Avui he baixat al quiosc perquè no em volia perdre el debut del diari ARA, en una jornada tan trascendentalment política al Principat. De fet, emperò, el diari encara no l'he mirat massa, tot i que esper que estigui bé perquè amb dos euros cinquanta..., sinó que m'he centrat en el suplement (Timeout cultura) que fa una entrevista al geni felanitxer Miquel Barceló, si, ja ho sé que no viu a Felanitx i totes aquestes coses. De fet, a l'entrevista mostra la teulera que fa servir de taller a Vilafranca de Bonany, que sigui dit de pas és el meu poble patern.
La qüestió és que hi han hagut diverses coses que m'han cridat l'atenció i, algunes, son les que transcriure a continuació, perquè de ben segur molts mallorquins no tendran accés a aquesta revista. S'ha de dir que potser no son les més trascendentals pel que fa a la seva activitat artística, crec que simplement son categoritzables com a curiositats o anècdotes personals de l'artista, en forma de frases lapidàries. Esper que no hi hagi cap problema amb els drets d'autor de l'entrevista, però és que no tenc temps d'analitzar-ho i reescriure-ho...
"De la (política) mallorquina, no tant (informat); fins fa poc la seguia, però ara ja no: en general, tot és tan frustrant... I amb l'espanyola, tres quarts del mateix. La veritat és que no sent cap curiositat per saber que passarà. Em fa l'efecte que vivim un temps de regressió, en el qual la dreta està retornant, o retornarà aviat, al poder a molts de llocs. També a Europa".
"També m'agrada molt la sensació que hi ha obres que es van fent totes soles, com les teles rosegades per les termites de Mali, abans, o com els cucs que passen per damunt dels quadres fumats, ara. Saber que, mentre jo llegesc tan tranquil, a diferents espais del món hi ha obres meves que es van creant totes soles. Està bé, això!"
Ara tenc en marxa bastants experiments d'aquest tipus, amb procediments una mica particulars. Àmfores al fons del mar, calcificacions... Son coses que no he mostrat mai"
"Ara ja quasi només escric als aeroports quan hi ha retard: el meu pròxim llibre l'haurà de publicar Iberia"
"Un altre objectiu era partir de Mallorca (...) El lloc de Palma on vaig més és a l'aeroport, que deu ser un dels pitjors del món. A Palma tenim uns dels pitjors aeroports del món i el pitjor Museu d'Art Contemporani del món. Com es diu aquell cementeri que hi ha per devers Marratxí? El Bon Sosec, no? Idò jo crec que haurien de dur el cementeri al museu, el museu a l'aeroport i l'aeroport al cementeri".
"La meva educació com a espectador d'art sobretot va ser amb aquella pintura mallorquina dolenta, plena de cales i oliveres i no sé que més. Eren com pastissos de pintura, eren obres coprofíliques, perquè eren tan espesses que pareixien merdes de colorins".
"Els quadres fumats que faig ara, en canvi, no tenen ni un gram de pintura. I els retrats amb lleixiuet que he fet d'albins de l'Àfrica, per exemple, pesen menys desprès d'haver-los fet que abans".
"Abans, els forns de teulera s'empraven per cremar de tot. Des de documents comprometedors fins a cans que els caçadors no volien: els tiraven vius dins el forn i no els sentien ni cridar. T'ho imagines? Jo crec que en aquests forns, hi deuen haver cremat gent i tot. Tot el que hi tires desapareix a l'instant".
"A mi tot allò em va cansar aviat, però em va divertir molt. A més, la tia estava boníssima. I la seva casa era fantàstica."
"A mi m'agrada anar combinant els llocs on visc: la gran ciutat, l'aïllament de Mali, o de Mallorca"
"El meu treball a la Seu el vaig fer com si allò fos un edifici laic, com si ja estigués dessacralitzat: la meva idea és que ho arribarà a estar algun dia... Encara està en mans de l'Esglèsia Catòlica, si. Però això és un accident que la història arreglarà".
diumenge, 28 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
Si jo pogués, votaria en Joan Herrera
Son molts els motius pels quals si jo pogués votaria ICV-EUiA en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya. Sigui com sigui, evitaré fer un llarg discurs i només posaré dos videos que, crec, son bastant més amens. Per més informació, visiteu la web d'en Joan Herrera.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Els partits que no sortiran al Telenotícies
S'apropen les eleccions al Parlament de Catalunya i des d'aqui voltriem dedicar aquest humil espai a aquelles candidatures que molt probablement no arribin al Parlament per moltes vegades que s'hi presentin, encara que entre els següents alguns tenen més possibilitats que d'altres, reduïts a simples grupúsculs amb manca, en molts casos, de discurs coherent i projecte per al pais.
