factors meteorològics i la coqueteria dels moixos (gats en català).Bé, crec que me n’he anat per ses bardisses. La meva intenció era presentar (en societat), a tan sols uns dies de partir, el meu bloc que ha estat creat amb l’objectiu de, a veure si es complirà, narrar les meves gestes, el meu dia a dia, de la gran aventura que suposarà anar a viure al pis del carrer Toledo de Cerdanyola, lluny de Sa Mola. En principi seran temes quotidians alguns com la meva alimentació, fabricada en alguns casos per jo mateix (esperem no haver de comentar cap incident remarcable), l’ambient de la universitat i altres histèries que aniran sorgint.No tinc temps per gaire mes, ni per repassar el que he escrit, només fer-vos notar que estic adoptant el català estàndard, no només en el terreny escrit sinó també xerrat (perdó, parlat) ja que no és molt agradable, ni pràctic, que no t’entenguin a Catalunya amb es nostro xerrar.Res mes, aneu, vosaltres visitants, deixant comentaris encoratjadors o inclús crítics, però deixeu la vostra petjada.
P.D.: He tingut molts problemes de tipus tècnic o informàtic ja que vaig crear un bloc on no hi puc accedir, va fallar s'internet... Ha costat!"




*****

Fa prop d'un any vaig començar així, i amb problemes tècnics inclosos, la sindgladura de les histèries, encetant aquest bloc.

Molt han canviat les coses en aquest temps, per Cerdanyola ha anat bé (toquem fusta) i ja puc dir que tinc mitja llicenciatura de Ciències Polítiques a la butxaca.

Em don per satisfet ja què Histeries!com*, tot i haver deixat fa estona aquella època daurada situada allà pel primer quatrimestre del curs 2007-2008 en que bullia de comentaris i visites, segueix viu dos anys desprès tot havent superat recentment la que totes les estadístiques assenyalen com a vida mitjana d'un bloc, els dos anys.

A més, el segon aniversari ha coincidit casualment amb l'assolució de la no menyspreable xifra de 300 histèries.

Així, i si tot va bé, seguirem intentant expressar algunes de les meves experiències i inquietuds, tractant també des de la modèstia i en la seva justa mesura d'esdevenir un contrapoder que expliqui certes coses que els mitjans de comunicació de masses pretenen ocultar. En aquest sentit, son de gran ajuda alguns dels links que en aquesta pàgina trobareu, ja siguin blocs o altres espais de la xarxa.


Moltes gràcies per llegir-me

dilluns, 21 de setembre de 2009

Un dia a Menorca


Dissabte passat, i de la mà de l'Associació de Veïns de Felanitx, varem partir en el que seria una excursió d'un dia a l'illa germana de Menorca. Anarem en bus fins a Cala Rajada des d'on agafarem el vaixell cap a Ciutadella, s'ha de dir que els únics passatgers de l'embarcació erem nosaltres i, s'ha de pensar, que a l'hivern i a falta d'un grup com aquell, deuen fer les llesques ben primes a Interilles Exprés...
En arribar al port, en poc més d'una hora i amb una mar ben plana que va fer ben agradable la travessia, agafarem un altre bus que ens va dur a la formatgeria Sant Patrici on ferem una degustació i comprarem un poquet de formatge i altres coses.
Tot seguit varem visitar un important jaciment talaiotic compost per una naveta i una taula. Allà varem veure un cap de fibló i certes cortines d'aigua per devers la mar. A nosaltres ens en va arribar qualque gota però no va ser cap barrumbada.
Més tard anarem a dinar de buffet a l'hotel Barceló Pueblo Menorca. Va estar molt bé.
S'horabaixa varem visitar breument Fornells i partirem desprès cap a Ciutadella on varem visitar el centre i, entre altres coses, varem firar auvarques (sa padrinajove me'n va comprar unes i mu mare unes altres) i varem beure una pomada.
A les set agafarem altre cop el vaixell per tornar cap a Cala Rajada. Aquest cop, no se si per les ones o per la pomada o per tot plegat, me vaig marejar un poc i diguem que vaig trobar més llarg aquest cami que l'altre.
Finalment, agafarem un altre bus cap a la Vila i ja va estar. S'ha de dir que per 50€ (i tenint en compte que el vaixell en costa 42€) va estar molt bé.

