dilluns, 21 de juny de 2010

Ismael Serrano - Zona Cero

"... Y ahora ven mi amor, pequeña gran superpotencia, despiertame y dime que las cosas van a marchar bien, que sembrarás de flores toda la ciudad, que me harás temblar. Y ahora ven mi amor, salgamos a la calle bien temprano para gritar que en nuestro nombre nunca deberán cortar las manos que sembraron, que dieron calor. Y si es en su nombre, yo maldigo a Dios ..."

dijous, 10 de juny de 2010

Agencies de rating

Publicat a El Felanitxer

Des de fa ja molts mesos és dificil evitar el col·lapse provocat per l'allau d'informació sobre la crisi actual. Jo, en aquesta ocasió, em permetré el dubtós honor d'esdevenir particep d'aquest fenòmen comunicatiu i ho faré parlant de les agències de rating o qualificació de riscos.
Reconec que en aquesta sempre complexa i opaca temàtica no en som un expert sinó que sé allò bàsic que miraré d'explicar als paràgrafs següents.
Les agències de rating son empreses privades que es dediquen a avaluar els riscos de les empreses i també dels paisos. En primer lloc, s'ha de esmentar que estem parlant pràcticament d'un duopoli mundial doncs les dues principals empreses controlen gran part del mercat global (Aquestes son Standard & Poor´s o Moody´s), a més, si a això li sumem què son empreses privades i per tant tenen interessos particulars, podem entendre que disposen d'un gran poder, que generen corrupció, i que els paisos estan a les seves mans.
Un bon exempre d'això fou el cas Enron en que, tan sols una setmana abans de la seva fallida, Moody's deia que anava molt bé. I és normal, ja que aquestes agències fan informes que son finançats per part de qui els vol vendre i, per tant, a més de fer auditoria fan una mica de maquillatge de la seva situació financera, aplicant trucs per vendre-la millor. Això també va succeir amb les anomenades hipoteques escombraries, que foren venudes com a accions que en aflorar la informació sobre la seva mala qualitat, van estendre la crisi.
Per exemplificar la parcialitat que tenen les agències podriem comparar-ho amb el partit que el Barça va perdre a Milà. Allà, el jutge que teòricament havia de ser imparcial era portugués i, a més, s'ha demostrat que es copropietari d'un restaurant amb l'entrenador de l'Inter.
Sigui com sigui, la desregulació per part de l'Estat en favor del mercat, com en els casos esmentats, permet amagar informació als accionistes a través d'entitats subsidiàries i altres trucs i, a través del mercat de derivats i futurs, es venen accions de risc, s'especula, sense cap tipus de control.
És, en definitiva, com a les carreres de cavalls, si tu apostes pel cavall guanyador nat no t'emportes molt però si, en canvi, apostes pel que gairebé no té possibilitats de guanyar i guanya t'endus molt. Això passa també amb els partits de futbol (Reial Madrid-Alcorcón) i també amb els paisos, o millor dit, amb la fallida d'aquests. Per exemple Grecia, tot i pagar 6.000 milions d'euros a una d'aquestes per suposades tasques d'assessoria, no va aconseguir que apostés al seu favor.
Sigui com sigui, la informació als mercats financers, especialment als de derivats i futurs, és asimètrica i per tant això es com si un veïnat teu aposta, sense que tu ho sàpigues, que ca teva es cremarà. Jo, que tinc molts de dobbers, apostaré a que no es cremarà perquè és lo més probable i jo no se que tu ets un veïnat piròman (i no ho sé perquè, com que està desregulat, l'agència de rating no te obligació d'informar-me) i que Sant Joan (que per Cerdanyola tiren molts de coets, de fet uns coets d'enorme esclafit els tiren uns al·lots molt petits, però d'això ja en parlarem en una altre ocasió) s'acosta perillosament. Llavors arriba el 23 de juny, la casa es crema, el veïnat piròman ja s'ha fet d'or mentre tu has hagut de ser desallotjat i jo m'he arruinat.
Tot això ens ho explicava l'altre dia un professor nostre qui va afegir que una multinacional espanyola perjudicada per Moddies ha demanat un dictamen per criticar a aquesta agència. Així, es pretén demostrar les complicitats d'aquestes agències que, per cert ambdues son estadounidenques, amb altres corporacions d'aquell pais per enfonsar la competència europea i, en un altre nivell, a l'euro com a competidor del dolar i l'Europa reguladora com a model competidor d'Amèrica.
Som conscient de què no ho he explicat massa bé però, en síntesi, es podria dir que les entitats que han de calibrar la situació finançera dels paisos no son en cap cas imparcials i sempre tenen interessos al darrere. Per tant, com ja demanen moltes veus des de Brussel·les, s'hauria de crear una agència de qualificació europea, que ha de ser pública i imparcial.
Ja per acabar, i perquè pel mes vinent ja serà massa llunya, m'agradaria donar quatre dades sobre les mesures de Zapatero per reduir el dèficit. Per una banda, no hagués fet falta aquest pla per estalviar 10.000 milions sinó s'haguessin posat a caixes com la de Castilla La Mancha (administrada per cert, entre d'altres, pel marit de Dolores de Cospedal). Tampoc no hagués fet falta tocar les pensions si es deixés de destinar la partida en R+D per l'avió de combat Eurofighter, si s'haguessin reduit els 40.000 cotxes oficials (la mateixa xifra, per cert, que a tot EUA), si s'haguessin eliminat les ICAV que permeten a les grans rendes no pagar més de l'1% del seu patrimoni o si s'hagués creat un impost contra l'especulació tal com ha fet Lula al brasil. En definitiva, tot i fer-se dir socialistes, fan pagar al més feble amb mesures com retallades

