dimarts, 8 de desembre de 2009

Matances OK, ja tornam ser a CRDNY






























El pont ja s'ha acabat i ja som tornat a Cerdanyola per seguir amb la rutina, que no serà tant ja que, si hi pensam, només hi ha escasos deu dies de classe abans de tornar volar cap a ca nostra. I parlant de volar, firmaria perquè tots els vols fossin com els d'avui. A bord d'un Airbus A320 d'Air Berlin ens hem enlairat per la pista que està devora la base militar de Son Sant Joan ben puntualment. No hi havia ni un nigul en tot el cel i hem ascendit plàcidament, sense ni una turbulència, cap al cel de Mallorca, sobrevolant Ciutat i veient els vaixells de distintes dimensions que, fondejats o navegant, rompien el blau intens de la mar. Hem seguit cap al sud oest acostant-mos cap a Andratx i podent apreciar les cales, urbanitzacions, ports i platges d'aquella zona per desprès girar cap al nord mentre la Serra de Tramuntana ens despedia i les hostesses ens repartien la bossa amb un paquet de galletes (de la casa Cuétara. Tenc comprovat que toca o un paquet de 4 galletes grosses de llimona o un paquet de galletetes salades) i una botella d'aigua. A més, no hi havia ningú devora jo i he estat ben ample (on també he estat ample és a la terminal vella d'El Prat, on no hi ha practicament ningú) i, per altra banda, ens ha tocat finger per embarcar i desembarcar; com dic, un vol inmillorable; només ha faltat el Diario de Mallorca però bé.
Ara ja no tenc més vols comprats amb Air Berlin però, anant-hi des del setembre he comprovat que els han atorgat la totalitat de la Terminal A de Son Sant Joan, que abans a l'hivern estava desocupada, cosa que deu facilitar les funcions de hub de l'aeroport.
Hi veig darrerament molts mallorquins i, de fet, per megafonia mentre esperava he sentit certs avisos d'aquesta companyia en anglès, castellà i, sorprenentment, català. Avui, a damunt, el copilot no era alemany i ens ha explicat la ruta i tot això en castellà, però ja es qualque cosa.
Dia 6, com cada any, a ca nostra ferem matances i aquest any, donada la manca de recursos humans per a la totalitat de les tasques a realitzar, n'Aina, en Jordi (especialment) i jo, varem realitzar certes tasques. Jo, entre d'altres, me vaig dedicar a pelar grells, a triturar el greix per fer el saïm, a repartir la tallada de morro que n'Aina havia torrat, a omplir camaiots amb en Jordi o a pastar sobrassada, que m'en vaig posar fins a n'els colzes.
Va anar bé, era un porc gros i hi va haver molt de saïm però, pobre animal, quan encara no era mort va caure d'allà on l'havien penjat.
Una cosa que me varen proposar si que no la vaig fer, anar a aguantar una greixonera perquè hi caigués sa sang no me va fer molta gràcia però, el frit de sang de sa tita va ser, com sempre, ben bo.
I entre una cosa i s'altre crec que aquest pont hauré engreixat un poc, però com que ha estat tan curt no serà res!
Per altra banda, he duit un cordon bleau i un enfilai de botifarrons, que jo els trob bastant bons però no crec que durin molt.
Bé, res mes, d'aqui dues setmanes tornarem a ca nostra per desprès passar el cap d'any a Barcelona, tornar a ca nostra pels reis i preparar la costa de gener. Ara, però, m'he de centrar en una sèrie de treballs i pràctiques més urgents.
Per cert, per si voleu més informació sobre matances, he reutilitzat l'histèria de l'any passat, "Més que matances" o s'altre (2007), "Un estudiant a matances".

2 comentaris:

Marga ha dit...

No veig cap foto de n'Aina!!!! I em vol fer creure que va fer una feinada...

Joan M. Roig ha dit...

jajajaja
De n'Aina aquesta no t'en pots fiar de demés.
Lo que si ha dit es que l'any que ve te guardara es fii i tu ocuparàs es seu lloc jaja
Que vagi bé!