diumenge, 23 de maig de 2010

Preguntas que no se deben hacer a un universitario

En aquesta época propera als examens em permetran els senyors lectors (si és que aquests existeixen) inserir una nota d'humor desenfadat i informal extret de la xarxa social Tuenti ja fa temps. Esper que li trobeu la gràcia!
Este evento muestra una serie de preguntas que jamás y bajo ningún concepto se le deben hacer a un universitario acompañadas de las ideas que se nos pasan por la cabeza a los encuestados en esos momentos tan tensos...-“No te preocupes, ¡seguro que a la próxima apruebas!”:Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad… ¿POR QUÉ COÑO LA DECÍS?. Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase falsa. La única respuesta digan sería “¡Que te den por el culo, cabrón de mierda!”, pero como somos educados y estamos hundidos en la mierda respondemos con un tímido “Si, claro, a la próxima seguro”. Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis, así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.-“¿Qué tal el examen?”: MAL, el examen MAL, asqueroso revuelveheridas.¿Para qué preguntas?. ¿Para disfrutar de mi miseria?. ¿Para decir “No te preocupes, ¡seguro que a la próxima apruebas!”?. No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso, manteneros alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.-“¿Pero no has acabado la carrera todavía?”: Vamos a ver, grandísimo hijo de puta, cuando terminemos la carrera os enteraréis, el mundo se enterará. Nos pondremos nicks en el Messenger con tantos emoticonos felices que dolerán los ojos, lo publicaremos en el periódico, en el BOE, haremos una gran fiesta, definitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Así que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace más que darnos aún más ganas de suicidarnos o de meternos a jardineros o algo por el estilo.-“Pero, ¿tan difícil es?”: No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto hipotecándome medio pulmón para pagar la matrícula cada año y dejando que me metan palos por el culo en forma de exámenes y apuntes todo el año. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y abstracción absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante ponga en duda la dificultad de una carrera, sea cual sea, hasta Magisterio o Filosofía tendrán su dificultad, porque para estar todo el día en la cafetería o ir fumados, debe ser porque de continuo, o en un estado normal, las clases no son soportables.-“¡El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 5 años justos!”: BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. También hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada día “Qué orgulloso estoy de ti, hijo, que aún no te has dado cuenta que no vales para esto”. Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro que se sacó como pasatiempo no sé qué mierda que estudiáis mientras cursaba la carrera… A ver qué humilla más a quien.-Silencio incómodo producido tras la pregunta: “¿Por qué curso vas?”: Di algo, capullo, Tú has preguntado. ¿Tú objetivo era reírte de nosotros y jactarte de que estás sacando no sé qué mierda y estás hinchándote de follar y a año por curso?. Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con “¿Pero cuántos años llevas en la carrera?”. LOS QUE SEAN IMBÉCIL. Los suficientes para saber que tu padre y tu madre eran hermanos con sólo mirarte a la cara. Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas… ¡Y AGUANTO AHÍ CON DOS COJONES!. Así que no te atrevas a juzgarme.-“Lo que estudio también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más”: Oh, sí, tu examen de Meterse Un Dedo En El Culo y Olerlo supera con creces el temario de asignaturas como: “Métodos Numéricos para la Fluidodinámica de Alta Densidad de Energía” (Ingeniería Química), “Citología” (Medicina), “Derecho Romano” (Derecho), “Historia del Arte Antiguo” (Historia del Arte) o “Tipos Abstractos de Datos” (Ingeniería Informática) Teoría de la literatura ( Filología). Es que es muy duro que te hagan exámenes parciales que te quitan temario y te hagan media con el final… Buf… Qué complicado lo tuyo, ¿eh?.Apenas deja tiempo para rascarse las pelotas y meterle mano a la guarra de al lado. Será eso, que no estudio; los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen puta idea o las preguntas trampa para pillarte si no eres el hijo de Fulanita son meras distracciones de la verdadera realidad:ESTUDIANDO SE APRUEBA, ¡Y UNA MIERDA!.Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no he querido incluir frases también muy célebres como “El profesor no será tan cabrón como crees”, porque entonces no acabamos hasta mañana… Que quede claro:¡¡¡LAS CARRERAS SON JODIDAS, NO TOQUÉIS LOS COJONES Y DEJADNOS A NUESTRO RITMO!!!(Extret d'un event del Tuenti)

