divendres, 29 de maig del 2009

He acabat les classes!

Avui he acabat les classes de segon de Ciències Polítiques. Pareix mentida com passa es temps, dirien els vells... Ara vendran els examens però com a prova de foc ha bastat amb aquesta setmana, 3 examens parcials què, si els he aprovat, m'alliberaran de fer els respectius finals. Han estat dies de dormir poc i, també, d'estudiar poc per la qual cosa he de dir que la sensació què tenc es la de què la eficiència (la relació entre els objectius i els costos) ha estat bastant acceptable.
En el dia d'avui ha estat de Ciències de l'Administració que de l'altre parcial duc un 6, ahir va ser de Teoria Política, socialdemocràcia, per ser més concrets; encara que aquest només val un 10 per 100 de la nota i no t'allibera de la "revàlida dels -ismes". Així i tot, la sensació d'aquest va ser molt bona i la mitjana, de moment, és de 8. Per altra banda, dimarts va ser el torn de Política Econòmica, de la qual es podria dir que vaig malgastar el 9 de l'altre parcial però, si mateix, estic content havent tret un 7,8 amb la qual cosa me queda un 8,4. Aqui m'alabaré una mica (si jo no ho faig qui ho farà?) dient que l'eficiència ha estat molt bona tot i que la lògica deductiva també hi influeix molt, sens dubte.
I res, estem en campanya electoral i per això avui he anat a repartir Jovent's a Renfe abans de l'examen per la qual cosa encara m'he hagut d'aixecar abans. He anat a les darreres classes del curs, he quedat a dinar i a gastar ebros a l'Abacus i desprès d'anar a cercar l'estoig, què per cert no l'he trobat enlloc, (si, ja és el tercer cop què el perd aquest curs i ara s'hi suma l'ipod...) he tornat a Cerdanyola. Ho he fet caminant encara que, amb aquell sol que feia, m'he n'he penedit. Aquell sol, de totes maneres, segur que ha anat ben bé a les distintes andròmines solars que m'he trobat durant tot el cami. Malauradament, no duia la càmera i el mòbil tenia la memòria plena, una llàstima...
I parlant de coses curioses, fa una estona ha passat pel carrer d'aqui abaix com una processó que cantaven sevillanes així estil "feria de Abril". I és què aqui a Cerdanyola, quan no son els andalusos son els tambors aragonesos o els de la casa de Galicia...
Bé, i la setmana que ve hauria d'avançar feines de treballs i coses i, també, tornarà mu mare per anar a l'IMO per fer les proves aquelles de 1500 € (!!!) per tornar desprès cap a Mallorca una setmana i, per primera vegada, poder votar en mà a unes eleccions de bon de veres.

dimarts, 26 de maig del 2009

Coneix en Raül


Vídeo del PEE en suport a la Coalició ICV-EUiA from EUiA on Vimeo.






Més a http://www.raulromeva.cat/ http://www.unaaltraeuropa.cat/ www.iniciativa.cat http://www.izquierdaunida.es/