Diuen els mitjans que enguany han augmentat de forma considerable el nombre de candidatures i això es fruit, sense cap dubte, de la creixent desafecció política existent al pais, que s'ha agreujat a causa de la crisi global.
Sense cap dubte, però, aquests partits recorden a la cancó d'Els Pets El Candidat.
- El friki
Un apartat aposta mereixa la CORI o Coordinadora Reusenca Independent, que ara pretén entrar al Parlament amb el seu estil friki o, com en diuen ells, "juantxis". Crec que el seu estil sarcàstic i divertit atraurà molts vots de gent desil·lusionada, a l'estil del que va fer anar Chikiliquatre a Eurovisió.
- Els altres esquerrans
Des de Baix, fruit de la col·laboració de diversos moviments socals, presenta una opció fresca i rebel.
El Partit Republicà d'Esquerres, en coalició amb Izquierda Republicana, no és tan d'esquerres com els altres d'aquest apartat i posa l'èmfasi en la consecució de la III República.
Altres partits socialistes o comunistes ben petits son els següents:
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Unificación Comunista de España
Partido Obrero Socialista Internacionalista
- Els petits centristes
Gent Nostra és una escisió de Convergència implantada en l'àmbit local. De ben segur que li treurà un grapat de vots.
Per altra banda, que dir de l'incansable Centro Democrático y Social de Suárez que, tot i els mals resultats, aconsegueix mantenir llistes a totes les eleccions.
- Els populistes/xenofobs
Plataforma x Catalunya, molt coneguda per tothom pels seus plantejaments i polítiques racistes. Té presència a diversos ajuntaments i, a causa de la crisi, tot fa preveure un creixement de la seva força electoral.
Partit per Catalunya és, per la seva banda, una escissió de l'anterior tot i que només és presenta a la circunscripció de Lleida.
El populisme d'UPyD potser tindrà presència als mitjans (especialment a l'anomenada "Caverna Mediàtica") però així i tot, tenint la competència de Ciutadans, es veu molt difícil que pugui entrar al Parlament.
- L'altra dreta espanyolista
Alternativa de Govern, l'aposta de Montserrat Nebrera per desinflar el PP que es vol aprofitar de la crisi. No crec que la marca Nebrera, per si sola, aconsegueixi una poltrona al nou Parlament.
Família y Vida, grupúscul ultracatòlic antiavortista, antieutanàsia i defensors de "la familia tradicional". Integristes religiosos, vaja.
Movimiento Social Republicano, grup fascistoide amb propostes ambigues i poc concises. També l'haguessim pogut inserir al populisme.
Alternativa Liberal Social, grupúscul liberal i espanyolista. El votaràn quatre amics del fundador i poc més.
- Partits post-materialistes i one Issue parties (partits d'un sol tema)
Por un Mundo más Justo
Partido Humanista
Candidatures ja típiques de les diverses eleccions amb objectius molt lloables centrats en la cooperació per al desenvolupament i aquestes coses. Aconsegueixen treure un parell de vots que, entenc jo, serien més útils al sí de partits una mica més grans de l'esquerra alternativa que si que sumen per obtenir escons.
Els Verds- Grup Verd Europeu
Es veu que en aquesta ocasió no veurem moltes i molt variades llistes verdes ja que sembla ser que concorreran junts. Aquesta unitat va en la línia del partit Equo, que preten unir a tots els verds a nivell estatal i obtenir així un èxit similar al de l'Europe Ecologie francesa.
Escons en Blanc-Ciudadanos en blanco
El nom ja ho diu tot, pretenen aconseguir un escó per fer política de cadires buides. Així volen defensar una democràcia més representativa.
PACMA
Desprès de no anar amb Iniciativa, els animalistes es compliquen i molt la seva entrada al Parlament ja que, tot i gaudir d'una bossa de vots no menyspreable, no els basta per obtenir un escó.
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Varen aconseguir un eurodiputat a Suècia i, fruit d'això, han anat creixent aquests partits a tot el continent. Defensen les llibertats a la xarxa i lluiten contra els abusius privilegis en matèria de propietat intel·lectual.
