Ibarretxe i Rosa Díez

Tot i haver parlat l'altre dia una mica sobre el tema de la corrupció a Balears, tenc la sensació de que em vaig deixar un altre tema de rabiosa actualitat, com a mínim a l'entorn de la nostra universitat.
Per una banda, el dijous passat va venir l'ex-lehendakari Juan José Ibarretxe convidat per la facultat, segons va dir el degà es amic seu, a fer una conferència sobre política i valors, cobrant, segons es comenta, 500 €. L'afluència va ser massiva, de fet jo mateix hi havia d'anar sinó hagués partit cap a Mallorca, tant es així que molts estudiants de la facultat s'han queixat de que no hi varen poder accedir per falta d'espai (i és que mitja hora abans ja hi havia gent esperant per entrar a la sala d'actes).
Fins aqui tot normal però abans de començar l'acte es va produïr un intent de boicot per part d'un grup d'estudiants que criticaven a l'antic lehendakari i demanaven llibertat pels presos polítics bascos. És en aquest punt quan jo, humilment, em deman fins a quin punt es lícita la llibertat d'expressió, on és el limit per expressar les teves opinions sense fer perdre la llibertat d'un altre per expressar la seva opinió. Som conscient de que en la societat en que vivim hi ha diferències estructurals que fan que uns tinguin més possibilitats que d'altres per fer arribar el seu missatge però, així i tot, no ho acab de veure clar.
Ha estat tant el rebumbori que fins i tot aquest episodi va sortir a diversos mitjans d'àmbit estatal com Telecinco, Intereconomia o Libertad Digital i, alguns d'ells, han sortit en defensa d'Ibarretxe, cosa sorprenent si tenim en compte que el linxaven políticament a diari quan era president del Pais Basc (com linxen, per altra banda, a qualsevol que tingui tendències centrífugues). A més, diverses associacions d'estudiants com EPA han fet un comunicat en relació a l'acció. En l'esmentat cas d'Estudiants per una Política Activa, el comunicat crítica l'acció dels boicotejadors alhora que els convida a fer una reflexió i es fa seves les mostres de rebuig al citat comportament. El podeu llegir aqui.
En aquest sentit, no puc passar per alt un episodi que he viscut avui al midgia quan, desprès de la reunió d'EPA, un company d'aquesta associació ha penjat un cartell en que es donaven les gràcies a tots els que van impedir el boicot, o una cosa així, i ha vingut un personatge i, davant de nosaltres, l'ha tret. El que l'havia penjat li ha demanat ambablement perquè l'havia tret i l'altre, quan ha tornat passar pel passadís, li ha dit que els treia perquè seu discurs era "bassura" i que era "reaccionari i pro-sistema". En aquest punt m'agradaria afirmar què, per una banda, com a mínim la gent d'EPA tenim discurs (no com ell, que ha fugit sense articular ni tans sols una paraula coherent) i, per altra banda (i això t'ho ensenyen a Ciència Política de primer, dir que un pamflet és "reaccionari i pro-sistema" alhora és un crear un oxímon ja que si una cosa diferencia als reaccionaris dels conservadors és què aquests primers estàn en contra del sistema establert. A més, si és "pro-sistema" deixar parlar al conferenciant, home, doncs així potser si que som pro-sistema...
Per altra banda, aquest divendres (jo tampoc hi podré esser, encara que això no implica que hi anés) ve na Rosa Díez, convidada per un professor de la nostra facultat que vaig tenir a Política Espanyola I. Aquesta conferència si que, clarament, pel seu tarannà descaradament populista i nacionalista centripet a l'escenari de la nostra facultat que no s'ha caracteritzat per norma general per empatitzar amb aquesta tendència, té l'objectiu de que el boicot sigui majúscul per tal d'aconseguir protagonisme i vots de cara a les properes eleccions i, de fet, crec que ho aconseguiran. Sigui com sigui, també s'ha sentit una alternativa a l'acció directa que seria anar a la sala d'actes i quan començi a parlar la senyora Díez aixecar-se de la cadira i marxar. Ja veurem que passa.
En un altre ordre de coses, d'altres conferències d'aquests dies hauran estat més tranquiles com la d'en López Tena de dret o la de n'Arcadi Oliveres què, desprès de classe, feia una xerrada sobre l'indústria armamentística i la universitat.
Bé, sigui com sigui, ja he explicat el motiu pel qual vaig demanar l'opinió de la concurrència a les dues noves enquestes que trobareu a la barra de la dreta d'aquesta pàgina.