dissabte, 30 d’abril de 2011

dimecres, 6 d’abril de 2011

Herbes, neons vermells i bicicletes

Publicat a El Felanitxer

Llegint aquest títol no fa falta ser molt espavilat per saber a quin pais tractarem de fer referència. Efectivament, parlam d'Holanda, del pais de les flors i altres herbes.

Recentment he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar, encara que fos menys temps del que a jo m'hagués agradat, amb l'excusa de fer una visita a uns amics que hi han anat aquest quatrimestre d'Erasmus.

Tot i que jo no l'he emprat (n'estic certament empenedit), crec que aquest programa d'intercanvis és una de les polítiques amb més éxit i sens dubte la que fa més per aconseguir l'anomenada identitat o, com deia Felipe González, "ciutadania europea". No es tracta només dels coneixements formals que puguin assolir els estudiants a través de les seves pràctiques o classes sinó de viure una experiència a un pais diferent del Vell Continent, coneixent així altres formes de vida i tenint l'oportunitat de "córrer món", assolint d'aquesta manera coneixements informals que no es poden menysprear.

De fet, serveixi aquest humil escrit per deixar constància de la meva opinió respecte als rumors que circulen afirmant que a partir del 2013 s'acabarà "l'erasmus per tothom", seguint amb la cínica carrera de retallades que ha fet per exemple que a Catalunya darrerament s'hagin tancat plantes d'hospitals mentre que les 500 famílies més riques deixaran de pagar bona part dels seus impostos.

Però avui la intenció no era parlar de política (potser al maig si que tocarà...) sinó reflexionar en relació al territori que Àngel Guimerà qualificaria de "Terra Baixa", i mai millor dit. Per una banda, no es pot deixar de parlar dels Coffe Shops, o establiments on, entre d'altres coses, hom pot adquirir i consumir substàncies que aqui, tot i ser comunes, no entren dins els marges de la legalitat. Com no podia ser d'altra manera, vaig anar a un d'Utrecht que em va cridar molt l'atenció pel fet de que era flotant, era un vaixell amarrat a un canal, prop del centre de la ciutat. Allà vaig poder observar com, deixant de banda els turistes, la gent d'allà acudia al vaixell però no fumaven com a desesperats sinó que anaven allà a passar l'estona, llegir un llibre o conversar tranquilament.

Amb això vull dir que, essent el consum legal i controlat (vigilant que els consumidors siguin majors d'edat, evitant excessos...) però sobretot estant desestigmatitzat i no prohibit; em fa l'efecte que els qui consumeixen ho segueixen fent com pertot però ho fan d'una forma més controlada i racional.

A banda d'això, crec que és evident que la indústria del cannabis i la seva comercialització és, a banda d'un potentíssim atractiu turístic, una font d'ingressos per a souvenirs i d'altres establiments. De fet, gran part dels consumidors d'aquests productes son espanyols. Així, sorprén la gran quantitat de vegades que es sent parlar castellà i català i és que, com a prova, cal dir que només des de Palma 3 companyies connecten Mallorca amb Amsterdam.

Un altre tema en part relacionat a l'anterior és el dels Red Districts, o zones on la prostitució és legal i està regulada. En aquest sentit crec que a priori és encertada aquesta política ja que, com amb el cannabis, és la millor forma de lluitar contre les màfies i l'explotació sexual. Potser és cert que aquesta xacra no ha desaparegut però entenc que és més fàcil fer-hi front així que no com a Suécia, on està il·legalitzada i n'hi segueix havent, amb unes condicions més precàries que abans a causa de l'obligada clandestinitat.

No entraré a debatre, per falta d'espai, si la prostitució es podria acabar erradicant o si moralment és acceptable o no. el que si diré és que crec que regular-la permet garantir millors condicions per les treballadores, i dic treballadores perquè a banda d'algun transgénere, tot eren dones. Desconec si n'hi deu haver d'homes i sinó n'hi ha per quin motiu és.

Potser és anecdòtic però el barri aquest d'Utrecht també és flotant. És una filera de cases dins un canal, ricament guarnides amb llums de coloraines i música que, especialment de dia, esdevé una altra atracció turística. De totes formes, i per motius étics, en aquest cas no estic tan segur de que aquest model s'hagi d'incentivar com a atracció turística però si que ho estic en relació a qüestions higiéniques i de seguretat.

Hi ha altres temes que, parlant dels Països Baixos, no es poden oblidar. Un d'aquests és l'impressionant implantació de la bicicleta com a mitjà de transport. Allà tothom en té i als edificis hi ha parkings privats per aquest tipus de transport. Això potser és pel fet de que hi ha molta gent que a les ciutats es dedica a robar bicicletes i vendre-les a preus molt baixos. Per exemple, mentre jo era per allà, ens varen oferir bicicletes per 10 o 20 euros. A banda d'aquest mercat negre, també hi ha un mercat de segona mà "legal"...

Sigui com sigui, podriem acabar constatant que l'experiència Erasmus (encara que només sigui viscuda indirectament) és una molt bona opció per conèixer i "fer" Europa entre tots els ciutadans d'aquest continent. Per altra banda, potser ens hauriem de plantejar trencar amb alguns tòpics i barreres legals no només per motius de salut sinó també, aprenent del cinisme economicista, per raons econòmiques; esdevenint d'altres alicients turístics que sens dubte ajudarien a evitar l'estacionalitat turística.