Els 9 Dies d'Or

Arriben els fantàstics, els increïbles, els inimaginables, els insuportables, els insomniosos i sobretot tensos 9 Dies d'Or, de la facultat de polítiques i sociologia.

Aquest periode va des d'avui fins a dimecres de la setmana que ve, espai temporal que concentrarà el periode d'examens d'aquest cuatrimestre que avui ja hem encetat amb un examen de Comportament Polític a primera hora. Aquest examen valdrà un 60% de la nota d'aquesta assignatura (el 40% restant correspon a les pràctiques d'algunes de les quals no se sap la nota) i s'ha dividit en dues parts. La primera ha estat tipus test i la segona ha consistit en un comentari de text.
A falta de conèixer la nota de les pràctiques jo crec que aquesta assignatura està surada.
Per altra banda, segueix ploguent, no molt intensament però si molt extensament cosa que, especialment a primera hora quan vas a fer un examen, molesta una mica. A més, avui he trobat que l'ambient ha refrescat una mica per Cerdanyola.
La pròxima parada és Economia d'Espanya aquest divendres, encara que per aquest dimecres hauriem d'entregar un treball d'Aplicació de Polítiques Públiques que, en el cas del nostre grup, versarà sobre l'ordenança del civisme de l'Ajuntament de Barcelona i les distintes postures de la prostitució i les polítiques que hi estan relacionades.
He de dir, per ser sincers, que aquesta setmana passada no he badat de demés i més o menys he començat a passar apunts i aquesta setmana tocarà acabar d'enllestir esquemes i demés, començar a "empollar" i resar a tot lo que creiem i també, si fa falta, a allò en que no creiem... Venen temps d'enclaustrament.
Sigui com sigui, m'agradaria finalitzar aquest breu escrit amb una petita reflexió què és la següent: Això de tenir un examen divendres, un dilluns, un dimarts i un dimecres m'ha fet arribar a la conclusió de que a la facultat la persona que té més influència no és, com es podria pensar, el degà sinó que, en la meva opinió, qui té més influència és la persona que col·loca els examens oficials al calendari. Aquest fet, que pot semblar inversemblant, pot decantar les notes de tot un quatrimestre en un sentit o en un altre. Aqui ho deixarem, crec que ara tancarem el bloc durant aquests dies per tal de concentrar-nos en l'estudi (o no...).

Per cert, no podia finalitzar aquest post sense inserir el que (si ho fos) seria l'himne d'aquest bloc, un clàssic...

La ajuda si que arriba a Haiti

Intermón Oxfam vam fer el primer enviament de material d'aigua i sanejament 48 hores després del sisme.Dilluns 18 vam enviar des de Madrid 5 tones més de material d'aigua i de generació d'energia elèctrica.

Tot el material ja està sent utilitzat per Oxfam Internacional a Port-au-Prince per distribuir aigua a 20.000 persones. A més, Oxfam Internacional ha proporcionat eines als treballadors locals per ajudar en el treball de demolició dels enderrocs. Entre el 16 i el 22 de gener, des d'Oxfam Internacional a Oxford (Regne Unit) han sortit 90 tones de provisions.

El nostre equip a República Dominicana està donant suport a les persones desplaçades al costat de la frontera. A causa de les restriccions d'accés per avió i de les dificultats de proveïment en Haití, estem implementant un corredor humanitari des de Santo Domingo per garantir el transport i lliurament del material humanitari.

Intermón Oxfam estem treballant a Haití des de 1994 amb programes de desenvolupament i ja actuem després de les inundacions de 2004 i els huracans de 2008. En aquests moments estem treballant per salvar vides amb aigua, aliments i sanejament, però continuarem donant suport a la població en una segona fase per a reconstruir les seves vides amb infraestructures, aigua, sanejament, mitjans de vida, etc.

Si encara no ho has fet, fes el teu donatiu ara.

A la nostra web trobaràs la informació actualitzada, amb la última hora que rebem del nostre equip a Haití. També podràs accedir als posters i banners d'aquesta emergència perquè ens ajudis a difondre-la.

És molt important que fem la màxima difusió possible.

