dijous, 22 de setembre del 2011

Quatre anys a la Facultat de Polítiques de la UAB

Ara ja fa quatre anys, un jo més jove i més inexpert, feia les maletes i partia per iniciar els estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Península, a la gran ciutat de Barcelona.

Com vos imaginareu, aquesta passa que molts de mallorquins fan curs rera curs deixa una certa sensació d'intranquil·litat al seu entorn, especialment als seus pares. A més, en el meu cas el fet de ser deficient visual afegia una mica d'incertesa a l'experiència. Tal vegada per això, aquest blog va complir la seva funció de tranquilitzar, tot explicant què feia, com m'en sortia de les histèries.

Sigui com sigui, quatre anys després podem donar l'etapa per tancada i mirar de fer balanç i, essent llicenciat, podem afirmar que ha estat tot un èxit, que ha anat tot molt bé per moltíssims de motius, que tal vegada es podria resumir dient que he conegut una multitud de gent interessant, alguns amb el seu frikisme i la seva locura, però sense desperdici en tots els casos i, també, pel fet que he aprés moltes coses, tant a dins com a fora de les aules.

Per ordenar una mica tot aquest caramull d'idees i records que just ara tractarem de recopilar, tal vegada ho podriem dividir entre la Facultat i el Campus de Bellaterra, on he aprés, i el pis del carrer Toledo i Cerdanyola en general, on he viscut.

Parlant de la universitat, m'en record que el primer dia vaig arribar ben d'hora (de fet si fessim un gràfic mostrant la meva puntualitat a primera hora del matí des de primer a quart veurem com ha anat degenerant, ja que al principi arribava a les 8:45 i al final solia arribar a les 9:15) i estava molt nerviós, però molt.

Poc desprès va arribar na Pizà i varem entrar junts a classe. Ens varem asseure a la part de darrera de l'aula, en una espècie de muntanya que hi havia i encara hi ha. De fet, d'aquells primers dies també record que una al·lota molt simpàtica, na Dilara, em va dictar uns exercicis que el professor d'estadística havia escrit a la pissarra que jo no veia (i que no m'havia portat en paper). Amb aquest professor, en Lopez Roldán, hi vaig viure una estrambòtica classe on erem dos alumnes (desprès d'haver-se suspés la classe a ordinadors per vaga dels informàtics la gent es va escabullir de l'alternativa classe teòrica), que erem en Diego i jo; i també el primer intent d'ocupació de la facultat que, si mal no record, no va ser més que una temptativa (temptativa, però, que ens va possibilitar abandonar una d'aquelles classes d'estadística).

Parlant d'aquest professor s'ha de dir, tot i quel al febrer vaig suspendre amb un 4,9 i al juliol amb un 6,9 em vaig quedar sense notable, li toca la desagraïda tasca de fer entrar els Fonaments Matemàtics i Estadístics, que així es deia aquella assignatura, als alumnes de primer que molts, com jo, l'avorreixiem. Malgrat la mala impressió que tothom li agafa si els suspén, demostra molt d'interès en la progressió dels seus estudiants (en quatre anys ha estat l'únic que m'ha trucat a ca meva) i a més també és preocupa perquè l'universitat continui essent pública i de qualitat, com així ha demostrat en reiterades ocasions a les Juntes de Facultat a les quals he coincidit amb ell.

Tornant als dies inicials, dir que ben aviat vaig abandonar la muntanya per passar a seure'm a la segona fila (la primera mai s'ocupa a la universitat, almenys a primer) amb gent com en Maiol, n'Albert Guasch, en Xavi o na Maria Izquierdo, a la qual, paradoxalment, he acabat substituint al pis de l'Avinguda Josep Tarradellas, però això ja ho explicarem més endavant.

De primer també record professors mítics com en Xavier Domenech (Història), n'Eva Anduiza (CCPP) o na Pilar Carrasquer (Sociologia), amb la qual vaig fer el primer parcial de la carrera, però com que és impossible explicar totes les anècdotes que se m'acudeixen passam a segon, del qual record especialment les indicacions turístiques del Doctor Marcet o l'incombustible marxisme de Tomás García (Estructura Social), que ens explicava no mancat de raó que lo pitjor que li podia passar al món és que nasques un nin americà. D'aquesta assignatura record un treball que vaig fer amb els dos de Begues (n'Albert Escala i n'Albert Guasch) pel qual varem anar a la seu d'ICV a entrevistar un home i, de tornada, ens varem aturar al Palau de la Generalitat on n'Albert Guasch volia fer creure a un Mosso que era el fill del President Montilla i que per això l'havia de deixar passar. Afortunadament, aquell policia no tenia sang d'antiavalot i ens va tractar molt educadament, tant és així que hi varem fer una llarga xerradeta i ens va acabar obsequiant amb un llibret explicatiu del Palau.