Eleccions Europees a la vila


El fet de que tengués decidit des de feia temps el tema del present escrit no ha implicat que no el deixàs, com sempre, per al darrer moment i és que ja sigui per escriure un article per al Felanitxer, per fer una maleta o per estudiar per un examen tenc aquesta mala costum.
No se si ho sabeu però del proper dia 1 de juny es celebren les eleccions per a escollir als i les nostres representants al Parlament Europeu, allà a Brussel·les. Aquestes eleccions son les que, des de sempre, han despertat menys atracció per als electors, que les perceben com a llunyanes i al·lienes a la seva vida. Aquesta percepció, però i des del meu punt de vista, és cada vegada més errònea ja que, salvada la distància literal a la qual es troba el citat parlament per mitjà de les diferents eines que ofereix la societat de la informació i de la comunicació, l'europarlament és l'eina de cohesió de la majoria dels Estats del Vell Continent i, encara que no ho pareixi, dicta gairebé la meitat de les normes, reglaments i lleis que regeixen les nostres vides. Per tot això, crec que seria interessant, en primer lloc, convidar a tota la concurrència a participar-hi i, a més, fer un petit anàlisi de la trajectòria que han tingut aquestes eleccions al nostre municipi.
He de dir, abans de començar i per qui no ho sàpiga, que aquestes dades de les quals vos parlaré estan disponibles per a tothom a la plana web del Ministeri de l'Interior.
Tal vegada el tret més destacat que trobam a Felanitx és el tarannà conservador que impera en aquestes eleccions (i segurament en totes les altres) i que suposa el major pes del Partit Popular, antigament Alianza Popular.
Per altra banda, el fet de que aquesta votació tengui una única circunscripció per a tot l'Estat provoca coses que, considerem-les com a frikisme o si més no com a rareses dels electors, partits absolutament minoritaris i desconguts sempre obtenguin un petit percentatge de vots al nostre municipi.
Però anem a veure les coses més detalladament. A les primeres eleccions, celebrades al juny del 87, el cens electoral de Felanitx estava format per poc més de 10.000 persones i hi va haver una abstenció del 30 per cent. AP fou el més votat seguit (un 35) d'aprop pel PSOE (gairebé un 30) i de no tan aprop pel Partido Demócrata Popular i pel Centro Democrático y Social. Desprès hi venia el primer partit autòcton, el PSM, però ja amb manco de cent vots seguit de molt aprop per la coalició d'ERC i per IU amb 77 vots, el següent ja és un partit “raro” a Felanitx, que no és altre que Herri Batasuna que va obtenir, si mateix 66 vots, més que UM que tan sols en va obtenir 44. Desprès ja hi trobam distints partits ecologistes i “fatxes” barrejats amb sigles com Extremadura Unida, Partido Andalucista, Partido Coalición Valenciana i d'altres.
A les següents, les del 89, l'abstenció va pujar fins al 58,96%, tenint com a guanyador a Felanitx el PP seguit del PSOE, fins aquí normal, el curios ve quan es veu que la tercera força política fou l'agrupació electoral d'en Ruiz Mateos, aquell home que jo veig amb un vestit de Superman amb la famosa abella groga del seu imperi protestant als jutjats i fent volar una avioneta cada estiu amb logotips similars, que va obtenir un seient com a eurodiputat. Per altra bande, els resultats son semblants amb la tímida aparició del partit Unida Nacionalista Asturiana que va obtenir 5 vots i el Partido Carlista 3.
Ja al 1994 Felanitx va assolir un cens de 11.000 persones i l'abstenció que es va reduir lleugerament fins al 52,81%. El PP va obtenir més de la meitat dels sufragis, tot doblant al PSOE. En aquestes, Esquerra Unida va esdevenir la tercera força a Felanitx, seguida de PSM-CiU, de UM i d'ENE-ERC. Desprès, com és habitual, diversos grups comunistes, ecologistes, nacionalistes espanyols i regionalistes en la seva majoria. D'entre aquests, el més curiós és Caza, pesca, naturaleza y tradiciones amb 13 vots.
Passaren cinc anys i al 99 l'abstenció va baixar fins al 35,29%, el Partit Socialista (24,38%) va reduir lleugerament la distància amb el PP (45,18%), cosa que podria denotar el tòpic que diu que l'electorat d'esquerra és més mal de mobilitzar però quan la participació és més alta afavoreix a l'esquerra, i UM amb la Coalició Europa dels Pobles va assolir més del deu per cent dels vots, aquest percentatge també el va tenir el PSM que anava amb CiU i el Bloc Nacionalista Valencià. El pròxim es Esquerra Unida però ja amb poc més d'un 1 per cent. Desprès, ja com a frikis, destaquen C. POR LA DEROGACION DEL TRATADO DE MAASTRICH.
Finalment, al 2004 el cens va rossar les 12.000 persones i l'abstenció va seguir baixant fins al 35,29%. En primer lloc apreciam la tendència al bipartidisme amb un 51,21% per al PP i un 33,69% per al PSOE que gairebé només deixen un 15% dels sufragis per a les altres candidatures com és el cas del tercer lloc va ser per a ERC que, gràcies a que el seu candidat a eurodiputat, en Bernat Joan, era eivissenc, va fer les delícies de gran part de l'electorat nacionalista
D'entre les anomenades “rares”, que han augmentat notablement la seva presència quantitativa encara que no qualitativa, de fet, essent tantes, moltes van reduir vots, havent-ni bastantes que només troben un elector al nostre municipi, Les que destaquen son els ja famosos Partido del Cannabis por la legalización y la normalización (amb 24), Los Parados, les CUP, el Partido “Família y vida”, Por un Mundo más justo, Aralar entre d'altres.
Bé, com veis la dinàmica a Felanitx és de domini conservador encara que quan l'electorat d'esquerres es mobilitza això es redueix. Per altra banda, hi ha un paradigma en Política Econòmica que diu que si l'economia va malament, es tendeix a votar a l'oposició. Essent així, crec que l'abstenció caurà una miqueta, el PP tornarà a guanyar terreny a Felanitx, el PSOE caurà, IU-ICV pujarà lleugerament i el PSM agafarà part dels vots que l'eivissenc mediàtic d'ERC els va prendre ara fa cinc anys. També, a més, em fa por la força que pugui tenir a Felanitx UpyD que anirà per davant dels distints grups ecologistes, feixistes, i regionalistes d'altres bandes de l'Estat Espanyol.Tot això, però, només son simples suposicions.