Querida Clara




Querida Clara:
Cuando esta carta llegue a ti, ya no existiré. Y aunque mamá te explicará porqué no estoy, debes de saber, que he vivido hasta el último instante de mi vida con mucha honra y mucho orgullo, y siempre fiel a mi ideal. No fui un cobarde, no robé a nadie, luché sin tregua hasta el final. Y he muerto dando la cara al enemigo. Si cien vidas tuviese, las cien daría por defender a la República. No creo que el Fascismo consiga vencer. Pero si la maldad de los falangistas pudiera más que la razón, no ayudes nunca a mis asesinos, no hay que tener consideración, que hoy no la tienen hacia nosotros. En algún momento podrás saber de todas las atrocidades que han cometido. Solo te pido que cuides a mamá, a tus tíos y a tus abuelos. Y mira bien por tu hermano, no os peleéis y trata de ayudarle, y que él te ayude siempre.
Salud y felicidad, mi último pensamiento será para vosotros

dijous, 17 de setembre de 2009

PostSaragossa















Avui (escrit dimarts) fa el que potser podriem considerar un típic dia de setembre. Es Babo està desert i enterra està banyat per les plujes que, acompanyades de trons i llamps, han caigut durant gairebé tota la nit. Es ben vera, fa olor de terra banyada i, a dins la mar, moltes de les barques ja estan amarrades de tal manera que puguin aguantar millor les possibles tempestes que s'acosten.
Ahir vaig arribar de Saragossa i hi havia molta son. Vaig dormir tot s'horabaixa desprès d'anar a dinar i de passar tot lo dematí per Sa Mola. La meva intenció era amollar els cans o això però el fang que hi havia pertot m'ho desaconsellava així que em vaig connectar a la xarxa tant de temps desprès.
A Son Sant Joan vaig haver d'esperar mu mare uns vint minuts ja que el vol va arribar una mica abans de l'hora programada, tot i haver embarcat més tard de l'habitual, cosa que em permeté llegir el diari i veure que el Mallorca havia empatat i que al PP na Rosa Estaràs ho ha deixat... El vol va anar molt bé, tal vegada perquè, a causa de la son que tenia, estava en un estat d'intermitent adormiment. Així se'm va fer molt curt ja que només vaig esser conscient de l'aterratge, dels missatges de l'hostessa i també de l'enlairament.
A Saragossa l'aeroport, tot i que la terminal és nova per l'edició de l'Expo de l'any passat, només hi ha sis portes d'embarcament i no hi ha ni fingers ni bus, sinó que es puja a l'avió a peu. El d'Air Europa era l'únic avió que hi havia en tota la pista i és que només hi havia programats per ahir una grapada de vols, la majoria de Ryanair a distintes ciutats del continent. La impressió que m'en vaig dur d'allà va ser que la gent d'aquelles contrades no està molt habituada a viatjar en avió, atenent a distintes conversacions, preguntes o formes de comportament que vaig poder apreciar. De fet, això no és gens d'estranyar veient els pocs vols que hi havia cap a Madrid o Barcelona i és que amb l'AVE és molt més pràctic segons jo mateix vaig poder comprovar.
Em va saber greu ja que per culpa meva els pares de na Laura i ella mateix es varen haver d'aixecar devers les sis per acompanyar-me i quedar elles dues amb jo fins que vaig passar el control. A més, em varen fer un entrepà i tot... Si, puc afirmar que m'han tractat molt bé per allà.
Diumenge horabaixa la varem passar al Parque Grande (el nom oficial és el de Primo de Rivera) amb na Laura L. i na Claudia (que varen venir a ca nostra) a més d'en Richar, a qui vaig conèixer aquest dia mateix. El dematí varem dormir perquè dissabte vespre varem anar a ca na Laura L., que és un septim on per cert quedaré pel Pilar.
A Saragossa hi ha una empresa (gozarte.com) que organitza distintes rutes teatralitzades per la ciutat. Cada dia de la setmana n'hi ha una dedicada a un pecat original distint i dissabte tocava el de la luxuria. Varem començar a l'Esglèsia de La Magdalena (una dona de vida dissoluta) i varem seguir per un convent on hi havia un curandero o saludador, anomenat Miguel Borao, que deia que els seus fluids eren miraculosos i que, gràcies a això, és va cepillar moltes dones (un bon grapat de elles monges...). Desprès varem anar a la Seo on va començar una tempesta de trons i llamps acompanyats d'aigua, potser un càstig de Déu... En conclusió, que no podré acabar de veure la visita però esper que la me contin.
Dissabte dematí varem visitar el Palau de La Aljaferia en una visita guiada. Aquesta em va agradar molt ja que el palau abarca un palau àrab, un de medieval (de "Pedro IV el Ceremonioso" com l'anomenen allà), un dels Reis Catòlics i un de contemporani, que alberga Las Cortes de Aragón. Crec que fou aquest dia que vaig provar les famoses borrajas, una verdura típica de per allà.
El divendres el varem passar a les platges artificials situades devora el Riu Ebre amb les Laures, na Claudia, n'Ana de Teruel i en David. Tot i que ja no depuren l'aigua, puc garantir que he nadat a les aigües del Riu Ebre! De fet, i ja que erem per allà, varem anar a veure el recinte de l'Expo tot i que no varem poder pujar a la Torre del Agua perquè està en obres (s'hi han de fer unes oficines).
Dijous, per altra banda, varem fer la visita de rigor veient les Murades, les diverses restes romanes, La Basílica del Pilar i altres, dinant també a un mexicà i sopant també d'una hamburguesa gegant.
El dimecres vaig agafar l'AVE, que per cert està molt bé, però abans vaig perdre tot l'horabaixa amb en Victor per tal d'entregar uns papers de l'ADUAB al departament de Justícia que, resulta que els horabaixes està tancat fins dia 30. Abans d'això em vaig remullar ja que el bus de Sarbus perdia aigua a les totes. També em vaig adonar de que m'havia deixat el carregador del mòbil (que encara no he pogut recuperar) al pis i no tenia temps de recuperar-lo.
Finalment, dir que el 09 del 09 del 09 vaig aprovar l'examen amb un 6,25 cosa que em produeix una grata satisfacció. L'examen va anar molt bé però podria anar millor perquè en... Bé, ho deixarem així!