I parlant d'antiavalots, aquella època (entre segon i tercer) va ser la més àlgida de les ocupacions de Facultat. Entre altres, record que l'aula 3, on acostumavem a fer classe, es va convertir en l'aula menjador. També eren mítiques les emprenyades i les discussions de passadís entre partidaris i detractors d'aquelles accions, tant alumnes com professors. Potser un dels dies més crítics va ser quan en Miquel Calsina va posar un parcial en dia de vaga. Al final l'examen es va fer però molta gent va quedar a fora, entre ells l'incombustible Diego que, megàfon en mà, ens va cansar els timpans.

Jo mai hi vaig quedar a dormir ni res, de fet, no vaig passar d'anar a qualque assemblea i a qualque manifestació per Barcelona. De fet, a una d'aquestes em va tocar aguantar una pancarta des de Plaça Universitat fins a Urquinaona i jo només passava pena que als organitzadors no se'ls acudís la genial idea d'intentar baixar per les Rambles, on hi havia un cordó de Mossos amb les porres preparades per convençer-nos de que aquell camí era reservat pels turistes i no pels manifestants.

En aquest sentit, encara m'enrecord que un dels dies on la violència per part de la policia autonòmica va ser més ferotge per totes les televisions va sortir l'imatge d'una al·lota a la qual, pobra nina, els impresentables uniformats li pegaven una pallissa. El fet de que, vista de part de darrera, aquella al·lota s'assemblés una mica a jo, va motivar que aquell vespre rebés una grapada de telefonades de Mallorca demanant-me si estava bé.

A tercer l'ambient a la Facultat encara estava molt crispat entre els que volien fer classe i els que consideraven que s'havia de seguir amb les vagues i les ocupacions. No entraré en aquest debat que ja no mou molins, només diré que havent fracassat el mètode de les ocupacions, em vaig passar a EPA (després EPS), en que es defensava un altre estil de lluitar pels drets dels estudiants. Allò era com una espècie de tripartit format per gent de JEV, de JERC i independents. Allà hi vaig conèixer gent com n'Oriol, na Júlia, en Joan Gil, en Gerard i d'altres. A quart, i desprès de la refundació a EPS, vaig entrar a formar part de la Junta de Facultat, una experiència molt enriquidora, i vaig ser convidat a la Comissió per la Igualtat, magnífica iniciativa de'n Francesc Serra.

També en aquella època ja haviem reanimat l'ADUAB i varem aconseguir que en Diego en fos becari. També hi varen col·laborar en Jordi i altra gent de la nostra Facultat, que era la que més gent aportava. Per altra banda, també hi varen tenir un paper rellevant en Victor (president), na Gemma, na Ruth o na Clara.

Com ja he dit és impossible escriure els noms de tothom però d'aquella època també record les excentricitats de l'autoproclamat Andreu Batlle IV, i les classes compartides amb molta altra gent com en Manu, na Zoila, en Bernat, na Núria, en Francesc...

A tercer també hi va haver molts bons professors com l'interessantíssim Manuel Ballbé (Dret Administratiu o, dit d'una altra manera, armes i metalls pesants), o els coneguts Arcadi Oliveres (Economia Mundial, o que malament està el món i que podem fer nosaltres per canviar-ho), Quim Brugué (Pensament Polític i Gestió Pública) o na Montserrat Baras (Política Espanyola), amb la qual vaig acabar fent les pràctiques de la carrera a quart, però d'això ja vos n'he parlat.

A quart vaig agafar l'itinerari d'Anàlisi Política i vaig tenir professors com en Jordi Argelaguet (Partits), n'Alex Casademunt (GIMPS), na Margot Pasqual (Comunicació i Opinió Pública), n'Ernesto Pasqual (Política Comparada) o na Natàlia Molero (Seminari). Sigui com sigui, el que més record d'aquest curs passat ha estat la locura d'horaris que teniem (al primer quatrimestre només tenia classe dimarts i dijous) i l'incertesa de no saber que faria el curs vinent.

Ara aquesta incertesa s'ha trasformat en inquietud davant com anirà el màster i la vida, ara si, a Barcelona capital.