dimecres, 20 de maig del 2009

Exposicions, Cuba, referendum i plaga

La setmana que ve s'acaben les classes i,a aquestes alçades de curs, el ritme de presentacions, exposicions, entrega de treballs i seminaris es frenètic. Jo, per exemple, dilluns vaig tenir exposició de pràctiques instrumentals, de la qual no m'enrecordava i vaig haver d'improvitzar deixant alguna hora de classe. Dimarts, per altra banda, vaig tenir seminari de Toeria Política per la qual cosa la nit abans vaig dormir poques hores ja que s'horabaixa vaig començar llegint-me "El nuevo Cristianismo" i vaig procedir, ja de matinada, a fer el corresponent treball que, com que vaig esser el darrer en tenir la paraula, només vaig poder exposar en un minut.
Avui, finalment, hem tingut una presentació d'anglès que, almanco la meva part, ha anat com el cul. Potser hi influeix el fet de que ahir m'en vaig tornar anar a dormir tard i no precisament perquè estès preparant l'exposició (sinó per motius diguem-ne "extraacadèmics").
A més, na Dolores (la professora d'anglès, bé, una d'elles), m'ha dit que al pas que anava no aprovaria l'assignatura perquè feia molt poca feina... Però cony, això no és una cosa que s'ha de dir a la penúltima classe de l'assignatura, s'ha de dir amb més temps per poder rectificar!
Però raó no n'hi falta gens, som conscient de que estic badant a uns límits insospitats fins ara, abans era perquè escrivia histèries però ara ben bé és perquè estic al facebook, tuenti... (A més d'altres "assumptes"...) Potser és certa aquella teoria que deia que les xarxes socials acabarien amb els blocs, el que si és cert és que son més adictives...
A les dotze, desprès del fiasco (afortunadament els companys de grup ho han fet millor...) hem anat amb na Gemma i en Joanra a una xerrada a la facultat d'educació i organitzada per una tal associació de Brigadistes el nom concret dels quals no record massa. Encara que no hi havia molta gent, ha estat força interessant, assolint una visió més imparcial per part d'una ex-professora de na Gemma que és cubana però fa cinc anys que estudia aqui. M'ha demanat al final si jo, essent de polítiques, tenia cap pregunta i li he preguntat per si la carrera de Polítiques existeix allà i m'ha dit que abans no existia però si que hi ha una Escola de Diplomàcia i un estudi molt avançat en sociologia. Al final, i com no, s'ha acabat parlant de política transmetent-nos ella una intenció de reforma però no un canvi al sistema. Jo, per la meva banda, hi estic molt d'acord; tots els sistemes tenen punts a favor i en contra i el cubà no és una excepció però el nivell de benestar, d'educació, de sanitat, etcètera; és un fet objectiu i inquestionable que en la meva opinió valida el sistema de l'illa, allunyant-lo molt dels seus veïns on no és pot ni somiar la qualitat de vida de Cuba.
En un altre ordre de coses, i desprès d'anar a dinar, he acompanyat a na Gemma (que havia de fer d'observadora externa, en representació de l'ADUAB) al referendum de la nostra facultat, organitzat armònicament per l'Assmblea, la EPA (Estudiants per una Política Activa) i un juntari independent. S'ha de dir que el deganat s'hi ha oposat i, com no, la PEF també, fent-ho amb excuses incoherents.
Amb això es preten conèixer si els membres de la facultat estarien a favor o en contra d'una moratòria d'un any en l'aplicació dels nous plans d'estudi que serviria, per exemple, perquè els professors coneguessin, minimament, els nous mètodes pedagògics.
Aquesta moratòria ja s'ha aprovat en d'altres facultats (Osca, algunes de la UPF...) i és factible ja que, per llei, s'obliga a l'aplicació dels nous plans a partir del 2010.
I jo sense ipod, que encara no l'he trobat, tenc molta son i estones tenc mal d'esquena ja que la taula de la nova habitació és molt baixa o la cadira molt alta... No, és la taula que és baixa.
I ja fa calor, i al nostre bany hi ha aparegut una desagradable plaga d'insectes voladors que s'exten pel pis, ens fan buidar el pot de flit i no sabem d'on surten... Alguna idea?

