diumenge, 21 de febrer del 2010

VIatge a Cagliari

Publicat a El Felanitxer (al proper número)

Cagliari és la capital de la regió autònoma de l'illa de Sardenya. Està situat al sud de la citada illa i n'és la ciutat més poblada. Tal com es pot apreciar al mapa, Sardenya és una illa bastant gran, superant Mallorca en dimensió.
Tot i la proximitat geogràfica existent entre ambdues illes, es fàcil constatar que no existeix cap línia de comunicació directa. Això crec que s'hauria de canviar i una bona fòrmula per aconseguir-ho hagués estat, en la meva modesta opinió, aquell projecte d'Eurorregió de les illes del Mediterrani Occidental (les Balears, Córsega, Sardenya i potser també Sicilia) que proposà al seu dia el president Antich per crear vincles entre aquestes i també per fer pressió i aconseguir finançament de la Unió Europea.
En aquesta illa hi ha devers tres aeroports comercials que tenen connexions amb la Península a través d'una coneguda aerolínia de baix cost amb la qual nosaltres varem viatgar des de Girona. Com a catalanoparlant, com comprendreu, m'hagués fet més gràcia arribar a l'aeroport de L'Alguer però, tenint en compte que el principal motiu d'haver viatjat a aquest indret foren uns vols a 2 € amb destinació a Cagliari, varem comprar aquests, deixant L'Alguer per una altre ocasió, perquè ja a l'illa en tren s'havia de fer transbordament i no sortia a compte travessar Sardenya.
De totes maneres, s'ha de dir que a Caller (que, segons la Viquipèdia, és el nom català d'aquesta ciutat) i a tota l'illa en general també s'hi poden trobar reminiscències catalanoaragoneses com poden ser el castell de la ciutat o molts topònims.
En arribar, el primer que ferem fou agafar un bus des de l'aeroport (situat a tan sols uns 5 KM de la ciutat) cap a la Piazza Matteotti, centre neuràlgic de comunicacions de la ciutat, amb l'estació d'autobusos, la de trens i parades d'autobusos urbans i trolebusos. Aquest darrer mitjà, a mig camí entre un autobus i un tramvia, està connectat a una catenària elèctrica però enlloc de rails té rodes, fou instaurat sinó vaig molt errat a diverses ciutat de l'Estat Espanyol en temps de la Dictadura ja que no necessitava petroli i era més barat que un tramvia.
Desprès ens varem dirigir pels carrerons del centre històric, molt similar al de Ciutat, fins a l'alberg (Hostel Marina), que es troba situat a una bucòlica plaça amb arbres i una esglèsia, al bell mig de la ciutat. Aquest es troba en les inmediacions d'un palauet reconstruit per acollir aquest establiment amb habitacions amb bany, gelera i televisor de pantalla plana.
L'endemà, en haver desdejunat al pati de l'alberg, que em va recordar per la seva estructura a alguns de Palma, varem visitar els principals monuments de la ciutat, que tampoc son molts. Passarem per la Torre de l'Elefant, la Catedral, la Ciutadella dels museus o la Galeria d'Art Sarda; tot això situat al barri de Castello, a damunt un turó amb molt bones vistes de la ciutat.
El dia següent era diumenge i voliem seguir amb les visites encara que pertot estava tancat. Varem voltejar per lo que aqui seria un Passeig Marítim, que allà era un aparcament de cotxes i coses així. En aquest sentit s'ha de dir que la percepció que dona Cagliari és que es troba un pas enrerre en quan a urbanisme, deixant pocs espais per als vianants i molts per als vehicles. Passejant ja quan es ponia el sol, però, varem pujar per unes escales i varem trobar el millor mirador de la ciutat, que no sortia als mapes ni als itineraris turístics. Només per això, la passejada va valer la pena.
El fet de que tot estàs tancat potser responia a que en ple febrer, ens trobavem en temporada baixa i els únics turistes que es veien pels carrers erem pràcticament nosaltres. En aquest sentit, s'ha de dir que allò que més abundava per l'alberg eren espanyols i catalans, arribats a l'illa probablement impulsats per les mateixes tarifes aérees que nosaltres i aprofitant també la setmana intersemestral.