Darrera setmana de classes

Estic molt cansat i tenc una quantitat considerable de son. Aquesta setmana, la darrera lectiva del quatrimestre, està sent completa, encara que crec que puc dir amb cert alivi que lo pitjor ja ha passat.
Dilluns haviem de presentar la darrera pràctica de Constitucional i, al mateix temps, teniem la darrera pràctica de Comportament Polític. En aquest sentit, he d'apuntar que el contingut d'aquesta assignatura no és, com m'ha comentat molta gent al·liena a la carrera politològica, aprendre a robar doblers públics. De fet, això ens ho va demostrar aquest dimecres n'Eva Anduiza, la professora titular de l'assignatura però que no fa docència perquè està elaborant una investigació sobre participació política a través d'internet. Aquest estudi em va semblar molt interessar tot i que, com es d'esperar, l'acadèmia no avança tan ràpid ni és tan dinàmica com la xarxa amb la qual cosa, tot i que l'estudi es va començar al 2007, no contempla encara l'influència de les xarxes socials ni alguns aspectes del web 2.0. A més, també contemplava grans -abismals- diferències entre àmbit urbà i rural en quan a ús d'internet, la qual cosa crec que es deu haver anivellat una mica.
Com a conclusió, es podria extreure que en quan a participació no hi ha biaixos importants en quan a gènere però si en quan a educació i gènere.
Donem algunes xifres en quan a ús polític dels internautes:
30 % Es comunica amb associacions
20 % Escriu sobre temes polítics
18 % Contactar amb administracions
14 % Firmar peticions
8 % Donar
5 % Contactar amb partit o polítics
Per altra banda, també ens va explicar com havien aconseguit el finançament per a la investigació. Per una banda, el Ministeri va fer una aportació monetària, que fou doblada pel CIS (encara que aquests no paguen monetàriament, sinó que et fa les enquestes) i per altra banda el Gobierno de Aragón (per aquest motiu els grups de discussió es varen fer a Saragossa).
Així, ens va fer veure que això dels duros estava fotut. Aquesta mateixa impressió ens ha transmés avui na Montserrat Baras que, en la seva darrera hora de classe (desprès del darrer parcial), ens ha expressat la seva opinió ardentment crítica i, en al meu parer encertada, envers la classe política que redueix el finançament de la facultat. Així, ens ha confessat que va sentir vergonya quan va preguntar a un professor d'una universitat europea quins criteris es seguien allà per adquirir llibres a les universitats i aquell li va dir, extranyat, que no l'entenia, tot explicant que allà compraven tots els que sortien.
També ha apuntat que els graus estan bé, encara que no s'aplicaran de forma correcta a causa de la manca d'euros.
Un altre tema estrella és allò de que les facultats obtenen millor finançament quan més bo és el rendiment acadèmic, la qual cosa es tradueix en que donin molts titols sense importar el grau de coneixements del titulat. D'aquesta manera, sempre acaba dient "Bueno, si no aprenden pueden aprovar pero aunque tengan el título acabaran repartiendo pizzas".
En definitiva, podria fer un bloc de tots els debats i reflexions d'aquesta professora que al principi no em creava massa confiança encara que crec que ha estat, Política Espanyola, l'assignatura que més m'ha agradat de tot el quatrimestre, tot i que a l'examen de febrer no serà massa benevolent...
També podria escriure un llibre amb tota la bibliografia, des de novel·les costumistes del s. XX, biografies de polítics (d'Azaña fins a Fraga) fins a pel·lícules (com El gato pardo) que ens ha recomanat durant el curs amanides amb frases com "Esto en Europa lo leen en bachillerato" o "Ustedes no pueden estar en tercero de carrera sin saberse esto".
Com deia, desprès d'això una presentació d'Aplicació de Polítiques Públiques. Donada la desorientació i desmotivació del grup amb el qual faig el treball puc dir que pogués haver sortit molt pitjor. Ara tocarà fer feina en el treball, com també tocarà currar-se el de Seminari d'Habilitats Profesionals, del qual ja vaig parlar (3,88...).
De moment la setmana que ve no hi ha classes per preparar els examens que començen la setmana següent i va així:
El darrer dilluns de gener començam amb Comportament Polític i seguim, dimecres, amb l'entrega d'Aplicació de Pol. Públiques per acabar divendres amb Economia Política el divendres. A continuació vé el triplet de la mort amb Dret Constitucional, Política Espanyola i Política Internacional Europea, a més de l'entrega de Seminari; dilluns, dimarts i dimecres respectivament. Afortunadament, desprès hi ha setmana intersemestral...

Muere lentamente

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.
Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos.
Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.
Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.
Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.
Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.
Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad.

Pablo Neruda.

QUÈ SOM I QUÈ HEM FET DES D'EPA?