dilluns, 18 de maig del 2009

Crisi de dretes, solucions d'esquerres

Los colores


Cuando era pequeña me dijeron que nunca podría ver los colores. ¡Qué ignorantes fueron! El color amarillo es aquel que siento cuando, en un día de verano, me quema el sol en la cara. ¿Quién no ha sentido nunca algo así? Parece que ese color no pueda despegarse de mi cuerpo y la única manera de combatirlo es mediante otro color completamente distinto, el azul. El color azul es un vaso de agua refrescante, un baño en la playa y una brisa de aire que parece que vaya a levantarte del suelo. Un día azul es perfecto para combinarlo con un momento verde. El color verde es el tacto de la hierba entre mis dedos, es una sensación de tranquilidad que me encanta mezclar con el olor marrón. Sí, el color marrón lo percibo por el olfato, después de una noche de lluvia es inevitable notar el olor a tierra mojada, el olor de la vida. Pero, siendo sincera, el color que más me apasiona es el rojo. Me encanta rozar mis manos con las de otras personas, poder tocarles la cara e imaginarme sus rostros. Pero el rojo más intenso es poder escuchar un ‘te quiero’ de alguien importante y recordar la sensación del primer beso y de todos los que vengan en un futuro. El rojo es perfecto para mezclar con el resto de los colores, porque cualquier momento es importante para sentirse querida. ¿Y el color negro? El negro no es un vacío, simplemente es el tiempo, un lienzo que iré pintando de todo aquello que me queda por aprender.
Mercé Jiménez García (Primer premi del concurs de microrrelats de l'ADUAB i... Viatge a Eivissa!)

diumenge, 17 de maig del 2009

Moltes coses


Si darrerament no escric no és perquè no me passin coses, m'en passen de demés, a un ritme al qual m'és impossible mantenir aquest decadent bloc amb una vida àgil i saludable. Intentarem fer un breu resum de la darrera setmana.
Dissabte passat varen arribar a Barcelona mu mare i n'Aina, varem anar de compres, varem anar al musical de La Bella y la Bestia al qual varem estar a primera fila, a tocar dels musics. He de dir que no esperava que l'espectacle m'agradés tant, és conmovedor, tendre; impressionant.
Sa madona també va aprofitar per omplir-me el congelador i anar a fer voltes per Cerdanyola i Barcelona (varem anar a dinar amb na Mima i això). Desprès, dilluns, varem anar l'IMO i bé, el doctor ens va dir que tenia una distrofia retiniana degenerativa però que per concretar més m'havien de fer unes proves, que valen 1500 € (!!!), aquestes proves les farem dia 3 de juny per la qual cosa tornarà sa senyora.
Aquesta setmana, com la que ve i com totes les d'aqui a final de curs, ha estat caòtica; amb examens estudiats a l'últim moment, pràctiques copiades, caigudes de l'internet de l'autònoma que no ens permeten acabar treballs que tenim a mitjes i barbaritats d'aquestes... I és que sense internet no som res ni ningú!
Ahir me va pegar per anar a comprar un banyador perquè el que havia comprat la setmana passada n'Aina el va haver de dur per en Jordi, i com que aqui no en tenc cap... Està a s'altre punt de Cerdanyola, hi vaig anar i sa madona me va dir que ja que hi anava me comprés uns pirates. Els pirates em van molt ajustats (la talla 36 perquè la 40 m'era grossa i la 38 no la tenien) i el banyador el vaig haver d'anar a canviar perquè me vaig equivocar amb la nomenclatura; jo pensava que L era de little i se veu que això no és així...
Un altre punt a comentar es mereix l'exultant estat de l'afició culé que no s'atura de celebrar amb el 6-2, amb la copa i ahir mateix amb la lliga, que avui esperem que no li facin massa mal al mallorqueta!
Potser aniré a Canaletes el dia de la final de la Champions però aquestes aglomeracions (sinó son per coses reivindicatives...). Me pareix exagerada la xifra de gairebé mig centenar de detinguts pels aldarulls originats per la victòria del Barça i és que com bé va reflexionar el professor de Teoria Política això demostra com el futbol és una eina de canalització de la violència de la societat al mateix temps que fa veure lo manipulables que son les masses i com això, a través dels sentiments, les emocions i la demagògia, pot ser aprofitat per moviments polítics com els feixismes...
Bé, un altre apartat, aquest molt histèric, seria el dedicat als meus gadgets (aparells tecnològics). L'Ipod crec que l'he perdut i no el trob. He de dir, per ser sincer, que ja m'havia durat més del que em solen durar aquestes coses (devers 1 any) encara que jo no podré viure sense això ja que cada dia, anant a peu, serà molt avorrit perquè s'ha de tenir en compte que els auriculars del mòbil tampoc funcionen. Si a això li sumam que el portàtil va pesat i que la càmera només funciona quan n'Aina la mira per dur-la al carrefour a tornar-la...
No ho he comentat a ca nostra però ja tenc un Ipod nano de 8 gigas personalitzat amb làser a punt de comprar. Lo que està clar es que si el compr l'altre apareixerà i sinó, l'altre no tornarà a sortir... D'això en diuen la Llei de Murphy, no?

