Les coses dificilment son el que pareixen o el que volen ser. Avui, per exemple, ens hem despertat amb la notícia de l'arrest d'Strauss-Kahn, president del Fons Monetari Internacional. En principi podriem pensar que un llop del capitalisme que ha estat capaç de doblegar paÏsos sencers (amb tot el que això comporta en termes d'atur, desnonaments, suicidis...) ha estat incapaç, pobre, de forçar una humil cambrera del modest hotel de luxe on s'allotjava.
El que hauriem de tenir present, però, és què aquest succés s'ha donat en un moment en què el Partit Socialista Francés estava en un moment de franca recuperació, sonant aquest senyor com a presidenciable de la República. En aquest moment, per tot això, cal recordar el Cas Clearstream, mitjançant el qual Villepin va intentar posar pals a les rodes de la candidatura de Nicolas Sarkozy.
Amb tot això no voldria descartar la primera hipòtesi del llop capitalista sinó tot el contrari, ja que crec que ambdues poden anar de la mà.
Això ho he pensat al seminari (el darrer) de Participació Política en que el professor ens ha dit que per haver triat la política com a tòpic de la nostra carrera estam "en lo más hondo y oscuro del pozo".
A més, arrel d'aquest seminari, també he reflexionat respecte de la participació ciutadana i és que, a vegades, val més que els polítics facin la seva feina i es deixin de consultar als veïns. Per exemple, a Sant Cugat quan l'aleshores alcalde va tractar de peatonalitzar els carrers céntrics els botiguers se li varen tirar a sobre i ara, havent-ho aconseguit, aquests carrers son dels més cotitzats del pais.
En aquest punt també cal demanar-nos quina legitimitat tenen les diferents associacions, sovint interlocutors polítics, que se suposa que ens representen.
I més encara, dels inconvenients que sembla ser que ningú veu a les llistes obertes ja en parlarem un altre dia (tot i que ja ho varem fer fa temps).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada