dissabte, 4 de juny de 2011

Carta del Comitè d'empresa del PDI Laboral que el deganat no va permetre publicar al Butlletí de Polítiques i Sociologia:

TEMPS DE RESPONSABILITAT AMB QUI TREBALLA I ESTUDIA A LA UAB

El deganat de la nostra facultat està preparant una reducció dràstica de grups de docència. Els repetits missatges del degà només tenen en compte les exigències del Rectorat i la Generalitat, però no ens parla de les conseqüències d’aquestes retallades sobre qui treballa i estudia a la UAB.

La reducció de grups de docència a les facultats portarà a:
- Disminució de la qualitat i varietat de l’oferta docent.

- Disminució de la qualitat de la docència amb grups cada cop més grans (una docència que el curs vinent serà força més cara amb els augments de les matrícules i altres taxes).

- Augment dels superàvits de professorat als departaments. Això portarà a més acomiadaments i retallades els anys vinents.

- Augment de la càrrega de treball del professorat que no sigui acomiadat.

Durant anys se’ns va exigir un gran esforç d’adaptació als canvis de Bolonya, ara d’aquests canvis només en quedarà la part negativa.

Tot el model del Rectorat i el deganat de la nostra facultat es basa en la premissa falsa de què la docència teòrica s’ha de fer de forma magistral a grups grans, i que per a una participació activa de l’alumnat ja hi ha els seminaris que es faran en grups més petits.

El primer que haurien de fer els predicadors d’aquest model és anar als cursets de l’IDES, on durant anys ens han estat dient el contrari, parlant-nos de l’aprenentatge basat en problemes, de treball cooperatiu, d’avaluació continuada... i tot en grups petits evidentment.

El segon que han de fer és tocar de peus a terra. Als nostres plans d’estudi la teoria ocupa la part majoritària de la docència. Si el nostre model pedagògic es basés en seminaris, debats i participació, haurien d’augmentar la plantilla de professorat, no reduir-la. No es tracta de fer una conferència magistral de tant en tant, sinó de fer la major part de les classes a grups grans. Això vol dir molt poca interactivitat amb l’alumnat. Tornarem a “dictar apunts”. Que lluny queda la part positiva de Bolonya! Quanta raó tenien les protestes dels estudiants!

I així arribem a la solució que apliquen els alumnes al problema dels grups grans: no anar a classe. Perquè han d’assistir a classe si ja troben els apunts a Patata Brava? Això sí, la matrícula serà encara més cara, i si suspenen perquè no han “empollat” prou bé els apunts, molt més cara.

Qualsevol comparació amb l’excel·lència i el model anglosaxó és un insult a la intel·ligència.

El més greu és que aquestes mesures i retallades que ens portaran cap a una universitat més cara, massificada i de pitjor qualitat no han estat en cap moment pactades ni negociades.

Es pot fer una altra cosa, podem seguir l’exemple de la Sanitat. Hi ha facultats que ja han començat, com la de CC. de la Comunicació i la de Dret.

El primer pas ha de ser buscar la complicitat de tots els estaments de la universitat, i informar i negociar amb la JPDI, comitès d’empresa i representants dels estudiants.

Per aquesta raó, fem una crida a tots els òrgans de la universitat (Departaments, Juntes de Facultat, Equip de Govern, etc) per tal que mostrin públicament la seva oposició a les mesures pressupostàries exigides des de la Generalitat, amb la intenció de formar un front comú davant d’uns fets que poden afectar greument la qualitat de la nostra universitat.


Comitè d’empresa del PDI laboral