Estudiants per una Política Activa (EPA) som una organització progressista de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. A EPA estem oberts a tots els estudiants progressistes.
EPA té un funcionament intern assembleari en el qual es distribueix la feina en projectes i segons la disponibilitat de dedicació de cadascú.
EPA som d’esquerres i catalanistes. Defensem un model d’universitat pública, de qualitat, no sexista, sostenible, plural, crítica i en català.
EPA som crítics amb el Procés de Bolonya i apostem per reclamar una millora substancial en el sistema de beques estatal.
EPA apostem per un model de facultat participativa, comunicativa i plural. EPA som les i els estudiants que la formem.
MÉS INFORMACIÓ: http://epauab.wordpress.com/ i epauab@gmail.com

Assembles i comissions obertes els dimecres a l’aula 12 a les 2h. T’HI ESPEREM!

ALGUNS EXEMPLES PARADIGMÀTICS DELS OBJECTIUS ASSOLITS:

Els representants d’estudiants a la Junta de facultat per a EPA han inclòs el sistema de delegats amb representació del torn de tardes en el nou Consell d’Estudiants, que l’hem despolititzat, i en el qual hem regulat el bon ús del Local d’Estudiants, aquest cop, per a tots els estudiants de la Facultat i no només per un grup concret.

EPA ha inclòs en el pressupost de la Facultat una nova partida per a mesures de sostenibilitat. Aquest fet no s’ha donat mai en la nostra facultat. Els estudiants tenen pes en l’administració econòmica.

EPA va demanar la creació d’una comissió contra tot tipus de discriminacions que succeeixen a la Facultat: la nova Comissió d’Igualtat. A més d’altres coses.

A EPA som demòcrates, som plurals, ecologistes i feministes. I sobretot, actius, per això, VOLEM aglutinar tots els progressistes!

Perquè associar-se?
- L'associacionisme en les organitzacions estudiantils permet conèixer l'àmbit universitari des d'un esperit crític
- L'activitat sindical és necessària per defensar els drets dels estudiants, i per això, cal ser-ne partícip, sense sindicalistes, no hi ha defensa de drets, i esperar que ho facin els altres no és la solució
- Les organitzacions estudiantils obertes permeten aportar el millor de cada estudiant en pro del col·lectiu estudiantil
- Els estudiants de classe treballadora han d'agrupar-se per respondre als greuges comparatius amb els quals es troben
- Els problemes diaris en els estudis poden ser, en forces casos, problemes contextuals o estructurals que una bona organització i acció sindical podrien solucionar
- Els valors i sentiments d'esquerres estan per canviar el món i millorar-lo des de les nostres possibilitats
- L'activitat estudiantil requereix el temps que li vulguis i puguis dedicar, és una activitat lliure que respecta profundament la llibertat individual i que no atempta en cap cas a les opinions i adhesions dels seus membres a les accions del col·lectiu
- Les organitzacions d'esquerres com EPA, mai responen a llargues dedicacions dels seus membres, perquè estan formades per estudiants que o alhora treballen o alhora tenen altres dedicacions

3,88

Se que fa molt que no escric una histèria, de fet, no escric des de l'any passat... Aquestes vacances de nadal he volat molt ja que en un principi, havent acabat classes, vaig anar cap a ca nostra per tornar a Barcelona dia 28 a vespre on haviem de celebrar una petita quedada que va incloure la nit de Cap d'Any a Cerdanyola. Desprès, dia 3, vaig tornar a concloure les vacances per devers Sa Mola fins el dia dels reis, que vaig tornar al pis des d'on escric.
Ahir varem reemprendre les classes per espai d'aquesta setmana i la següent.
Avui dematí, hem tornat a presentar-nos a primera hora i el professor no ha comparegut. Més tard, algú de secretaria ha penjat a la porta de l'aula les notes provisionals d'aquesta assignatura la qual cosa m'ha produit una gran decepció ja que consider que el treball de mobilitat de Cerdanyola que vaig realitzar amb n'Andreu no es mereix un 3,88 (que ja m'explicareu, per cert, el criteri centessimal que utilitza per un treball...) sinó que es mereix molt més. La decepció radica en això, en que tenc la convicció de que era un treball molt currat, molt equilibrat i complet que oferia solucions imaginatives i reals al transport del municipi basant-se en una exhaustiva diagnosi.
I jo no dic res, però estic indignat en aquest assumpte. Així les coses, i tenint en compte que no te ni horari de tutories ni despatx a la facultat li he enviat un mail que, francament, dubt que respongui.
Per altra banda, avui horabaixa ha tingut lloc al local d'ICV de Cerdanyola una assemblea de JEV per tal de fer balanç i establir els objectius de futur. També s'han escollit els nous co-coordinadors locals (Maria Reina i David Chaparro) i hem comptat amb l'assistència dels co-coordinadors comarcals i el co-coordinador nacional.