dilluns, 14 de setembre de 2009

SI SI SI!!!
ARA SI,
TÉCNIQUES
D’INVESTIGACIÓ I
APROVAT!!!


I per Saragossa molt bé!

divendres, 4 de setembre de 2009

¡Viva Marinaleda!



Marinaleda es una realidad socialista

Extret de kaosenlared

En las fechas, que el mundo burgues denomina semana santa, en la localidad sevillana, andaluza de Marinaleda hace años que se celebra una semana cultural, a la cual esta todo el mundo invitado de cualquier rincón del planeta, a convivir con estas persona y conocer de primera mano la experiencia socialista de Marinaleda.Con poco mas de 2.000 habitantes este pueblo saltó a la fama hace 30 años, cuando se enfrascó en una lucha por la tierra y la libertad, contra los terratenientes y el poder de los caciques que les condenaba al paro y al hambre, fruto de esa pelea que duró años, que incluyó encierros, ocupaciones e incluso huelgas de hambre, fué conseguir para el pueblo la finca "El Humoso" en la cual trabaja gran parte de la población, y gracias a lo cual se ha conseguido eliminar el paro y la miseria y se puede decir que hoy dia el nivel de vida de l@s ciudadan@s de Marinaleda es escelente, tanto en el plano material, como en el plano de convivencia y valores, como la solidaridad, internacionalismo etc.Fuimos muchas las personas que nos decidimos a pasar por Marinaleda estos dias, y hemos conocido de primera mano, la experiencia del pueblo, gracias a la convivencia con sus gentes, pero tambien a la iniciatica del CUT ( Candidatura Unida de Trabajadores ) de explicar su trabajo mediante una charla ofrecida por Sanchez Gordillo, como por enseñarnos la finca del Humoso y exlicar ahi mismo, de que manera la trabajan.En la charla antes citada, Sanchez Gordillo, alcalde de Marinaleda por el CUT, explicó la larga lucha de su pueblo por una condiciones de vida minimamente dignas, de la pelea diaria contra la reacción, que también existe en el pueblo y las instituciones reaccionarias andaluzas y de otras inciativas en el plano educativo, de la vivienda etc.También se refirió de que manera la CUT esta integrada en IU de Andalucia, con un pie dentro y otro fuera, segun sus propias palabras, en lo que se podría definir como un matrimonio de conveniencia, pero dejó claro, que ante pactos y acuerdos determinados de IU con el PSOE, abandonarian IU de inmediato.Realmete, en el plano ideologico, CUT no ha retrocedido ni un milimetro, y desde luego podemos decir, quines estuvimos ahi, que el discurso de CUT, no es el discurso de la socialdemocrata IU en absoluto y en ese plano podemos estar tranquil@s.Y por descontado se mostró, totalmente contratrio a la fascista Ley de Partidos, y abogó por la democracia plena en Euskal Herria, donde todas las opcines politicas sean legitimas, por la autodeterminación y el fin de la represión en Euskal Herria. Se declaro republicano y abogó, por la republica...andaluzaUn desayuno popular, marcha ciclista al Humoso y lunch puso fin a esta semana Cultural de Marinaleda.Como conclusión si que debemos decir, que ante tanta sigla que se dedica a debatir y pelear por debates del siglo pasado y peleas absurdas por protagonismos o dogmatismos, debemos descubrirnos ante este pueblo, en el cual el debate es..trabajas? eres revolucionario, no trabajas? no lo eres y el ser revolucionario no consiste en saberse de memoria las citas de este o aquel clasico marxista, sino en el dia a dia la militancia por el pueblo.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Todos contra el canon