- Els inqualificables
Partido de los Pensionistas en Acción(PDLPEA), es veu que ja existia i ara ha pres embranzida. És un partit sectorial que defensa els interessos d'una part de la població que sovint és menystinguda per la classe política.
Partido Aragonés
Potser podria ser considerat un one-issue party pel que fa referència a les disputades obres d'art de la Franja o un lobby o grup de pressió per part de la veïna comunitat autònoma d'Aragó
Partido Castellano
Similar a l'anterior, com s'hi s'hi presentés un partit gallec o basc.
Democráticaweb
Un invent curiós, és una espècie de partit virtual que defensa la democràcia directa a través de les noves tecnologies.
PORC, o Pagesos per l'Orgull Rural Català. És una escissió d'un altre partit de similars característiques que es deia Pagesos per la Dignitat Rural Catalana.
Diuen els mitjans que enguany han augmentat de forma considerable el nombre de candidatures i això es fruit, sense cap dubte, de la creixent desafecció política existent al pais, que s'ha agreujat a causa de la crisi global.
Sense cap dubte, però, aquests partits recorden a la cancó d'Els Pets El Candidat.
- El friki
Un apartat aposta mereixa la CORI o Coordinadora Reusenca Independent, que ara pretén entrar al Parlament amb el seu estil friki o, com en diuen ells, "juantxis". Crec que el seu estil sarcàstic i divertit atraurà molts vots de gent desil·lusionada, a l'estil del que va fer anar Chikiliquatre a Eurovisió.
- Els altres esquerrans
Des de Baix, fruit de la col·laboració de diversos moviments socals, presenta una opció fresca i rebel.
El Partit Republicà d'Esquerres, en coalició amb Izquierda Republicana, no és tan d'esquerres com els altres d'aquest apartat i posa l'èmfasi en la consecució de la III República.
Altres partits socialistes o comunistes ben petits son els següents:
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Unificación Comunista de España
Partido Obrero Socialista Internacionalista
- Els petits centristes
Gent Nostra és una escisió de Convergència implantada en l'àmbit local. De ben segur que li treurà un grapat de vots.
Per altra banda, que dir de l'incansable Centro Democrático y Social de Suárez que, tot i els mals resultats, aconsegueix mantenir llistes a totes les eleccions.
- Els populistes/xenofobs
Plataforma x Catalunya, molt coneguda per tothom pels seus plantejaments i polítiques racistes. Té presència a diversos ajuntaments i, a causa de la crisi, tot fa preveure un creixement de la seva força electoral.
Partit per Catalunya és, per la seva banda, una escissió de l'anterior tot i que només és presenta a la circunscripció de Lleida.
El populisme d'UPyD potser tindrà presència als mitjans (especialment a l'anomenada "Caverna Mediàtica") però així i tot, tenint la competència de Ciutadans, es veu molt difícil que pugui entrar al Parlament.
- L'altra dreta espanyolista
Alternativa de Govern, l'aposta de Montserrat Nebrera per desinflar el PP que es vol aprofitar de la crisi. No crec que la marca Nebrera, per si sola, aconsegueixi una poltrona al nou Parlament.
Família y Vida, grupúscul ultracatòlic antiavortista, antieutanàsia i defensors de "la familia tradicional". Integristes religiosos, vaja.
Movimiento Social Republicano, grup fascistoide amb propostes ambigues i poc concises. També l'haguessim pogut inserir al populisme.
Alternativa Liberal Social, grupúscul liberal i espanyolista. El votaràn quatre amics del fundador i poc més.
- Partits post-materialistes i one Issue parties (partits d'un sol tema)
Por un Mundo más Justo
Partido Humanista
Candidatures ja típiques de les diverses eleccions amb objectius molt lloables centrats en la cooperació per al desenvolupament i aquestes coses. Aconsegueixen treure un parell de vots que, entenc jo, serien més útils al sí de partits una mica més grans de l'esquerra alternativa que si que sumen per obtenir escons.
Els Verds- Grup Verd Europeu
Es veu que en aquesta ocasió no veurem moltes i molt variades llistes verdes ja que sembla ser que concorreran junts. Aquesta unitat va en la línia del partit Equo, que preten unir a tots els verds a nivell estatal i obtenir així un èxit similar al de l'Europe Ecologie francesa.
