dimecres, 16 de febrer de 2011

Una histèria com les d'abans


Començar dient que ja fa un temps que tenc Histèries d'un Estudiant una mica abandonat seria repetir el tòpic que, tanmateix, no he pogut evitar.
Jo no creia que les xarxes socials, amb missatges més curts, amb titulars, acabarien substituint els blocs, amb relats més estructurats i complexos; però la realitat és tossuda i fa que cada vegada cregui més fermament que el Facebook o el Twitter fan substituir el Blogger, però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia, si ve bé, en parlar potser del nou activisme polític mitjançant aquestes xarxes socials.
El que jo volia fer avui, sacrificant una estona de la meva tarda, és fer una Histèria com les d'abans, com les que feia quan vaig començar a estudiar Ciencies Polítiques amb molta il·lusió, que per cert ara s'ha transformat en una incòmoda incertesa respecte el meu futur professional.
Per començar, ahir en Biel (company de pis), em va donar un paquet que havia arribat per jo i que contenia un CD amb un audiollibre d'una assignatura, Partits, que ja he acabat (Bravo per la ONCE!) i també un paperet d'aquells de Correus perquè anés a cercar un paquet de la UOC, on faré una assignatura de lliure elecció (Tal vegada això de "on" potser no és el més adeqüat tractant-se d'una universitat on-line...).
Doncs bé, avui desprès de classes he anat a Correus on he rebut el paquet de la UOC i desprès he anat caminant al pis, tot aturant-me al super per adquirir un tub de pasta de dents, que no en tenia. De pas, com és habitual, he comprat 20 coses més que, com a mínim, no eren urgents.
La meva sorpresa ha estat que, quan he arribat al pis i he col·locat les coses, m'he adonat que la pasta de dents no hi era, l'havia deixat a la caixa...
Frustrat he fet el dinar, he dinat, l'he paït, he entrat, he estés la roba i he posat un altra rentadora i he partit al supermercat una altra vegada per tal de recuperar la pasta, que molt amablement m'havien guardat.
Pel cami, però, m'he aturat a cercar unes calaixeres al "todo a 100" de davall el pis. No m'han acabat d'agradar i, aprofitant que anava al super, he creuat tot Cerdanyola a peu, tot aturant-me a diverses botigues per comparar i, al final, l'he acabada comprant a devora ca meva, al lloc on no m'acabaven d'agradar.
Ja de pas, per acabar de fer despesa, m'he aturat a comprar fruita i a canviar un 7/39 de la ONCE que jo pensava que tenia 10 € de premi. Al final m'han dit que no ha tengut res (cosa que ara comprovaré) i jo he tornat fer "gasto".
Finalment, també frustrat, he tornat al pis i he estés un altra rentadora que havia posat havent comprovat que unes taques de xocolata que hi havia no han fuit, fet aquest que ha agravat la meva frustració...
Ara tenc un caramull de roba damunt el llit que hauré de plegar i un caramull de feina de la universitat, i ja ho veurem, que el dia encara no s'ha acabat!