diumenge, 21 de març del 2010

Pràctiques, rutes per Barcelona i altres





Aquesta setmana ha estat una d'aquelles en que els astres, o els distints departaments de la facultat, es conjuren perquè tothom hi col·loqui una pràctica de la seva corresponent assignatura. Així, dilluns va tocar de Política Exterior Espanyola, havent-nos llegit una gran quantitat de textos, entre els quals destacaria el diari de sessions del Congrés de febrer del 2003 (anava sobre la Guerra d'Iraq), amb n'Aznar López (l'inspector d'Hisenda neoliberal que ara aposta per la fallida d'Espanya als fons sobirans on participa de la mà de Rupert Murdoch, però això ja és un altre tema) assegurant que hi havia armes de destrucció massiva, cosa que en aquella época ja havia abandonat com a excusa el govern d'EUA, que ja parlava llavors de connexions hipotètiques amb Al Quaeda i tot allò. Per altra banda, en Llamazares va començar amb un conte i en Labordeta amb un poema, a més, tot condimentant amb les aclaracions entre parèntesi de l'estil "Los señores parlamentarios de IU exhiben unos carteles que dicen Guerra No" o les interrupcions de la presidència dient: "Señorias guarden silencio".
De pràctiques també n'hi ha hagut de Política Comparada i d'Hisenda Pública, a entregar el dia posterior al parcial d'aquesta assignatura que, per cert, me va anar malament ja que el tipo test (que valia 6 punts) no va ser per tirar coets, vaja, que va ser catastròfic... La putada és què potser si he suspés aquest amb menys d'un quatre ja hauré d'anar al setembre.
Aquesta setmana una persona què està doctorada i que ens fa classe ens va demostrar que no sabia com era la bandera republicana d'Espanya, tot desprès de confondrer-la amb l'Estelada amb una estranya connexió mental entre Esquerra, la República i no se que més. Aquest fet ja el jutjareu vosaltres mateixos encara que el que s'ha de dir és que el departament al qual pertany no és de la nostra facultat (que ja seria per tallar-se les venes) però per molt de números que sigui un... Hi ha gent que creu que aquesta persona s'ha creat un personatge per venir a fer-nos classe però no ho sé.
Per altra banda, canviant de tema, m'agradaria anunciar per si a qualcu li interessa que des de l'ADUAB tornam a organitzar els nostres exitosos i entretinguts cursets d'introducció al Braille i a la llengua de signes catalana. Tot i haver encartellat i repartit flyers als FGC les inscripcions no van massa bé. Ho he estat parlant i a la gent li agradarien però o bé els troba cars o no li van bé els horaris o, això passa més en el cas del Braille, ens diuen que els fa por. Si és aquesta darrera l'excusa dir que és un curs molt bàsic on la dinàmica essencial és l'aprenentatge mitjançant diversió, jugant un bingo, o a cartes, o dibuixant amb retoladors d'olors.
En un altre ordre de coses, vos explicaria algunes de les interessants dades o històries que ens conten els divendres el Dr. Ballbé i n'Arcadi Oliveres però millor ho deixarem per una altra histèria, que sinó ho allargarem de demés.
Acabaré aquesta contant que ahir haviem organitzat amb els d'ONCE i ADUAB una quedada a Barcelona per anar a veure un entrenament de goalball i dinar però a darrera hora aquest és va fer a Tarragona amb la qual cosa la quedada va quedar reduida a en Jordi, en Diego, en Victor (que va venir desprès) i jo.
Haviem mirat, com a pla alternatiu al goalball, d'anar a una fira de brocanters i també als actes de St. Patrick's Day però al final varem fer una ruta per seguir descobrint Barcelona i anar a veure quatre botigues interessants i, davant la indecisió de no saber on anar a dinar (tenint en compte que s'havia d'ajustar el pressupost) varem tirar cap al sempre interessant Raval (però n'hi havia que no volien anar a cap lloc culturalment llunyà), descobrint carrers per on no hi havia passat mai, per acabar anant a cercar en Victor a Paral·lel, continuant la indecisió. Al final, camina caminaràs que ja eren les quatre, varem dinar a un bar de tapes i desprès varem tornar a la Rambla del Raval a beure un tè i menjar unes pastes àrabs. Més tard varem pujar cap a Ronda St. Antoni a veure el mercat i a veure botigues d'informàtica, on vaig comprar una tarja de memòria per la càmera havent-li d'abonar una corresponent porció (o impost involucionari) a en Ramoncín i tota aquesta púrria sangonera de la SGAE per obra i gràcia dels anomenats socialistes obrers que pujen els impostos indirectes perquè una persona que es mor de gana hagi de pagar el mateix que en Botín... Ja ho veis quina incongruència, per comprar una tarja per guardar les MEVES fotos he hagut de pagar a aquella colla de lladres. Com diria en Sampol, "això és es colmo!"
Al final varem anar a parar a una llibreria de la CNT on hi havia coses bastant curioses.
I més tard m'en vaig anar amb en Jordi a sopar a Rubí, on vaig travessar tot el poble fent una ruta turística (i no és tan "xungo" com diuen...) per desprès tornar cap a n'es pis.