Escons en Blanc-Ciudadanos en blanco
El nom ja ho diu tot, pretenen aconseguir un escó per fer política de cadires buides. Així volen defensar una democràcia més representativa.
PACMA
Desprès de no anar amb Iniciativa, els animalistes es compliquen i molt la seva entrada al Parlament ja que, tot i gaudir d'una bossa de vots no menyspreable, no els basta per obtenir un escó.
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Varen aconseguir un eurodiputat a Suècia i, fruit d'això, han anat creixent aquests partits a tot el continent. Defensen les llibertats a la xarxa i lluiten contra els abusius privilegis en matèria de propietat intel·lectual.
- Els inqualificables
Partido de los Pensionistas en Acción(PDLPEA), es veu que ja existia i ara ha pres embranzida. És un partit sectorial que defensa els interessos d'una part de la població que sovint és menystinguda per la classe política.
Partido Aragonés
Potser podria ser considerat un one-issue party pel que fa referència a les disputades obres d'art de la Franja o un lobby o grup de pressió per part de la veïna comunitat autònoma d'Aragó
Partido Castellano
Similar a l'anterior, com s'hi s'hi presentés un partit gallec o basc.
Democráticaweb
Un invent curiós, és una espècie de partit virtual que defensa la democràcia directa a través de les noves tecnologies.
PORC, o Pagesos per l'Orgull Rural Català. És una escissió d'un altre partit de similars característiques que es deia Pagesos per la Dignitat Rural Catalana.
diumenge, 7 de novembre del 2010
Fenòmens inexplicables i altres greuges de la insularitat
El Diario de Mallorca d'avui diumenge duia com a principal titular la frase següent: "Los baleares pagan los precios más altos al viajar por España pese al descuento de residente".
D'aquesta manera, aquest rotatiu presentava un estudi en que demostra falses les declaracions del ministre Blanco, qui digué que era més barat viatjar des de Ciutat que fer-ho en AVE i, de pas, posa de manifest que Mallorca està més ben comunicada amb Europa que amb la península.
Doncs bé, el tema està en que no només és el fet de viure enrevoltat d'aigua i sense que cap ministre de Foment enlloc de fer AVE no hagi fet un Illestunel per connectar-nos amb la terra ferma, perquè fins i tot els canaris ho tenen més barat per moure's per l'Estat que els ciutadans de les Illes Balears.
Així, com a exemple paradigmàtic, per anar a Valladolid des de la capital d'Espanya el bitllet d'AVE costa 41€ d'anada i tornada mentre que des de Mallorca en costa més de 700. Aquest, com d'altres sagnants exemples com les connexions amb Navarra, Extremadura, Castella o Galicia potser tenen certa excusa per la diferència de kilòmetres.
Però, vosaltres creis també que té excusa el cas del trajecte Palma-Barcelona, de notable interès per a molts estudiants illencs com un servidor, que, amb 204 km, costi el mateix que un Las Palmas-Barcelona, tenint en compte que son 2550 els km que separen les illes africanes de la capital catalana?
Però com aquests n'hi ha molts d'exemples cruels, com per exemple el trajecte Eivissa-València, que David Meca va fer nedant, costa 216 euros, mentre que el mateix vol des de Gran Canaria en val 82€. És a dir, surt més barata una distància equivalent a un Palma-Moscou que no un vol d'una mitja hora de durada.
Aquestes xifres es repeteixen en tantes altres ciutats com Màlaga, Bilbao o Saragossa, i s'accentuen si es tracta de viatges no programats o d'urgència, que fan que hagis d'agafar un avió (perquè no tens altra alternativa) per un motiu de força major.
De fet, aquesta setmana jo mateix he pogut experimentar aquesta situació ja que, fruit de la mort de la meva padrina, vaig haver de comprar un bitllet dimarts per volar dimecres, i per la qual cosa estic bastant d'acord amb la línia del Diario de Mallorca.
A més, les excuses que posen les companyies aérees de que sistemàticament els vols a Canàries siguin més barats que els vols a Balears son també molt curioses. Aquestes van des de que el més car del vol és aterrar i enlairar-se (Val, d'acord, però que passa que a Canàries no s'han d'enlairar i a més li han d'afegir 4500 km de carburant?) o que la pressió del turisme fa que a Mallorca els preus siguin més cars (Clar, ara al novembre hi ha més turisme a Mallorca que a Canàries, sisi...). A damunt, per més inri, el descompte real de resident segons el mateix estudi, oscil·la entre el 33 i el 45%, lluny del 50% somiat.