Potser fos aquest dia que varem sopar a un lloc de menjar ràpid, suposam que, italià que estava molt bé, amb coses de pasta, minipizzes i piadines de xocolata que ens varen deixar bon gust. Hi havia al centre uns quants restaurants de menjar sard però entre una cosa i l'altre al final no en varem provar cap.
El dilluns varem dirigir-nos cap a l'estació d'autobusos on varem comprar uns bitllets per anar a un poble anomenat Villasimius, situat a l'extrem sud-oriental de l'illa. El trajecte va durar una hora i mitja per un recorregut de no més de 30 kilometres. La resposta per això la trobem en que, en haver sortit de l'àrea metropolitana de Cagliari, varem començar a endinsar-nos en la muntanya i a fer curves i més curves. Ja només pel trajecte d'autobus va valer la pena la marejada perquè per una banda, i des de dalt d'uns penya-segats es veien desertes cales i platges d'arena blanca mentre per altra banda hi trobavem àrides montanyes tampoc massa altes i tranquils poblets de cases blanques. En arribar a Villasimius ens varem adonar que al poble no hi havia massa coses per veure així que ens varem encaminar cap a una platja propera, que estava deserta i allà hi varem dinar d'entrepans que duiem. Varem fer quatre fotos als ametllers que ja tenien flor, tampoc és pla de fer cap poema de l'estil de n'Aina Cohen però ja dic que el paisatge és molt similar al de Mallorca.
Tots aquests dies havia fet bon temps, amb molt de sol i temperatures agradables. Això va canviar el dimarts, en que varem procedir a visitar els llocs que diumenge estaven tancats. Entre d'altres, varem visitar el Cementeri Monumental i el parc que l'envolta, encara que s'ha de reconèixer que amb aquell dia plujós i amb els corbs cantant, si és que allò es pot considerar cantar, es va convertir en una passejada un tant sinistra. I parlant de sinistra (que en italià, com se sap, vol dir esquerra), hem de dir que pels voltants del cementeri hi havia una pintada que a jo personalment em va sonar a independentista sarda. En aquest punt s'ha de dir que no vaig saber distingir el parlar sard de l'italià o, simplement, es que ningú parlava sard.
Desprès de la visita mortuòria, varem agafar un trolebus que ens va portar fins al Castell de Sant Michelle (encara que es pronuncia molt similar al nostre Sant Miquel). Als sovint vetustos busos i trolebusos urbans el conductor no ven bitllets sinó que hi ha una màquina on tu mateix el compres i una altre on el "piques". Nosaltres el varem comprar però, fent-nos els innocents, no el varem gastar i ens va servir per una altre ocasió. De fet, ens varem fixar que molts usuaris no pagaven i el conductor no deia res i és que, tenint en compte que els busos d'allà tenen tres portes i es pot entrar tant per la del davant com per la del darrera (la del mig és la "uscita", la sortida), dubtem de que molta gent pagui.
Com deiem, el castell es troba al cim d'un turó a les afores de la ciutat i fou aixecat a l'època de domini català. Consta de tres torres de planta quadrada i està en un estat no molt curiós. Tal vegada per això no es podia entrar al seu interior. Fos com fos, el parc que l'envoltava també oferia una bona perspectiva de la ciutat.
També varem anar a l'Orto Botanico i a l'Anfiteatre Romà, però la pluja i també uns "andamios" que cobrien les ruïnes ens varen fer deixar-ho pel dimecres.
I poca cosa més, al jardí botànic, que era molt gran, hi varem veure gran quantitat d'espècies encara que, com no, hi havia una bona mostra de figueres de moro com les que hi ha per damunt Sa Mola que em va fer molta gràcia.
S'ha de dir que ens va ser molt dificil trobar souvenirs que anessin més enllà de les típiques postals que venen als estancs, havent d'esperar (i això és la típica cosa que sempre s'amaga) a l'aeroport per fer les compres. En arribar varem agafar un bus des de l'aeroport de Girona, que ens va costar més que el propi bitllet d'avió, en fi, son coses curioses.