¿Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas que pagar al arquitecto que lo diseñó?. ¿O que cada vez que pases un puente tengas que pagar a la familia del ingeniero que lo calculó?. ¿O cada vez que montes en avión al ingeniero que lo diseño? ¿Y que me cuentas del médico que salva la vida a un enfermo? ¿Le tendría que pagar el afortunado sanado un euro al día al doctor por cada nuevo sol que ve salir por haberle curado?Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el ya realizado nos lo paguen, mes a mes, hasta la muerte. Pero nuestros artistas parece ser que son especiales...La SGAE , y compañeros..., (entre ellos Ramoncín, Ana Belén, Fernando Arbex...) pretenden hacer rentable haber creado canciones en España, y a los datos nos remitimos...El nuevo canon que se nos prepara es abusivo e injusto..., y aquí van unos ejemplos:- 1 ordenador con 160gb de disco duro (22 € de canon)- 1 regrabadora de dvd's de ordenador (16,67 € de canon)- 1 impresora multifunción (10 € de canon)- 1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos (9 € de canon)- 1 reproductor de dvd de salón (6,61 € de canon)- 1 Equipo de música de salón (0,60 € de canon)
Y atención...:
- 1 línea adsl 1 MB (35 € de canon anuales)- 200 cd's vírgenes para grabar diversos datos (50 € de canon)- 100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos (140 € de canon)
En definitiva, que cualquier familia española con un ordenador pagará unos 303 EUR de canon al año. Antes no se sabíamos que era lo del canon, pero ahora nos vamos a enterar de sobra. Señores esto no es para paliar los datos de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero.Lo más increíble es que pagarás oigas música o no. Si una empresa compra 10 ordenadores para un departamento comercial, Ramoncín hace caja aunque no hayas oído en tu vida una nota de su casposo producto denominado por algunos música. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio de turno o al ayuntamiento de tu pueblo.¿Se trata acaso de mantener su incompetencia artística de forma vitalicia, mientras no son capaces ni de hacer un directo en condiciones, con canciones que llevan más de 20 años interpretando (las mismas), mientras hacen play back en la tele en especiales pagados por la televisión pública (como Miguel Bose) desplazando a los nuevos creadores, con más talento y ganas de trabajar?.Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, o cualquier otro destino realmente a favor del mantenimiento y promoción del arte, se podría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos en la lista de los guays, y el reparto se hará por número de ventas. Es decir, de nuevo recaudará mas el que más venda, esto es, el que más tenga.
Firma si no quieres pagar esta burrada. La Ley está debatiéndose en el Congreso y pronto vera la luz si no hacemos nada al respecto.
(Text extret de l'event "Todos contra el canon", a Tuenti)
Llegeix el manifest en català o en castellano.
O directament signa el manifest.