Per cert, m'ha cridat l'atenció que un company de JEV se'n va a fer un SICUE (un intercanvi estil Seneca) a Mallorca, és el primer cas que sent en aquest sentit i és per això que m'ha fet gràcia. En aquest sentit, ja sigui dit, si algú sap d'un lloc a qualque pis d'estudiants que ho faci saber.
I res mes, molt estresat per pràctiques de la setmana que ve i propers examens els quals encara no duim massa avançats.
Per cert, bon any a tothom!

Gerardito el salvador

Hace tiempo, cuando la crisis comenzaba, en ese momento en el que todos los líderes mundiales temblaban por la estabilidad financiera y se pusieron a meter dinero en los bancos como locos, Gerardo Díaz Ferrán, presidente de la CEOE, se hizo socialista. Se hizo socialista, y un socialista muy radical, además. Gerardito reclamó con energía la intervención del estado, y manifestó su marxismo incipiente reclamando que se hiciera un paréntesis en la economía de merecado. La verdad es que el marxismo cobró gran fuerza esos días. Los presidentes de todos los países se hicieron muy socialistas, aunque siempre hubieran considerado que estaba muy bien ser liberal, liberales a tope. También los banqueros se hicieron marxistas, y los grandes empresarios también. Marx estaría encantado de ver cuántos nuevos adeptos sumaba su ideología. Eso pasó, como digo, hace algo más de un año, momento en el que si los gobiernos no ayudaban los bancos caerían al abismo, y eso sería horrible, tremendo, pues nadie se atrevió ni siquiera a explicar lo que a todos no sucedería. Se produciría una especie de suicidio colectivo o algo así. Era algo tan tremendo que había que evitarlo a toda costa, y a ello se pusieron los gobiernos, metiendo dinero en los bancos y endeudándose, al menos en ese momento. Era un momento en el que un hombrecillo que va de Napoleón por la vida aseguró que iban a refundar el capitalismo.

Pues bien, ha pasado poco más de un año. Hoy en día parece que la crisis se acaba, o que se va a acabar pronto, o que va a haber al menos un ligero crecimiento económico. Yo, hasta hace unos días, no estaba nada seguro de ello, al menos con respecto a España. No me fiaba nada de nadie, pues todos los que se supone saben de economía se han mostrado tan rematadamente inútiles que no me fío de ninguno de ellos en estos temas. Y cuando digo esto me refiero a todos. Me refiero al gobierno, a la Comisión Europea, a la OCDE, al Banco Mundial, al FMI, al Banco Central Europeo, al PP, al PSOE, a las agencias de calificación, etc. La verdad es que si no trabajaran en lo que trabajan todos estos inútiles se habrían ido a la calle, pero bien, ahí siguen, y es así. Pero ya digo que estoy tranquilo. Lo digo porque hace unos días oí a Gerardo díaz Herrán autoproclamarse salvador. El señor Díaz Herrán estaba muy cabreado con el gobierno de España, porque, decía, no confía en nosotros, no nos hace caso, no nos deja decidir. Y aquí ya estallé. Pero ¿cómo se puede tener tanta cara? Mendigando dinero al Estado hasta hace muy poco, proclamando lo horrible de la situación, lo necesarias que eran las ayudas, hablando de la necesidad de ayudarse, y ahora ya se acabó. Ahora ya volvemos al liberalismo. ¡Déjennos disfrutar de nuestro trabajo. ¡El Estado que no estorbe¡ Pero, ¿por qué no te vas a tu casa, hombre? Ya está bien, que una cosa es ser liberal, y otra ser un geta. Salvador, salvador, ¡menudo salvador¡ Cuando hay problemas todos me ayudan, y cuando todo comienza a ir bien que me dejen ir a lo mío, que tengo derecho a disfrutar de lo que obtengo libremente. Así que, Gerardito, sería todo un detalle que te largaras, que te quitaras de presidente de la CEOE, porque ya está bien de tanta sinvergonzonería, de tanto geta. Sería un bonito detalle, porque tanta incoherencia es muy difícil de aguantar. Y eso lo digo porque no hablo de la magnífica solvencia como empresario del señor Díaz Ferrán, que necesita un salvador hasta en su empresa, porque los trabajadores están en huelga, y parece que la empresa no va muy bien. Y por favor, no creo que la culpa de que esa empresa no vaya bien la tenga exclusivamente el Estado español, que digo yo que alguna responsabilidad tendrá el jefe en la marcha de su compañía. Además el señor Díaz Ferrán también debe dinero a Caja Madrid, pero da igual, no hay quien le eche. Él se debe sentir muy contento.

Histèria escrita per Gabi