Complexos i socioaddicions, mals de la societat actual?

Les èpoques en que tenc molta feina em peguen sempre unes frenétiques ganes d'escriure però ho intent evitar per tal de centrar-me en tot allò que tenc la costum de deixar-ho tot pel darrer moment.
Avui he tengut la darrera sessió del curset d'agents de salut de la FAS (de 3 a 7) i ha esta força interessant. Per una banda, en la primera xerrada, ens han explicat fórmules per prevenir els distints transtorns alimentaris que es donen a les nostres societats. Això ens ha portat a veure distints episodis curiosos. Un que m'ha cridat l'atenció és el de un anunci de crema en que mitjançant el "make-in off" es podia veure com la suposada dona era en realitat un collage de tres models, una de cara, una de cuixes i una de mans.
Un altre exemple ha estat el d'una actriu (40 anys) que sortia a la revista Hola, per equivocació, només retocada en fotoshop en algunes fotografies. Això implica que, després de l'àrdua tasca de maquillatge professional, la diferència entre el rostre retocat amb l'omnipresent fotoshop és impressionant.
D'altra banda, han fet una comparativa de les portades de la revista Playboy de distintes èpoques arribant a la conclusió de que el model femení que se'ns ven, i cada vegada més també el masculí (que deriva en un creixent nombre de vigorexia), és cada vegada més impossible, més poc saludable i, en definitiva, més fals.
També ens han explicat que en diversos estudis les dones, desprès d'haver estat bombardejades massivament amb imatges d'actrius, models o famoses, la seva autoestima baixava notablement així com també ho feia el seu sentiment de satisfacció amb el seu cos.
Tot això, en definitiva, ens ajuda a desenmascarar els mecanismes de la societat capitalista en que vivim, on ens fan comparar-nos amb models estétics inassolibles i irreals, falsos, però que mouen milions i milions en dietes miracle, operacions d'estètica, cremes i altres pocions.
A més, en certa forma es criminalitza la vellesa, tot tapant-la i fent-la sentir indigna i, en certa manera, viure-la indignament.
Per altra banda, i també lligat amb això, a la segona xerrada hem parlat de les socioadiccions, que son adiccions que no impliquen una substància i que son considerades com a tals quan deixam de fer altres activitats que abans ens agradaven per centrar-nos en aquestes, arribant a fer-les purament per inèrcia, sense sentir-ne plaer.
Exemples d'aquestes serien la ludopatia, l'adicció a les compres, als videojocs, al sexe, etcétera. Essent fruit totes elles dels mecanismes de la societat, unes per pur hedonisme, altres per consumisme excessiu.
Bé, un altre dia ja seguirem amb les histèries socials que ara hauria de seguir amb Política Internacional Europea i Política Espanyola.