Avui (tal vegada per l'hora què és ja hauria de parlar d'ahir...) hi havia a la Cívica una serie d'actes enmarcats a la campanya "A la universitat en català". Entre aquests hi ha hagut un concert del cantautor Cesk Freixes al qual he assistit i que ha estat molt bé. Hi ha hagut força gent i desprès hi ha hagut dinar popular, que incluia una amanida i una botifarra amb pa amb tomàtiga.
Per altra banda, a classe de Gestió Pública no hem avançat massa perquè hem tingut un debat de gairebé una hora sobre la qüestió de l'educació concertada. Tot ha sorgit quan el professor, explicant les diferències entre titularitat pública o privada dels serveis públics ha exemplificat el cas de l'educació concertada, distingint aquesta de la privada (col·legis anglesos...) i de la pública. Es veu que aquests centres no poden cobrar pel concepte d'ensenyament (si ho poden fer, com les altres, per temes com menjador o activitats extraescolars) ja que per aquest concepte ja reben diners públics. La qüestió és, però, que un 20 % de les escoles concertades d'aquest pais (reiter que no son totes ja que jo, per exemple, vaig anar a una cooperativa d'ensenyament que no cobrava) cobren als alumnes mitjançant trampes com son el cobrament a traves d'una fundació que, al cap i a la fi, acaba revertit en el benefici del col·legi.
D'aquesta manera, legalment una familia es podria negar a pagar a un col·legi concertat en concepte d'educació però no hi ha por ja que les escoles, tot i que vagi per punts, tenen "punts de lliure elecció" que els permeten escollir els alumnes aplicant un filtre social (com amb la preferència per a ex-alumnes).
Aquesta situació, que es coneguda i tolerada per les autoritats públiques tot i que no hi posen cap tipus de control, genera dos sistemes de control diferents que, tot i estar els dos finançats igualment pel sector públic, van adreçats a persones amb nivell de renda diferents. Això, sens dubte, genera una distorsió en l'accés a l'educació, donant-se el paradoxal cas de que les classes treballadores financien un sistema educatiu del prestigi del qual els seus fills no podran participar.
Si això ho comparem amb la sanitat, on si hi ha més controls i no tants lobbies, ens adonem que quan nosaltres acudim a un centre sanitari concertat no ens "obliguen" a fer una aportació a una fundació sinó que rebem el mateix servei que als centres de titularitat pública sense, generalment, percebre que aquell centre no sigui purament públic.
És, com tants d'altres, un tema que crea debat a l'aula i a la societat...
Per cert, Visca la República!
Per altra banda, a classe de Gestió Pública no hem avançat massa perquè hem tingut un debat de gairebé una hora sobre la qüestió de l'educació concertada. Tot ha sorgit quan el professor, explicant les diferències entre titularitat pública o privada dels serveis públics ha exemplificat el cas de l'educació concertada, distingint aquesta de la privada (col·legis anglesos...) i de la pública. Es veu que aquests centres no poden cobrar pel concepte d'ensenyament (si ho poden fer, com les altres, per temes com menjador o activitats extraescolars) ja que per aquest concepte ja reben diners públics. La qüestió és, però, que un 20 % de les escoles concertades d'aquest pais (reiter que no son totes ja que jo, per exemple, vaig anar a una cooperativa d'ensenyament que no cobrava) cobren als alumnes mitjançant trampes com son el cobrament a traves d'una fundació que, al cap i a la fi, acaba revertit en el benefici del col·legi.
D'aquesta manera, legalment una familia es podria negar a pagar a un col·legi concertat en concepte d'educació però no hi ha por ja que les escoles, tot i que vagi per punts, tenen "punts de lliure elecció" que els permeten escollir els alumnes aplicant un filtre social (com amb la preferència per a ex-alumnes).
Aquesta situació, que es coneguda i tolerada per les autoritats públiques tot i que no hi posen cap tipus de control, genera dos sistemes de control diferents que, tot i estar els dos finançats igualment pel sector públic, van adreçats a persones amb nivell de renda diferents. Això, sens dubte, genera una distorsió en l'accés a l'educació, donant-se el paradoxal cas de que les classes treballadores financien un sistema educatiu del prestigi del qual els seus fills no podran participar.
Si això ho comparem amb la sanitat, on si hi ha més controls i no tants lobbies, ens adonem que quan nosaltres acudim a un centre sanitari concertat no ens "obliguen" a fer una aportació a una fundació sinó que rebem el mateix servei que als centres de titularitat pública sense, generalment, percebre que aquell centre no sigui purament públic.
És, com tants d'altres, un tema que crea debat a l'aula i a la societat...
Per cert, Visca la República!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada