dijous, 15 d’abril de 2010

Sobre les migracions





Publicat a El Felanitxer

Som conscient que el tema de que parlaré avui genera moltes opinions, encara que aquestes son amb freqüència derivades d'informacions falsejades o, com a mínim, desconeixedores de la realitat. Les enquestes parlen de què un 60-65 % de la població és anti-immigració encara que en èpoques de crisi, com l'actual, aquestes xifres es disparen, donant espais a partits extremistes.
La qüestió és que del 2006 al 2008, com a mínim 12000 persones varen morir a la mar mentre intentaven arribar a Espanya mitjançant els coneguts "cayucos", però ho seguiran intentant, i ho seguiran fent perquè aqui, tot i guanyar menys que la població autòctona, guanyaran de mitjana 40 vegades més que al seu pais d'origen on, per cert, son pobres, entre d'altres, perquè les multinacionals d'aqui els exploten, però d'això ja en parlarem un altre dia.
Sobre el tema de les migracions hi ha molts tòpics però poca gent pensa què la història de la humanitat és la història de les migracions ja que, per exemple, l'homo sapiens va viure des d'Etiopia fins a Tierra de Fuego (Xile). Més recentment, al segle XIX, es calcula que 50 milions d'europeus "fan les amèriques" (Irlanda perd fins al 90 % de la població i Itàlia el 50 %), això és molt però encara ho és més si tenim en compte que ara a tot Europa només hi ha 30 milions d'immigrants. A més, Espanya és el vuitè pais d'Europa en xifres relatives, la qual cosa implica que, lluny del que ens pugui semblar, no som dels que més immigració rebem.
Per concretar més, les Balears han estat també en altres èpoques lloc de partida i això es veu, per exemple, al Santuari del Toro on hi ha una placa d'agraïment al poble d'Argelia què, quan hi havia males collites, els donava que menjar.
Per altra banda, des del punt de vista econòmic la immigració també és positiva ja que, d'entrada, aquest fenòmen és l'única solució per frenar l'alarmant envelliment de les societats riques, dient els estudis que en fan falta uns 250.000 cada any per mantenir el sistema de pensions, entre d'altres.
A més, tot i que fan les tasques que la gent d'aqui no vol fer, segons el Ministeri de Cultura tenen un nivell cultural i educatiu més elevat que els espanyols.
És comuna l'opinió de què els immigrants no son bons perquè gaudeixen de sanitat, educació i subvencions però el cert és què per cada euro que l'Estat gasta per ells, en recupera 5 en termes de cotitzacions, IRPF i impostos indirectes. Així ho corroboren estudis de n'Arcadi Oliveres i d'en Miguel Sebastián, que quan encara no era ministre va descubrir que Espanya guanyà uns 5000 i 6000 milions d'euros al 2004 i al 2006 respectivament a costa dels nouvinguts.
Aqui també s'ha de desmentir la rumurologia que diu que als immigrants els ajuden molt dient que no els ajuden per ser immigrants sinó que els ajuden per ser pobres, com ajuden a qualsevol altre pobre o la que diu que els marroquins o els xinesos poden obrir més que els altres sense mirar el reglament que diu que l'horari de les botigues no es regeix per l'ètnia de qui l'obri sinó per altres criteris com les dimensions del local.
En la qüestió cultural és, possiblement, on hi ha més temors infundats. Aquests dies he anat a un seminari sobre llibertat religiosa i ciutadania musulmana (que ha tingut lloc al Rectorat i ha estat organitzat pel Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-jurídiques de la Facultat de Dret) molt interessant del qual n'he tret un parell de conclusions.
A Espanya hi ha diverses religions i no totes elles estan relacionades amb l'immigració actual perquè moltes d'aquestes (com les evangèliques, les dels Testigos de Jehová o les jueves) hi son des de fa temps, formades per població autòctona. A més, totes aquestes tenen "), com la catòlica, centres d'educació propis, a diferència de la musulmana.
Per altra banda, totes aquestes disposen amb normalitat de temples (tenc entés que a la Vila hi ha un "Salón del Reino que no generen rebuig a diferència de les mesquites, l'opertura de les quals sol generar malestar entre els veïns. Aquest malestar, agravat per l'integrisme minoritari, hauria de ser tractat per l'administració amb informació i amb regulació d'un fet social com és aquest. Així, s'hauria d'impulsar una facultat de Teologia musulmana perquè els imams facin de pont intercultural i no venguin de l'altre punta del món sense tenir nocions de la cultura i la llei d'aqui, ja que això, unit a una manca d'integració social, pot generar desarrelament i conseqüentment integrisme.
A més s'haurien de regular els productes halal i també cedir espais als cementiris municipals per l'enterrament d'aquests ciutadans què així ho desitgin.
Deixant a banda els nombrosos exemples de manipulació informativa, subscriure les paraules de Galtum que diu que, més que per la immigració, les nostres tradicions estan en perill per les tres M's, que no son altres que Mickeymouse, Madonna i McDonald's.
En canvi, la migració és la base de la riquesa intercultural ja que nosaltres com a mallorquins, volguem o no, tenim part de romans, d'àrabs, de jueus, de magrebins, d'estremenys d'equatorians i d'alemanys, encara que aquests darrers com que son rics no els comptem com a immigrants, i seguim cada setmana els esportistes d'arreu del món.
Com a resum, dir que hem de ser una mica més oberts amb els nous ciutadans i no ens hem de deixar endur tan facilment per tòpics i rumors.