En un altre moment penjaré les vivències al pis del Carrer Toledo i les expectatives a Av. Tarradellas.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Pregó del Coso 2011

No he pogut resistir la temptació d'inserir en aquest bloc del magistral pregó del COSO d'enguany dirigit per Bartomeu Mestre (Balutxo) amb la finalitat de fer difusió d'aquesta imprescindible obra d'ironia felanitxera. Ja sé que no deixa de ser un guió però, malgrat això, no té desperdici.

AL CADAFAL, A MÉS DELS MICROS, HI HA AL FONS UN PENJAT amb la cara de l’Illa de Mallorca. ENMIG DE LA PLAÇA TAMBÉ HI HA PENJAT UN MIDEL-MAN EN PEDAÇ (amb una traca al cul)
PRESENTADORA (A): Això era i no era... 16 jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat...

PRESENTADOR (B): ...si el penjat es despenjàs es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat!
Arriba el bus amb futurama. Baixen tots del bus amb Calling mars. Escenifiquen l'arribada més o menys com la descriu en Joan de Son Suau. Dos “extraterrestres” pugen a l'escenari i fan com qui recull terra damunt d’un paper de plata. Fan capades als del bus... Els del bus fan un gest d'aprovació amb el cap. Mentre, la veu explica la història:  
A: Cada un dels 16 jutges amagava un terrible personatge que afectava la calma dels habitants d'aquesta illa. Tots i cada un d'aquests setze jutges eren considerats uns extraterrestes! 
B: Ep!, i eren persones idèntiques a noltros, tu! Ben igual! Ben igual! Ben igual!
A: Si, talment, talment! Però sabeu com així semblaven extraterrestres? Perquè no miraven pel poble. Estaven guiats per l'interès interessat del pirata Joan March, en Verga, i d'altres lladres corruptes i vàndals més moderns que, seguint el seu exemple, es volen aprofitar sempre de la nostra illa i dels seus habitants!
(Quan acaba aquest relat els jutges fan d'Inhumanos)
Després, puja el primer jutge, el rei, a l'escenari. Els presentadors canten: “Si el rei vol corona... que vengui a Felanitx”. El Rei va al micro i fa com que començar un discurs: Felanitxeros, españoles todos: es para mi un motivo de honda satisfacción... (els presentadors li peguen una empenta i el fan fora).
B: Això era un rei
que pelava faves
i li queien ses baves
a dins un ribell!
A: Poca feina i ben pagada!
I qui paga és la suor
del pobre treballador
que no menja ni arengada! 
B: Si el borbó vell fa la pell
comandaran les infantes
que com a bones bergantes
fan tanta feina com ell.
...I, a tot això, què hi diu sa quica? 
A: (animant el públic a cantar amb ella): I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Mentre puja
el segon jutge, en Coserra 
A: El rei que pelava faves
tenia a l'illa un virrei
tan pijo-carca com ell,
tots dos estirats com raves!

COSSERRA: Català? En la intimidad!
Llibres? En modalidades!
Càrrecs? Per les amistades!
¡Que viva la austeridad!

B: I sa quica?
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el tercer jutge: en Delgadito. Sona Delgadito

A: Va prendre l'apotecari
un amant amb el nas gros
(bilingüe només un tros)
per passar amb ell el rosari!