En el meu cas, en aquesta ocasió se li ha de sumar que el vol de tornada que vaig adquirir no el vaig emprar (amb Vueling) i n'he hagut de comprar un altre per avui, que ha estat amb Air Berlin. En aquest punt he de confessar que el motiu principal que em fa decidir a l'hora de comprar els bitllets és el preu d'aquests però, així i tot, totes les companyies tenen els seus avantatges i inconvenients. Humilment, vos descriure els pros i contres de totes les companyies que realitzen el trajecte Mallorca-Barcelona.
Començarem per Air Berlin. En aquest cas, potser vos sorprendrà que entre els principals inconvenients que li trob no hi estigui la qüestió lingüística (He de confessar que en aquests temes som més pragmàtic). Així, aquests inconvenients d'Air Berlin, que opera en exclusiva des del mòdul A (que ben bé es podria anomenar A-lemanya) son l'aplicació d'una tasa de serveis de 15 €, que a Son Sant Joan s'hagi d'agafar molt probablement les atapeïdes "jardineres", amb els inconvenients que això suposa; i també el greuge que suposa que els residents no podem facturar on-line, havent d'anar a fer coa, mentre que també s'ha de pagar per triar seient.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta línia alemanya son que ofereix premsa, snack i ampolla d'aigua als seus vols. A més, disposa d'una flota bastant moderna (A320 o B737-800, els mateixos models que les altres companyies però que son bastant nous). Per altra banda, arriba a Barcelona a la Terminal 2 -la vella-, avantatge si agafes Renfe perquè no has de perdre el temps al bus llançadera (i evites així els 5€ que et costa l'Aerobus).
Ryanair, la irlandesa low cost que recentment ha muntat una base a la ciutat comptal, des de la qual té uns 2 vols al dia a Mallorca, té els inconvenients segúents:
El principal és que has d'anar viu quan fas la reserva ja que, tot i que la tarifa sempre és molt baixa, a vegades les tases superen el preu regular. A més, cada vol té un afegit de 5€ a l'hora de pagar, ja que l'única targeta amb la qual no et fan pagar és molt dificil d'aconseguir a Espanya. A més, només et deixen dur un bolic a bord, i sinó... paga! En aquesta línia, dir que és un supermercat volant, ja que durant el trajecte et volen vendre de tot i molt, però per jo això no és un inconvenient. També és una pega que el vol d'anada matinal des de Barcelona parteix a les 6:30.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta low cost son que si ho mires amb antelació, és amb diferència la més barata ja que té una estructura de costos que les altres només poden somiar.
A més, també té una flota bastant moderna (B737-800, diuen a la web que tenen una mitjana de 3 anys) i també arriba a Barcelona a la Terminal 2 -la vella-, avantatge si agafes Renfe (i evites així els 5€ que et costa l'Aerobus). Finalment, és positiu que no has de pagar per triar seient, de fet, els seients no estan numerats. Per contra, et venen una opció d'embarcament prioritari.
Parlam ara de Vueling, l'empresa presidida per Josep Piqué. Com a desavantatges, al meu entendre hi té la quota per pagar amb targeta a més de que s'ha de pagar per triar seients.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta aerolínia, fruit de la fusió entre Clickair i la mateixa Vueling, son basicament que fins l'arribada de Ryanair era l'opció més econòmica.
Passant a les companyies tradicionals, començar amb Spanair. Realment fa temps que no hi vaig però bé... Aquesta, tot i que la publicitat diu que és "la de tots", no ho és dels mallorquins ja que Palma va deixar de ser la seu social i també base d'aquesta companyia. A més, com a aspectes en contra té que també s'ha de pagar una tasa per pagar amb targeta. A més a Son Sant Joan pot ser que s'hagin d'agafar les atapeïdes "jardineres" (encara que la probabilitat és més reduida que amb Air Berlin), amb els inconvenients que això suposa. També s'ha d'afegir que la flota no és tan moderna com les altres, incloent encara alguns models MD, com el que va estavellar-se a Madrid. Tot i això, pareix esser que els estan retirant.
Per altra banda, els avantatges de la companyia catalana son els seus preus bastant competitius en algunes franjes horàries a més de que sembla ser que ha augmentat les freqüències cap a les illes.