dijous, 20 de maig de 2010

Curiositats diverses

Som conscient de que fa molt que no escric, potser ho vaig deixar desprès del concurs de blogs de Sant Jordi en què, curiosament, d'entre els tres finalistes hi havia dos professors el blog dels quals no tenia ni logotip ni, en la meva opinió, res de l'altre món. El que si tenia, en canvi, fou el de la Rebotiga Informativa, realitzat per un grup d'estudiants de Comunicació que està força bé.
Els tejemanejes em crearen suspicàcies però no fou per això que ho he abandonat. Es perquè no tenc temps. No tenc temps ni per contar que l'altre dia una professora, molt divertida ella, ens va amollar parlant d'educació què "Si tu en tu pueblo vas a la universidad, eres un heroe" a la qual cosa va afegir "Eso es como en Mallorca, que nadie estudia y si alguien viene a Barcelona a estudiar le preguntan ¿Y porquè vas a estudiar?". No vos negaré, que amb el seu accent eslovac va quedar força graciós tot i que un altre potser s'ho hagués pogut prendre malament. Però aquesta dona és així, molt còmica i també bona professora. Per exemple un altre dia ens va amollar, desprès d'una d'aquelles ràfagues de tosina sospitosament orquestrades, "Yo en mi casa tengo un jarabe para todo... Tiene 52º". Com aquesta n'hi ha moltes més encara que no m'entretindré a escriure-les totes. De fet, ahir en una altra assignatura també feren referència a Mallorca parlant d'urbanitzacions il·legals...
Sense deixar de banda la facultat, l'altre dia ens varem constituir com a primer Consell d'Estudiants de Polítiques i Sociologia que exercirà les seves funcions fins a l'octubre, quan es celebraran noves eleccions. De moment varem fer una proposta de canvi de reglament i ens varem posicionar en contra de la nova taxa de 40 euros que la UAB ens vol cobrar en concepte de Campus Virtual, que va enmarcada al PRIM, que entre d'altres ha proposat la privatització dels pàrquings.
Un altre curiositat que m'agradaria comentar, però del qual ja parlaré mes endavant amb major concrecció, és d'un innovador projecte que se'ns ha presentat avui. És titula Megafone i el seu objectiu es crear una xarxa en que els propis deficients visuals o cecs puguin enviar fotos i sons des d'un telèfon mòbil connectat via GPS i anar creant mapes de barreres arquitectòniques de diverses ciutats, és a dir, fent cartografia digital interactiva. De fet, l'ADUAB ja realitzava des de fa molts anys un concurs de barreres arquitectòniques al Campus de la UAB amb prou èxit. Sigui com sigui, el projecte està en una fase inicial i amb poc recursos encara que se'n feu un de similar ja fa uns anys per a persones amb mobilitat reduïda.
Ja per altra banda, ara canviant una mica curiositats per xifres, voldria dir dues paraules respecte les mesures de Zapatero per reduir el dèficit. No hagués fet falta aquest pla per estalviar 10.000 milions sinó s'haguessin posat a caixes com la de Castilla La Mancha (administrada per cert, entre d'altres, pel marit de Dolores de Cospedal). Tampoc no hagués fet falta tocar les pensions si es deixés de destinar la partida en R+D per l'avió de combat Eurofighter, si s'haguessin reduit els 40.000 cotxes oficials (la mateixa xifra, per cert, que a tot EUA), si s'haguessin eliminat les ICAV que permeten a les grans rendes no pagar més de l'1% del seu patrimoni o si s'hagués creat un impost contra l'especulació tal com ha fet Lula al brasil. En definitiva, tot i fer-se dir socialistes, fan pagar al més feble amb mesures com retallades a l'ajuda al desenvolupament o la irretroactivitat de la Llei de Dependència).

dimecres, 5 de maig de 2010

Concurs de clipmetratges de l'ADUAB


Avui hi ha hagut la presentació del Consell d'Estudiants així com també una xerrada sobre les pràctiques professionals per al curs vinent. En quan al primer tema, veurem com funciona d'ara a final de curs i també de cara al proper curs. En quan al segon, m'hauré de pensar quines opcions triar en la preinscripció. No ho tinc gaire clar però bé, jo ho veurem.

Però, en tot cas, avui vos volia presentar el nou concurs de l'ADUAB. Aquesta vegada es tracta d'un Concurs de Clipmetratges, o sigui, de videos curts de menys de 3 minuts que versin sobre la discapacitat a la universitat.

Així, el primer premi és una tarja de credit amb 300 € per gastar en el que es vulgui així com també molts d'altres com uns walkie talkies, una maleta de viatge, un rellotge...
Desprès fariem un acte de lliurament de i de celebració dels 15 anys de l'associació. Les bases estan al Bloc de l'ADUAB, animeu-vos!