DELGADITO: ¡Catalan no! ¡Mallorquino!
Eres de Muro? Murero!
De Llubí? Pues Lubinero!
De Menorca? Menorquino!
A: Sí, clar! I faraonense des Faraió! Quin exèrcit d'ignorants! Presumeixen de bilingües i sols tenen una llengua!
B: N'hi ha que més valdria que es mossegassin l'idioma! Més que bilingües són bífids!  
DELGADITO: Vamos niños y niñitos,
tenemos que practicar
y después... a merendar
de guisantes verdes fritos!
A i B (cridant mentre el foragiten): QUE PUTAS DISSES PERÓ 
A: Pésols en Catalinero!
Estirigassons aquí!
Xítxeros a Santanyí!
Guisantes és forastero!
B: La nostra llengua és galana,
honra de la Humanitat!
Volen desfer la unitat
de la llengua catalana!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el quart jutge, [M] representada per una verge:  
Masturbatione! Molto espirituale! Masturbatione a duo...
A: Aquest exèrcit d'ignorants s'agrupaven en una associació anomenada (cír)CULO balêá i agafaven l'accepció 3 de la Real Academia Española y olé on diu que “balear” vol dir: tirotear o disparar balas sobre alguien o algo. I sense cap mirament, amb una pistola SALOM-ònica, dispararen contra les veus del poble, veus com Som Ràdio, Ona mallorca i TV[M] amb la intenció que tots miràssim i escoltàssim la COPE, VEO 7, INTERECONOMIA, Radio Maria... Sona María, María...
B: En aquest exèrcit de malintencionats hi havia el papá-bitxo d'un que fugia en moto per no sentir els dois que deia son pare. Dois tan grossos que pareixen “treis”!
Puja el cinquè jutge: Papa-Bitxo va al micro i fa de moto: BRUM! BRUM! BRUM! Que bonita sería Mallorca si no fuera por los mallorquines!
Ya lo dice Midel-MAN: a los mallorquines hay que meterles un cartucho por el culo! Tenemos “une llengo”. Los catalanistas nos quieren poseer. Somos baleares y españoles. Somos héroes y conquistadores y no vulgares payesotes o ganaderos!
Quan es retira el Papa-Bitxo, sona Mamá Chicho...
A: Als ramaders i als pagesos
els hi han pres les subvencions...
B:...així ens toquen els collons
per donar gust als burgesos!