dimecres, 9 de juny de 2010

Educació sexual com a eina per a combatre la incultura de l'herència catòlica més rància



Després dels insults que Eduardo García Serrano (tertulià del programa “El Gato al Agua”
d'Intereconomía) va dedicar a la Consellera Marina Geli a causa dels continguts de la web
“Sexe Joves” que promou la Generalitat amb la voluntat d'oferir informació sobre temes de
sexualitat a gent jove, des de Casals de Joves de Catalunya es considera que cal donar
resposta, amb arguments, a aquests insults.

En opinió de Marta López, Secretària general de Casals de Joves de Catalunya, “encara
que a alguns els molesti, la gent jove practica sexe i inicia les relacions coitals, com a
mitjana, a partir dels 16-17 anys”, segons l'enquesta INE 20081. Davant d'aquesta
evidència, per Marta López “des de qualsevol perspectiva mínimament raonable és millor
que el sexe es practiqui amb el màxim d'informació i responsabilitat possible”.

Des de Casals de Joves es considera que, afortunadament, els temps de repressió i els
temps d'estigmatització de la sexualitat han quedat enrere, per això en ple segle XXI
tothom qui cregui en la democràcia i en les llibertats ha de ser capaç d'entendre que és bo
educar en una matèria tant controvertida històricament com és la sexualitat entre la gent
jove.

Segons Marta López, “és especialment greu que aquest personatge associï sexe juvenil
amb pederàstia i ens sembla un exercici de cinisme i hipocresia criticar la masturbació i el
sexe oral, quan són pràctiques sexuals que s'han fet durant tota la història de la
humanitat”. En aquesta línia, des de Casals de Joves aposten per la masturbació com a
eina d'aprenentatge i coneixement del propi cos.

D'altra banda, Casals de Joves es qüestiona quin tipus de legitimitat i credibilitat té per a
parlar d'educació algú que, com a únic argument, utilitza l'insult masclista i barroer.

Per Casals de Joves de Catalunya, qualsevol iniciativa de les institucions, públiques o
privades, que vagi dirigida a educar en sexualitat a la gent jove per a què tingui més
informació, més criteri i més coneixement, sempre serà benvinguda. Amb aquest mateix
objectiu, des de Casals de Joves es va presentar el 28 de maig l'exposició “La recerca del
plaer”, un recurs participatiu per a treballar la sexualitat des de la perspectiva juvenil i que
abordar el debat de la sexualitat en la gent jove des de la perspectiva del plaer, però lligat
a la responsabilitat.