Les fotos son d'un curiós artilugi que em va fer gràcia, d'una parada del mercat del Raval on hi havia bosses fetes amb discs, detall de la façana d'un casal ocupa a la mateixa Rambla i d'aquells tres asseguts a la paradeta moruna, amb en Jordi amb els ulls aclucats.


dissabte, 13 de març del 2010

Assumiràs la veu d'un poble

Foto de Cagliari



Assumiràs la veu d'un poble


Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules
sino l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
s'en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.






Vicent Andrés Estellés
Burjassot (País Valencià) 1924-1993

dilluns, 8 de març del 2010

UABacuació!












Avui demati quan he partit cap a la universitat enterra estava banyat, nevava (encara que no cuallava) i jo, que no se perquè havia agafat unes sabates velles, he arribat ben banyat a classe. Desprès haviem de veure un video sobre descolonització espanyola a l'Àfrica però hi ha hagut problemes técnics. Més tard hem seguit amb gràfics i més gràfics d'Hisenda Pública per continuar amb la de Cultura de Pau i Gestió de Conflictes. Aquesta darrera dura de la una i mitja fins a les tres i quan faltava ja poc per acabar (hem parlat de que es considera guerra i que no) ha vingut una dona de secretaria per informar que en pocs minuts s'evacuaria la facultat. El motiu ha estat que la neu ja estava cuallant i per evitar el que va passar fa uns anys, que molta gent va quedar "atrapada" al campus per la neu i va haver de quedar a dormir a l'hotel i a les facultats, s'ha suspés l'activitat docent.
Així doncs, hem sortit a fora i jo he començat a caminar cap a Cerdanyola veient per primera vegada en els tres anys en que estic estudiant aqui, l'autònoma blanca per la neu. Estava nevant de bon de veres i les portes de totes les facultats eren plenes d'estudiants que sortien per tornar a casa seva. He passat fred perquè tenia els peus banyats i com que he fet fotos m'he congelat totes les extremitats però així i tot he pogut captar aquestes nadalenques estampes, encara que siguin al març.
Per altra banda, quan he arribat m'he dutxat però poc temps desprès hem sortit amb els companys del pis a fer una volta fins al super. Per Cerdanyola hi havia un parell de dits de neu i quan hem tornat esser aqui hem fet un ninot de neu ben formós que, tot sigui dit, ha durat poc a causa de l'atac d'uns vàndals.
Escoltant la ràdio veig que això del temporal de neu està essent històric, amb tallades de transport i comunicacions que ha arribat fins a Barcelona capital (amb gent que haurà de passar la nit atrapada als trens o als seus propis vehicles mentre que a Barcelona el metro estarà en funcionament tota la nit. Per altra banda, 200.000 usuaris s'han quedat sense llum per la caiguda d'una línia d'alta tensió i les comunicacions fallen a moltes zones de Catalunya.
Per tot això, a dia d'avui, queden molt lluny els mediàtics aconteixements de divendres. Els neofalangistes varen aconseguir el que volien, sortir a tots els mitjans de comunicació. Tant es així que jo era a Saragossa i a molts canals vaig poder veure en Cardús (degà) i n'Argelaguet (coordinador de titulació) banyats amb pintura vermella, trist i lamentable, més encara tenint en compte que no l'havien convidada ells...
Res més, demà no hi ha classe!