Puja el sisè jutge: l'agricultura i canta o recita:
Dones que no teniu pa
i als fills dau fiques seques
això són les paperetes
que vos donaren ses dretes
quan anàreu a votar!
A: Les vaques no eren les úniques a les que munyien, perquè tothom anava mal munyit i ben eixut! Aquesta illa, a més de ser la terra més espoliada amb imposts del món, també tenia el partit més corrupte del món. Tothom aferrat a la mamella i xuclant-nos la sang!
Puja el setè jutge: la Corrupció, i canta:
El dinero en el despacho
me enseñó que mi destino era robar y robar
(tots: Robar y robar! Robar y robar!)
Matas me enseñó primero
que no hay que tener dinero
solo hay que saber robar.
(Convidant el públic a cantar: Robar y robar! Robar y robar!)
B: El President imputat,
la presidenta imputada...
Vatualmón quina putada
i el pobre poble EMPUTAT!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja el vuitè jutge: una alt càrrec. Al seu costat hi ha una gogó que no fa res més que dir que sí amb el cap, allisar-li el pel... i ballar.
Sona A todos los cerditos les gusta la corrupcion
B: Ja se sap que a la vila el més boig sap arreglar els rellotges que fabrica el més viu dels manacorers! Però sempre n'hi ha que han de partir cap a Campos i, si tampoc no els volen allà, han d'anar fins a Ciutat i, si allà tampoc no les volen... els envien a Consell. Ai no! Al Consell! Al Consell Insular! A Mig ambent – com diuen –, perquè una cosa és Menos de medio ambiente i una altra MENOS AMBIENTE DE MIEDO!
(L’alt càrrec en sentir-ho bota d'alegria i es posa a fer rotlet amb la gogó):
Al ruedo de las patatas, pum!
Comeremos ensaladas, pum!
Con patatas y limones, pum!
Como comen los señores, pum!
Anué! Anué! Sentadita me quedé!
(cauen de cul)
Puja el novè jutge: “Instàncies a rompre i de franc”. Amb els presentadors i amb la música de LA GAVINA de Marina Rossell, canten:
(i B): Oh! Gavines robadores
que per la Vila volau...
donau-nos llicències d'obres
(millor si ens les regalau!).
Generoses concessions
donades totes a dit,
i si no sou del partit
vos cobraran comissions!
Mentre canta, el jutge reparteix paperets entre el públic que diuen: PERMISO PARA TODO PARA NUESTROS AMIGOS! PROHIBIDO TODO A NUESTROS ENEMIGOS
Puja el desè jutge: ModelDeFestes i diu:
Estic fins a sa fufa d’haver d’escoltar sempre les mateixes cançons a les festes!
Canta: Help! Ayudame!
Aquí només té bo per tot el nebot del secretari!
Anima el públic a cantar 
B: Que te pareix, secretari?
Si un pot anar confiat
amb un poble que s'ha armat
a favor del seu contrari!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja l’onzè jutge: el PatrimoniVenal i diu: Les festes ja no són, com un temps, un matrimoni avingut. Ara són un patrimoni! Un patrimoni decadent. Clar que a Felanitx ho tenim tot! Tenim un sindicat: VENAAAAAL! Tenim un castell: (fa el gest de convidar el públic a respondre) VENAAAL! Tenim cases buides: VENAAAALS! Tenim casals i palaus: VENAAAAALS! Tenim La Providència: VENAAAAAL! Ai no! Que ja l’hem venut! Tenim l'Hospici: VENAAAAAAAL! Tot venal que bota! Tenim en Timoner (a cantar: Timoner! Timoner! Timoner!) Tenim els Cavallets (Cavallets! Cavallets!...).
Puja el dotzè jutge, L’AiguaDelPort amb un tassó ple de qualque cosa obscura. En Cosserra també puja, li agafa el tassó i diu: BEU SÀ! BEU SÀ! BEU SÀ! Es pega un cop al pit, riu i diu: ERA UN XIST. ERA UN XIST MEU! Es beu el tassó i fa com que li pega un atac i cau fulminat. Els altres jutges criden: MORTA NA LINDA!
L’AiguaDelPort diu: El Port de Felanitx entrarà al Guinnes! Hem fet passar a la història la tradicional fórmula de dues parts d'hidrògen per una d'oxígen, tan vulgar, de l'aigua incolora, sense pudor i sense mal gust. Gràcies a EDAM (Encantados De Agua Marrón) la nova fórmula és: calç, calç, un poquet d'humitat, més calç, més calç, calç humida... i merda! Molta de merda!  
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja el tretzè jutge: PortoColomenperilldemort:  
Portocolom patrimoni de l’humanitat!!
això deien abans que arribes en Fiol,
fent-ne de ses seves en el seu Port privat
ciment i pantalans fins que tots acabaren de dol.
Tancaren l’accés a la mar
per fer caminar per l’ombra des tamarell
que no serà així per una autoritat
que hi podran passar, però s’hauran de posar capell.
De palla o de tela o amb s’escut des ocells.
Port Oohhh Colón, un temps tenia aigua, crancs i peixets, però un dia es va decretar la llei de la selva! A cada cocó de més de 2 litres d'aigua: un amarrament d'una zodiac.
Si hi caben 5 litros, dos, tres o quatre pantalans.
Més de donze litres, serà venal·l.
Patètics, imbècils! Que no veis que això es progrés!
Pantalans, glamour, llates i fierros
Que arribin aviat,
Així serem patrimoni de la humanitat!!
I recordau: Mañana en megaconstrucciones mi Puerto de PortoColom! De Felanitx al Rivetó!
Fa com qui parteix, però torna enrere i assenyalant la gent diu:
I me don de baixa del Felanitx perquè sou tots uns imbècils!
A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ
Puja el jutge catorzè: XiringuitoCalaFerrera:
Amb embulls han concedit,
el bar de Cala Ferrera
i no volen tornar enrera
lo que han donat amb el dit
Algú es pot preguntar:
qui pagarà tal desfici?
Coneixen bé el seu ofici
els qui es dediquen a untar!
Així que qui pagarà
la multàrria serà el poble,
la gent més pobre i més noble
que mai no s’apagarà!
A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ
Puja el jutge quinzè: SGAEiSIMONET:
Som es jutge cobrador del festival
Música o melodia qualsevol
que soni en format digital
ha de passar pes " CANON"
i pagar a la Societat General
l'obligació de ser autor espanyol
Sa puta propietat intel·lectual
de l'ASGAE negoci cultural
ha considerat il·legal
la reproducció parcial o total
de peça musical, audiovisual o teatral 
sota amenaça de l'Audiència Nacional
No volen que siguem pirates!
Aqueixa banda de rates
que aspira al negoci global
Que passin pel "forat central"
del difunt Caudillo i General.
Aquí no pagarem cap animal
i menys als vestits amb corbates 
Sempre i haurà un alè
dins el refugi digital
per ser bon felanitxer
sa llei t'ha de ser ben igual.
I d'aquí, de davall el xal
me trec un top-manta CD
que no el podrà aturar ni na Sindé
Estimat a processons
St. Agustins i foguerons...
Un músic professional
que sempre estirà al·lotons
d'aquells que se'n diu "de carrer"
D'aquí li agraïm seva tasca social
Felanitxers escoltau!
Compartir és el que ha d'esser
No els pagueu!
Que el poble que canta és content
i el poble que conta és esclau
Idoi jau!
Es destapa la camiseta que diu Simonet! i tothom canta: Simonet! Simonet! Simonet! De fons, se sent repicar tambors (del CD).
Compareix el jutge setzè: les JMJ i, fent de gogó amb pompons, fan cridar a la gent eslògans papals:
* Esto es un desmadre queremos padre y madre!
* Benedicto! Equis! Uve! Palito!
* Somos drogaditos del papa Benedito
* La droga mata! La mata droga! La droga mata! La mata...
...
DE COP SE SENT UN GRAN TRO! Enmig del fum apareix el Papa. Tots els jutges (i gogós) s'agenollen i es posen a cridar: MIRACOLO! MIRACOLO! TOTUS TUUS! TOTUS TUUS!
El Papa va al micro: Totus meus! Totus meus!
Veniu aquí jovenel·los
vos donaré caramel·los
si vos posau als meus peus.
Tant si ho heu fet amb infants
com amb nins un poc més grans
tots els pecats vos perdon...
si no ho heu fet amb condom!
B: Que és això que diu de condom? Algú ho sap?
A (cantant): El condoni e un tubo di goma
que se pone en la punta di pol·la
e per molto qui fol·la e qui fol·la
la lette non col·la, non col·la!
La gent comença a protestar. Tots els jutges es revolten. Ha de sembla un caos, però els crits han d’estar ben repartits i ordenats per tal que s'entenguin: VISCA L'ANTICRIST! ARRIBA LA FI DEL MÓN! PENITÈNCIA! PIETAT! RESIGNACIÓ! CONFORMITAT! PERDÓ! PERDÓ!... PROCESSONS! (fan cridar al públic: PROCESSONS! PROCESSONS!