14 comentaris:

Bel ha dit...

Està molt bé aquest viatge,ens hauras de mostrar ses fotos i així apreciarem aquests paisatges i monuments de per allà.
Per cert, avui o ahir varen robar sa mascota des bloc, juntament amb dues o tres més, que n´havien de fer de petites. Se sospiten que deven esser personatges d´aquests que en volen comprar i així els ha tendran gratis per molt de temps.

Joan M. Roig ha dit...

Tenc pensat penjar-ne qualcuna pero de totes maneres les veureu aquest cap de setmana.
Vatuadell quina putada! això de sa cabra! I haurem de fer un escrit de "Es Cerca", ja ho veurem...

Unknown ha dit...

En primer lloc donar-te s'enhorabona,ahir no hi vaig pensar,pes bons resultats que has tengut en aquets darrers examens,segueix així que vas molt be.
En quant a l'illa aquesta ens hauràs de donar mes detalls en venir per Felanitx, per tot lo que relates sembla prou interessant. Ah!! està molt be s'aclaració que fas a l'inici,d'aquesta manera no fa falta que et demani el sistema que has fet servir.
I lo de sa cabra si que és una bona putada,no s'hi haurien d'acostumar.

Joan M. Roig ha dit...

Bones Catalina, gràcies pels anims!
lo de s'aclaració que ho dius per lo de ses comunicacions amb Sardenya?
De cabra n'haurem de cercar una altre però mira que aquesta la trobava graciosa...

Bel ha dit...

Idò,... just va ser una falsa alarma, ses cabres ja tornen esser a puesta, els ha varen trobar devers alla on varem anar a menjar caragols.

Joan M. Roig ha dit...

Idò, malpensats, voltros que ja acusaveu sense proves als que venen a comprar-ne...

Unknown ha dit...

Lo de s'aclaració ho deia perque, com que jo també som un poc malpensada, igual t'hauria tornat a demanar d'on surtia aquest escrit tan llarg, al començament ens dius que se publicarà al proper Felanitxer,era per això que ho deia. Jo comprenc que tu ens vols explicar tot allò que heu vist aquests dies per Sardenya i se fa dificil comprimir-ho, però a noltros,que també passam gust de llegir els teus relats, ens dones molta feina tio...

Joan M. Roig ha dit...

Ja ja, ok ok. No, i no serà perquè jo no tengui feina de classe per llegir i escriure...

Francesca Maria Capó Gelabert ha dit...

Bones tardes Joan!
Som sa companyera de feina de ta mare. Na Xisca. M'hauràs d'explicar com funciana això del blog. Ets un aritsta! Una besada i salut!

Joan M. Roig ha dit...

Ei, gràcies Xesca!! Es molt bo de fer tot això...
Vagi bé!

Catalina ha dit...

Bones tardes, aquest pic farem a prop a batre es record....!!! "que no decaiga que no decaiga".
Au va fins aviat i a fer feina.

camins i caminois ha dit...

Per favor!! Justament sa mascota des blog! No hi ha dret. A noltros ens han pres s´arada des tractor. No sé on arribarem!

camins i caminois ha dit...

Aaaaaaah! Falsa alarma. Estic contenta per sa cabra. És que no havia llegit tots es comentaris. Sorry. Doncs no hem duit tanta sort noltros. Ses arades no s´escapen totes soles...
500 euros una de segona ma, al poble de tonpare, i ja es pot tornar a llaurar.Idò!

Joan M. Roig ha dit...

Vatuadell, no sé si el record eren devers 16, però crec que d'això en fa més de dos anys!!
Sa mascota d'es bloc que, a més, està embarassada per segona vegada. Mem si aquesta vegada els hi faig una foto a ses criatures...
No idò també és una bona putada això de s'arada... Però mira, a Vilafranca hi fan uns bons variats, s'excusa de s'arada pot esser bona, encara que surti car!