dimarts, 2 de març del 2010

Ibarretxe i Rosa Díez


Tot i haver parlat l'altre dia una mica sobre el tema de la corrupció a Balears, tenc la sensació de que em vaig deixar un altre tema de rabiosa actualitat, com a mínim a l'entorn de la nostra universitat.
Per una banda, el dijous passat va venir l'ex-lehendakari Juan José Ibarretxe convidat per la facultat, segons va dir el degà es amic seu, a fer una conferència sobre política i valors, cobrant, segons es comenta, 500 €. L'afluència va ser massiva, de fet jo mateix hi havia d'anar sinó hagués partit cap a Mallorca, tant es així que molts estudiants de la facultat s'han queixat de que no hi varen poder accedir per falta d'espai (i és que mitja hora abans ja hi havia gent esperant per entrar a la sala d'actes).
Fins aqui tot normal però abans de començar l'acte es va produïr un intent de boicot per part d'un grup d'estudiants que criticaven a l'antic lehendakari i demanaven llibertat pels presos polítics bascos. És en aquest punt quan jo, humilment, em deman fins a quin punt es lícita la llibertat d'expressió, on és el limit per expressar les teves opinions sense fer perdre la llibertat d'un altre per expressar la seva opinió. Som conscient de que en la societat en que vivim hi ha diferències estructurals que fan que uns tinguin més possibilitats que d'altres per fer arribar el seu missatge però, així i tot, no ho acab de veure clar.
Ha estat tant el rebumbori que fins i tot aquest episodi va sortir a diversos mitjans d'àmbit estatal com Telecinco, Intereconomia o Libertad Digital i, alguns d'ells, han sortit en defensa d'Ibarretxe, cosa sorprenent si tenim en compte que el linxaven políticament a diari quan era president del Pais Basc (com linxen, per altra banda, a qualsevol que tingui tendències centrífugues). A més, diverses associacions d'estudiants com EPA han fet un comunicat en relació a l'acció. En l'esmentat cas d'Estudiants per una Política Activa, el comunicat crítica l'acció dels boicotejadors alhora que els convida a fer una reflexió i es fa seves les mostres de rebuig al citat comportament. El podeu llegir aqui.
En aquest sentit, no puc passar per alt un episodi que he viscut avui al midgia quan, desprès de la reunió d'EPA, un company d'aquesta associació ha penjat un cartell en que es donaven les gràcies a tots els que van impedir el boicot, o una cosa així, i ha vingut un personatge i, davant de nosaltres, l'ha tret. El que l'havia penjat li ha demanat ambablement perquè l'havia tret i l'altre, quan ha tornat passar pel passadís, li ha dit que els treia perquè seu discurs era "bassura" i que era "reaccionari i pro-sistema". En aquest punt m'agradaria afirmar què, per una banda, com a mínim la gent d'EPA tenim discurs (no com ell, que ha fugit sense articular ni tans sols una paraula coherent) i, per altra banda (i això t'ho ensenyen a Ciència Política de primer, dir que un pamflet és "reaccionari i pro-sistema" alhora és un crear un oxímon ja que si una cosa diferencia als reaccionaris dels conservadors és què aquests primers estàn en contra del sistema establert. A més, si és "pro-sistema" deixar parlar al conferenciant, home, doncs així potser si que som pro-sistema...
Per altra banda, aquest divendres (jo tampoc hi podré esser, encara que això no implica que hi anés) ve na Rosa Díez, convidada per un professor de la nostra facultat que vaig tenir a Política Espanyola I. Aquesta conferència si que, clarament, pel seu tarannà descaradament populista i nacionalista centripet a l'escenari de la nostra facultat que no s'ha caracteritzat per norma general per empatitzar amb aquesta tendència, té l'objectiu de que el boicot sigui majúscul per tal d'aconseguir protagonisme i vots de cara a les properes eleccions i, de fet, crec que ho aconseguiran. Sigui com sigui, també s'ha sentit una alternativa a l'acció directa que seria anar a la sala d'actes i quan començi a parlar la senyora Díez aixecar-se de la cadira i marxar. Ja veurem que passa.
En un altre ordre de coses, d'altres conferències d'aquests dies hauran estat més tranquiles com la d'en López Tena de dret o la de n'Arcadi Oliveres què, desprès de classe, feia una xerrada sobre l'indústria armamentística i la universitat.
Bé, sigui com sigui, ja he explicat el motiu pel qual vaig demanar l'opinió de la concurrència a les dues noves enquestes que trobareu a la barra de la dreta d'aquesta pàgina.