dilluns, 3 de maig de 2010

Imatges de l'1 de Maig











Dies de cendra

Publicat a El Felanitxer

Es podria considerar, tot i no guardar cap relació amb la litúrgia catòlica, l'altre setmana com a setmana de cendra, d'una cendra que, emanada d'un volcà islandès de nom impronunciable va col·lapsar les comunicacions aèrees de bona part del continent i del món ja que el nigul famós aquest s'estengué per Canadà i d'altres indrets.
La primera reflexió preocupada que em vaig fer davant l'implacable presència mediàtica de la notícia als mitjans es com d'impotents i també incomunicats podem quedar per l'erupció d'un volcà a milers de quilòmetres de distància.
El fet de veure com molta gent, des de l'Estat Espanyol, anava en transport terrestre pel continent o corria fins a Santander o Bilbao per embarcar en un ferry amb destinació a les illes britàniques em va recordar històries novelesques de temps passats en que, quan encara no existien els avions, els viatgers havien de passar-se indefectiblement dies i dies per travessar el Vell Continent. Sigui com sigui, tot i els avions no es triga tant de temps ja que, ara per ara encara no hem hagut de recorrer als cavalls o les tartanes.
A molts mitjans estatals posaven l'èmfasi en que s'havien reforçat el transport per carretera i el ferroviari encara que rarament parlaven dels vaixells amb destinació a les illes.
Alguns, potser una mica més tard, quan es va haver de tancar Son Sant Joan amb molts de "guiris" que no podien volar a les seves nòrdiques destinacions, si que en feren referència anunciant que les navilieres havien augmentat la flota i que, al mateix temps, venien bitllets per estar tot el trajecte a la cafeteria. Bé, vaig pensar, a molta gent no li desagradaria tenir el bar o la cafeteria aprop tota la nit, sobretot si pot jugar a cartes o qualsevol altre activitat però jo, que des de que estic estudiant al continent encara no he anat a Mallorca en vaixell, no ho acab de veure tan clar.
La meva preocupació va augmentar quan algunes veus sensiblement més sensacionalistes varen afirmar que la darrera erupció del volcà en qüestió va durar 14 mesos. Així, vaig pensar jo, el turisme de Balears ho passaria ben puta ja que no és el mateix arribar a la platja en un parell d'hores que haver de baixar en bus o tren per haver d'embarcar en un ferry desprès.
Això, unit amb les apreciacions d'un company de classe que, en to profètic, va afirmar que l'erupció del volcà no era més que una part de la cadena d'aconteixements, com el terratremol d'Haiti, de la Xina o de Xile; que iniciaven l'arribada de la fi del món, prevista per al 2012 segons els maies o els aztecas.
Clar, li vaig contestar jo, així tot quadra. Potser no li va fer massa gràcia el sarcasme que tallava la seva profecia. La veritat, pensen molts, és que l'individu, intrinsecament, te associada una capacitat o necessitat de inventar coses, com les religions, per explicar fenòmens que no pot explicar racionalment. Entre aquestes invencions destaca la de posar data a la fi del món, encara que, això si que es ben vera, el món ja s'hauria acabat més de cent vegades.
Ben mirat, potser si el volcà estàs en erupció 14 mesos allargariem la vida del planeta en el sentit de que reduiriem les emissions a l'atmosfera que provoca el transport aeri, fins i tot descomptant les que produeix el volcà. Així ho demostra un estudi que contraposa les emissions del transport aeri amb les del volcà.
Sigui com sigui, i com bé va assenyalar el catedràtic d'Administratiu, el caos al continent ha estat provocat en gran part per culpa dels matemàtics que, soberbis ells, havien aconsellat que cap avió alcés el vol tot basant-se en els seus models matemàtics. Això ens ho deia perquè no estiguessim acomplexats davant dels de números, en el marc d'una explicació ja típica d'aquell bon home de com molts premis Nobel d'economia eren politòlegs i de com molts economistes i matemàtics havien provocat en part la crisi actual a causa d'uns estudis d'agències de rating en els quals no entrarem aqui però que, val a dir, creaven niguls de cendra per provocar opacitat.
En un d'aquells dies de cendra, per cert, m'han comentat que molta gent va pujar al Castell de Santueri per fer-hi una visita i reclamar la seva conservació i presa en consideració.
M'hagués agradat ser-hi però, com sempre, no s'organitzen aquest tipus de coses quan jo som per allà.
Canviant d'assumpte però encara amb molta cendra que genera opacitat i manca de transparència ha estat notícia també aquests dies el favorable tracte que reben els feixistes per part del Poder Judicial així com també la complacència d'una dreta que s'ha negat sempre a comdemnar els genocidis de la Guerra Civil i el Franquisme, perquè no han estat encara capaços de trencar llaços amb aquell règim.
On també hi ha molta cendra, i que pot generar l'erupció d'un volcà polític és el tema de l'Estatut de Catalunya, que roman segrestat per un Tribunal Constitucional, molts en diuen Prostitucional, que ha perdut tota la poca legitimitat que podia tenir i que s'ha demostrat que es de tot menys imparcial en vista de que els arguments jurídics son abandonats per centrar-se en criteris polítics.
En quan a aquest tema, tot i que el poder central tomi l'Estatut català i amb això cregui que ha guanyat una batalla a la perifèria, potser estarà més aprop de perdre la guerra. Això, en termes lògicament metafòrics, s'entén en la lògica de que quan des de l'Estat s'estreny més a la perifèria més s'en vol allunyar aquesta encara que d'això ja en parlarem un altre dia. (Si vos interessen aquestes teories vos recoman el llibre del Dr. Ballbé titulat Soberania dual, constitución integradora).