Finalment, per concloure aquesta sèrie d'impressions respecte les empreses que volen de Palma a Barcelona, ens centrarem en la mallorquina Air Europa. Com a inconvenients dir que sol esser la més cara i que inclou una tasa de 20€ de "billete electrónico".
Per altra banda, els avantatges d'aquesta empresa de Globalia son la bona qualitat de servei i puntualitat, a més de que com Air Berlin dóna premsa de Mallorca i té una flota també bastant moderna, amb B737-800 però també els brasilers Embraer E190, amb els quals no he volat mai...
Bé, si voleu podeu complementar aquests pros i contres amb la vostra opinió, perquè ja dic que estic mancat d'informació actualitzada d'aquestes darreres.
En poques paraules, el tema de mobilitat amb la mare pàtria (agafau la que volgueu) està molt malament. Quina aberrració o, com dirien els d'Esquerra en aquella campanya de fa uns anys: "Un motiu més per la independència". Aaai, si els vuit diputats i altres tants senadors per Balears fossin Peres Sampols, otro gallo cantaría!
Doncs bé, el tema està en que no només és el fet de viure enrevoltat d'aigua i sense que cap ministre de Foment enlloc de fer AVE no hagi fet un Illestunel per connectar-nos amb la terra ferma, perquè fins i tot els canaris ho tenen més barat per moure's per l'Estat que els ciutadans de les Illes Balears.
Així, com a exemple paradigmàtic, per anar a Valladolid des de la capital d'Espanya el bitllet d'AVE costa 41€ d'anada i tornada mentre que des de Mallorca en costa més de 700. Aquest, com d'altres sagnants exemples com les connexions amb Navarra, Extremadura, Castella o Galicia potser tenen certa excusa per la diferència de kilòmetres.
Però, vosaltres creis també que té excusa el cas del trajecte Palma-Barcelona, de notable interès per a molts estudiants illencs com un servidor, que, amb 204 km, costi el mateix que un Las Palmas-Barcelona, tenint en compte que son 2550 els km que separen les illes africanes de la capital catalana?
Però com aquests n'hi ha molts d'exemples cruels, com per exemple el trajecte Eivissa-València, que David Meca va fer nedant, costa 216 euros, mentre que el mateix vol des de Gran Canaria en val 82€. És a dir, surt més barata una distància equivalent a un Palma-Moscou que no un vol d'una mitja hora de durada.
Aquestes xifres es repeteixen en tantes altres ciutats com Màlaga, Bilbao o Saragossa, i s'accentuen si es tracta de viatges no programats o d'urgència, que fan que hagis d'agafar un avió (perquè no tens altra alternativa) per un motiu de força major.
De fet, aquesta setmana jo mateix he pogut experimentar aquesta situació ja que, fruit de la mort de la meva padrina, vaig haver de comprar un bitllet dimarts per volar dimecres, i per la qual cosa estic bastant d'acord amb la línia del Diario de Mallorca.
A més, les excuses que posen les companyies aérees de que sistemàticament els vols a Canàries siguin més barats que els vols a Balears son també molt curioses. Aquestes van des de que el més car del vol és aterrar i enlairar-se (Val, d'acord, però que passa que a Canàries no s'han d'enlairar i a més li han d'afegir 4500 km de carburant?) o que la pressió del turisme fa que a Mallorca els preus siguin més cars (Clar, ara al novembre hi ha més turisme a Mallorca que a Canàries, sisi...). A damunt, per més inri, el descompte real de resident segons el mateix estudi, oscil·la entre el 33 i el 45%, lluny del 50% somiat.
En el meu cas, en aquesta ocasió se li ha de sumar que el vol de tornada que vaig adquirir no el vaig emprar (amb Vueling) i n'he hagut de comprar un altre per avui, que ha estat amb Air Berlin. En aquest punt he de confessar que el motiu principal que em fa decidir a l'hora de comprar els bitllets és el preu d'aquests però, així i tot, totes les companyies tenen els seus avantatges i inconvenients. Humilment, vos descriure els pros i contres de totes les companyies que realitzen el trajecte Mallorca-Barcelona.