El Papa i el Rei, agafats del bracet i al costat de la Quica, es posen davall el pali. Se sent el CD amb la batucada d'en Simonet i comença la processó. Tots els jutges, rere el pali, fan la volta a la plaça de s’Arraval. El rei saluda girant la mà, el Papa beneeix la gent. Des de l’escenari, els presentadors resen, davant davant, un rosari irreverent i la gent respon
A. MASTURBATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE DIGITALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE MANUALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE TUTTI QUANTI!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE TUTTI FRUTTI!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE COL·LECTIVA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE GENERALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE CAPITANE GENERALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBTIONE CARDENALÍTTIA
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE ANDANTE MODERATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE MA NON TROPPO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE ALLEGRO VIBRANTE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PRESERVATIVO DESCOMUNALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. PRESERVATIVO FORADATTO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EIACULATIO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. EIACULATIO RITARDATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EICAULATIO ANCORA PIU RITARDATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. NONE EIACULATIO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EIACULÀTIO PRECOX... AAAAAAAAI!
Tothom: Ora pro nobis!
B. COITUS INTERRUP.... TUS!
Tothom: Ora pro nobis!
A. FORNICATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. FORNICATIONE MAJESTUOSA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. NOVA FORNICATIONE ANDANTE MODERATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. FORNICATIONE POSTERIORI!
Tothom: Ora pro nobis!
A. FORNICATIONE VIBRATTO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. SESENTA E NOVE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. ANNUS HORRIBILIS!
Tothom: Ora pro nobis!
B. ANNUS LINGUAE qui tolis pecata mundi
Tothom: Ora pro nobis!
A. INTENTO FRUSTRATTO (GATILLATZO!)
Tothom: Ora pro nobis!
B. PECATO SÚBITO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PROFANATIONE PROFONDÍSSIMA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. IRREVERENCIA SUMMA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PENE, PENE, PENE... TRACCIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. DESVIRGATTIONE FRACASSATTA
Tothom: Ora pro nobis!
A. BOCATTO DI CARDINALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. ESCANDALO PAPALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. UNA ALTRA MASTURBATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
Els jutges, mentre fan la volta, fan resar “l’ora pro nobis” a la gent, reparteixen el full amb la lletra de l’Himne de Felanitx i tornen a l'escenari.
Puja na Bàrbara a dirigir l'himne de Felanitx.
En acabar l'himne, es clou el pregó:
A: I, per enguany, s'ha acabat
si vos ha agradat la història,
conservau-la a la memòria!
Setze jutges han parlat...
B: ...menjant fetge d'un penjat.
Ara rodam clau als panys
i a la presó els qui hem jutjat!
Tots els jutges, junts, a l'escenari, amb els presentadors:
Visca la Quica! Molts d'anys! 
Es cala foc a la traca del Midel-Man! I els jutges davallen i, ja amb la gent, criden: QUE BOTI FELANITX!

THE (amb mel, llimona i sucre) END!