dimecres, 6 de maig del 2009

Canvi d'habitació

Si volgues tendria moltes histèries xungues que contar però me centraré en la del canvi d'habitació. Podria dir que comença així una nova etapa al pis del carrer de Toledo en una temps enrrere anhelada habitació més àmplia que l'anterior però, per diversos motius, no ho faré. Només diré, a tall de mostra, que els mobles que no estan desmontats de tot ho estan parcialment, que hi havia bruticia incrustada al terra, que l'internet amb wi-fi va lentíssim, que l'escriptori es massa baix, que la cadira es coixa, que el llit fa renou, entre d'altres.
A més, vaig anar a comprar un altre allargador (perquè en aquesta habitació tan sols hi ha un endoll que funcioni) i quan ho vaig tenir tot montat per davall el llit i la calaixera vaig veure que no anava bé perquè els forats no quadraven. Avui dematí he tornat a la ferreteria on m'han oferit un allargador, però, quan he anat a pagar he pogut comprovar que no havia agafat la cartera per la qual cosa ara hi hauré de tornar.
Faria una foto de com m'ha quedat la nova habitació però una bandera (la mallorquina) ja ha caigut i a més la càmera es ben morta, només aconseguint que s'encengui un parell de segons, tot veient-se borrós, i torni a morir.
I res, ahir vaig anar a dormir a les tres i tenc son.
Per cert, dir que cercam company/a de pis desesperadament perquè sinó aquest mes haurem de pagar més!

diumenge, 3 de maig del 2009

Tarragona i Sevilla







El cap de setmana passat vaig anar amb na Ruth i na Gemma (àlies Zipi i Zape) a Tarragona aprofitant l'avinentesa d'un campeonat d'atletisme que va fer possible quedar amb un parell dels que havien estat a Madrid. Varem fer també un poc de turisme i varem patir una odisea el dissabte a la nit relacionada amb el transport públic i demés invents que no funcionen.
A banda d'això, a ca na Ruth ens varen tractar molt bé, varem provar un menjar guineà deliciós i de nom impronunciable..
Aquesta setmana, fabricant-me un estrany pont, he anat a Sevilla a la Feria de Abril, esdevenint això una petita quedada. Ha estat molt bé s'ambient que hi ha per allà. A n'es final no he pogut vestir-me de faralares perquè no he trobat vestit però bé.
Avui dematí, per altra banda, hem anat amb na Miquela a sa fira pagesa on hi havia un stand de "Embotits Veny" de Felanitx (?). He comprat empanada gallega i olives.
Per cert, resau un pare nostre per sa meva càmera de fotos que crec que ha mort...