Histèries acadèmiques

Aquesta ha estat una setmana intensa, tal com previsiblement ho serà la setmana que ve. El fred ja comença a arribar per Cerdanyola i les pràctiques i treballs a fer s'acumulen. Mentrestant seguesc amb el curs de lliure elecció de Braille, afortunadament l'altre ja l'he acabat.
Varem començar la setmana amb una pràctica molt estressant de Comportament Polític amb SPSS inclós, en que haviem d'estudiar la tipologia de l'electorat del PP o del PSOE. Dimarts la verem entregar i, tot i que haviem de posar-nos a preparar-ne d'altres n'hi va haver que varen perdre temps amb certes ofertes de vols a 2 € amb tot inclós que, vulguis o no, sempre son atractives encara que existeix la possibilitat d'haver-lo de revendre (crec que amb aqueta companyia es poden canviar els noms dels passatgers així que si hi ha res de nou ja ho direm).
Dijous en varem tenir una altre força interessant d'Aplicació de Polítiques Públiques. Anava dels diversos problemes hídrics que hi ha a Ciutat de Méxic. És un problema molt complexe ja que la ciutat està construida sobre diversos llacs que es van assecar i, per tant, els edificis estan enfonsant-se, es per això que el Fons Monetari Internacional va concedir un prèstec a la ciutat a canvi d'una serie de requisits i recomanacions.
Per tant, la classe es va dividir en 5 grups que representaven els diversos actors implicats, jo formava part del Govern Federal i Nacional, i el meu grup havia d'arribar a acords amb altres grups com les classes mitjanes i altes, els agricultors, els camperols sense terra i les organitzacions ecologistes. A més, hi havia mediadors i periodistes que anaven escoltant el que els diversos grups deien i escrivien a la pissarra titulars suculents.
La cosa no va anar massa bé ja que al final de la classe tots els grups s'havien posicionat en contra nostra conjuntament però dimarts que ve seguirem negociant, encara que no ens allargarem tant com ho fan a les universitats de Mèxic on el problema, tenint un coneixement encara més gran del problema, s'allarga i s'allarga.
Avui, per altra banda, hem tengut pràctica de Política Internacional Europea, per la qual cosa vaig anar a dormir tard ahir. Ha anat bé, o no, però almenys no m'han fet parlar... Esperem que la part pràctica compensi la part oral perquè sinó estam apanyats!
Desprès d'això, l'altre professor de PIE, el que s'encarrega dels programes d'intercanvi, m'ha citat al seu despatx per la qual cosa he fet temps fins a les tres anant al despatx de l'ADUAB a veure en Diego i en Victor.
Anant al lavabo a l'Edifici d'Estudiants, he descubert una mena d'exposició que m'ha semblat molt interessant. Veureu, es tractava d'una pantalla en que es reproduïa un documental que havia enregistrat una dona nouvinguda al barri de La Barceloneta. Era, per una banda, una crítica a l'especulació que viu aquest popular barri i, per altra, una forma de dinamització ciutadana.
La creadora havia bordat en un llençol el barri i, estant a una plaça, anava fent una entrevista a la gent mentre aquests bordaven al plànol on vivien, on treballaven, el que consideraven que era el cor del barri o, simplement, el que els agradava.
Hi he vist un barri molt multiètnic, molt plural, molt divers i molt viu. Hi havia catalans de tota la vida, vells immigrants d'Espanya o descendents seus, però també gent de Bolivia, Estats Units, la Xina, entre molts altres.
Per altra banda, els alumnes de cinquè de primària d'un col·legi havien fet una fotografia al lloc on els agradava passar l'estona i una breu descripció d'aquest.
Ho he trobat una bona forma de dinamització ciutadana, de fer sentir a la societat part del barri o del poble on viu, part del poble que viu.
La qüestió és que he anat al despatx de l'ADUAB i hem parlat dels actes prevists per a la setmana que ve dels quals ja vos informaré convenientment.
Més tard he anat al despatx on, mentre esperava, un al·lot m'ha començat a demanar si era de Mallorca i, desprès, si era de la Part Forana o de Ciutat. A més, ha sabut que a Felanitx hi havia una Plataforma Antitaurina (la PAF), però no sabia a quina zona estava concretament el municipi. Jo li he dit que a l'est i ho ha associat amb Sardenya, començant a dir-me que els balearics proveniem dels sards i que així ho reflexava un llibre titulat "La nació dels mallorquins", que ja he localitzat a les biblioteques de la UAB i que, en tenir temps (i en haver-me empassat el rollo de Constitucionalisme per dimecres que ve), l'agafaré.
Llavors he entrat al despatx però no era pel tema Erasmus que havia estat cridat sinó per una cosa ben distinta. M'ha explicat que l'equip de Deganat d'en Cardús, del qual ell en formava part, havia decidit crear una Comissió per la Igualtat on hi estessin persones com na Pilar Carrasquer (professora meva de Sociologia a primer i apassionada dels temes de gènere).
M'ha dit que me coneixien i que sabien que era una persona capaç de representar als estudiants i tot això. He de dir que m'ha semblat una bona idea i li he confirmat la meva participació.
Emperò, crec recordar que això va ser una proposta que EPA (Estudiants per una Política Activa) portava al seu programa electoral, però ja està bé així.
I res, ja dic, tenc un gruixat llibre de Constitucional i un hermós treball que fer d'aquest per dimecres que ve...
Avui ja he escrit de demés, un altre dia vos contaré quelcom de les molt interessants classes de Política Espanyola II on na Montserrat Baras, ens diu cada dia dos o tres llibres, indignada de que no haguem vist, que "un estudiante de cualquier pais de Europa se habría leido en bachillerato" o "que un estudiante de políticas de tercero no puede permitirse el lujo de no haberlo leido". Aquests abarquen des de les memòries de Fraga o Manuel Azaña fins a novel·les del costumisme del segle XIX o llibres de la seva pròpia creació.
També ens anomena cada dia la Cadena Ser on hi parlen Carrillo o Herrero de Miñón.
A més, ella és molt amiga d'Alejo Vidal-Quadras a qui portava a classe per explicar des de dins el funcionament del Partit Popular (o d'AP) fins que una vegada li varen pegar i ja no l'ha tornat a dur més.
Com dic, els meus apunts -Com a mínim per jo- son molt interessants.