dissabte, 20 de febrer del 2010

Estem ben informats?

Avui en dia, en el marc de l'anomenada societat de la informació en que vivim ens pensem que estem ben informats de tot el que passa al món encara que això és més que qüestionable. Els propietaris de les grans corporacions que monopolitzen el negoci dels mitjans de comunicació son entramats empresarials amb obscurs interessos lligats a poderosos lobbies i personalitats que fan que no informin de segons quins temes que anirien en contra dels seus interessos, tot manipulant la informació.
Un cas paradigmàtic del que expliquem, i del qual en aquest bloc ja n'hem parlat en altres ocasions, és el tema de la pirateria. En aquest sentit al 86 un document d'ONG's espanyoles ja explica les malifetes de la flota pesquera espanyola (la primera d'Europa) a les costes africanes. Allà demanen una llicència que els costa 1 i treuen peix per valor de 10, mentre els pescadors amb arts tradicionals de la zona augmenten la seva misèria.
Ara, a Somalia, els mal anomenats pirates ataquen als vaixells que els roben les pesqueres i els governs dels països rics responen enviant-hi militars, pagats amb doblers públics, que afavoreixen el robatori a mà armada.
Un altre exemple podria ser el del deute extern, on a vegades s'ha pogut llegir als mitjans que el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional condonarien la deuta externa mentre que si es llegia la lletra petita i es cercava el total del deute es podia concloure que no condonarien més d'un 1,4 % del total, i d'això en fa cinc anys i encara no ho han fet.
Per altra banda, la Guerra de l'Afganistan en seria un altre exemple de com ens venen la moto. Les tres excuses que es varen posar per anar a la guerra foren trobar Osama Bin Laden, millorar la situació de la dona i també combatre el trafic d'heroïna.
La voluntat respecte el primer dels casos és més que qüestionable si es tenen en compte els nombrosos vincles entre la família Bush i la Bin Laden, ben explicats a un documental de Michael Moore (on també s'explica que el padrí de Bush finançà a Hitler).
En quan als altres dos, tampoc s'han aconseguit. La dona segueix portant burka i, malgrat comptades excepcions com algunes zones de Kabul, es manté la seva situació. A més, el tràfic d'heroïna s'ha agreujat, produint ara l'Afganistan fins un 84 % de l'opi mundial.
Llavors, havent vist que la guerra no ha servit per allò que es deia que serviria, no podem més que qüestionar-nos quins foren els motius reals d'aquesta invasió.
En aquest sentit es pot dir que el president que es va col·locar per part d'EUA, Hamid Karzai, havia treballat 10 anys com a directiu d'una empresa de petroli i 5 com a informador de la CIA. Aquest mateix president, en ser nomenat, inicia contactes amb el Pakistan i amb Turkmenistan per tal de tractar la construcció d'un oleoducte que anès de la Mar Negra cap a l'Oceà Indic, passant per aquests països.
A més, s'ha confirmat que un germà del president afganés és un dels capos de la droga més importants de la regió.
Hi ha molts d'altres exemples de tot això, passant per la grip A (de la qual també s'ha parlat aqui anteriorment), fins al tema del Prestige. D'aquest tema s'en va parlar molt a tot l'Estat i de ben segur hom es considera ben informat d'aquest assumpte. Malgrat tot, va haver d'esser un mitjà estranger (Le Monde, el 70% de la propietat del qual està en mans dels seus propis treballadors) qui va investigar qui estava darrera d'aquell transport "de baratillo" (el vaixell no disposava de doble casc, no estava assegurat i la tripulació no tenia experiència), tot descubrint que darrera un complex entramat d'empreses i societats s'hi trobaven els interessos de Vladimir Putin.
També es podria recordar un titular dominical de La Vanguardia que parlava de que Espanya era el segon pais de la UE amb més immigrants però a l'interior es veia que no era el segon sinó que era el tercer, això en termes absoluts, baixant en termes relatius (és a dir, comptant el tant per cent d'immigrants pel total de la població) fins al vuitè.
Finalment, caldria esmentar un estudi de la Universitat de Santiago de Xile que parlava de que 150 de 180 dels consellers dels 15 mass-media més importants dels EUA (i que per tant serveixen de far, de mirall on es miren els periodistes d'arreu del món, com a mínim, occidental) eren membres d'importants lobbies o grups de pressió.
Tot això ens demostra com els mitjans no son lliures ja que depenen dels propietaris i també de la publicitat.

5 comentaris:

Joan G. ha dit...

La qüestió és: volem estar ben informats. A tothom li interessa, la transparència informativa en les institucions, però en canvi, ningú en fa un seguiment d'aquesta informació.

Joan M. Roig ha dit...

La gent és molt pasiva, el temps de que disposa no el vol gastar en contrastar informacions, el que més fa es llegir les lletres grosses dels diaris i mirar les notícies de la tele.

Unknown ha dit...

Crec que és molt dificil aconseguir una informació transparent, una per tot això que tu dius que sempre hi ha interessos de per enmig i per altre part l'informació sempre o casi sempre està molt lligada a n'allò que deim "segun el cristal con que se mire".
Que passis un bon diumenge.

Joan M. Roig ha dit...

Tot això es vera, però hi ha fets objectius, xifres clares, que queden lluny de la perspectiva amb que es miri tot.
Vagi bé!

camins i caminois ha dit...

Que els mitjans no són lliures , ja ho sabia, però aquestes informacions tan clares i resumides que ens dones s´agraiexen de bon de veres. T´enteres més llegint-te a tu que comparant tots els diaris! Ja,ja,ja. Bravo!!
Podries ser tu un d´aquests seguidors de la informació de qui parla Joan Gil.