Començarem per Air Berlin. En aquest cas, potser vos sorprendrà que entre els principals inconvenients que li trob no hi estigui la qüestió lingüística (He de confessar que en aquests temes som més pragmàtic). Així, aquests inconvenients d'Air Berlin, que opera en exclusiva des del mòdul A (que ben bé es podria anomenar A-lemanya) son l'aplicació d'una tasa de serveis de 15 €, que a Son Sant Joan s'hagi d'agafar molt probablement les atapeïdes "jardineres", amb els inconvenients que això suposa; i també el greuge que suposa que els residents no podem facturar on-line, havent d'anar a fer coa, mentre que també s'ha de pagar per triar seient.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta línia alemanya son que ofereix premsa, snack i ampolla d'aigua als seus vols. A més, disposa d'una flota bastant moderna (A320 o B737-800, els mateixos models que les altres companyies però que son bastant nous). Per altra banda, arriba a Barcelona a la Terminal 2 -la vella-, avantatge si agafes Renfe perquè no has de perdre el temps al bus llançadera (i evites així els 5€ que et costa l'Aerobus).
Ryanair, la irlandesa low cost que recentment ha muntat una base a la ciutat comptal, des de la qual té uns 2 vols al dia a Mallorca, té els inconvenients segúents:
El principal és que has d'anar viu quan fas la reserva ja que, tot i que la tarifa sempre és molt baixa, a vegades les tases superen el preu regular. A més, cada vol té un afegit de 5€ a l'hora de pagar, ja que l'única targeta amb la qual no et fan pagar és molt dificil d'aconseguir a Espanya. A més, només et deixen dur un bolic a bord, i sinó... paga! En aquesta línia, dir que és un supermercat volant, ja que durant el trajecte et volen vendre de tot i molt, però per jo això no és un inconvenient. També és una pega que el vol d'anada matinal des de Barcelona parteix a les 6:30.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta low cost son que si ho mires amb antelació, és amb diferència la més barata ja que té una estructura de costos que les altres només poden somiar.
A més, també té una flota bastant moderna (B737-800, diuen a la web que tenen una mitjana de 3 anys) i també arriba a Barcelona a la Terminal 2 -la vella-, avantatge si agafes Renfe (i evites així els 5€ que et costa l'Aerobus). Finalment, és positiu que no has de pagar per triar seient, de fet, els seients no estan numerats. Per contra, et venen una opció d'embarcament prioritari.
Parlam ara de Vueling, l'empresa presidida per Josep Piqué. Com a desavantatges, al meu entendre hi té la quota per pagar amb targeta a més de que s'ha de pagar per triar seients.
Per altra banda, els avantatges d'aquesta aerolínia, fruit de la fusió entre Clickair i la mateixa Vueling, son basicament que fins l'arribada de Ryanair era l'opció més econòmica.
Passant a les companyies tradicionals, començar amb Spanair. Realment fa temps que no hi vaig però bé... Aquesta, tot i que la publicitat diu que és "la de tots", no ho és dels mallorquins ja que Palma va deixar de ser la seu social i també base d'aquesta companyia. A més, com a aspectes en contra té que també s'ha de pagar una tasa per pagar amb targeta. A més a Son Sant Joan pot ser que s'hagin d'agafar les atapeïdes "jardineres" (encara que la probabilitat és més reduida que amb Air Berlin), amb els inconvenients que això suposa. També s'ha d'afegir que la flota no és tan moderna com les altres, incloent encara alguns models MD, com el que va estavellar-se a Madrid. Tot i això, pareix esser que els estan retirant.
Per altra banda, els avantatges de la companyia catalana son els seus preus bastant competitius en algunes franjes horàries a més de que sembla ser que ha augmentat les freqüències cap a les illes.
Finalment, per concloure aquesta sèrie d'impressions respecte les empreses que volen de Palma a Barcelona, ens centrarem en la mallorquina Air Europa. Com a inconvenients dir que sol esser la més cara i que inclou una tasa de 20€ de "billete electrónico".
Per altra banda, els avantatges d'aquesta empresa de Globalia son la bona qualitat de servei i puntualitat, a més de que com Air Berlin dóna premsa de Mallorca i té una flota també bastant moderna, amb B737-800 però també els brasilers Embraer E190, amb els quals no he volat mai...
Bé, si voleu podeu complementar aquests pros i contres amb la vostra opinió, perquè ja dic que estic mancat d'informació actualitzada d'aquestes darreres.
En poques paraules, el tema de mobilitat amb la mare pàtria (agafau la que volgueu) està molt malament. Quina aberrració o, com dirien els d'Esquerra en aquella campanya de fa uns anys: "Un motiu més per la independència". Aaai, si els vuit diputats i altres tants senadors per Balears fossin Peres Sampols, otro gallo cantaría!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)