Festes populars, una comparació

Publicat a deFelanitx.com

Aquestes festes de Sant Agustí vaig convidar un amic meu de Barcelona perquè, a banda de fer turisme per l'illa, pogués presenciar les festes de Sant Agustí del nostre poble. Posteriorment, el mes passat, em va convidar a la Festa Major de la seva ciutat, Molins de Rei, on vaig poder apreciar una festa completament diferent a la de la Vila.

En aquesta ciutat del Baix Llobregat, integrant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, celebren la seva Festa Major a finals de setembre. El leitmotiv principal d'aquesta celebració és el Camell, una bèstia de foc, la segona més gran de Catalunya, que només surt dues vegades a l'any, en aquesta data i també per Carnaval.
Així, una gentada ataviada amb capells, mocadors i prendes de roba de cotó, s'enfrenten a una multitud de diables i al camell, que té tres orificis pels quals llança petards amb profusió, dos al cap i un a la cua. Aquesta figura té el seu origen al segle XIX. En aquella època els burgesos de Molins de Rei celebraven un carnaval al qual la gent de classe baixa hi tenia vetada la participació. Com a fruit d'aquest rebuig, les classes populars agafaren com a costum llançar als rics un cap de cavall mort amb dues taronjes als orificis oculars.
Molts d'anys desprès, a final del segle passat, es va reinstaurar aquesta figura, que pren el seu nom de l'expressió "fer el camell", emprada quan algú, com diriem a Felanitx, "fa es boig". Mirau si ha arribat a assolir popularitat local aquesta figura que és clau a les festes del poble i fins hi tot la Pastisseria Roca de la localitat en fa galletes amb la seva forma, com si fossin les conegudes "dinosaurios" però més bones.
L'acte principal d'aquesta diada, que està organitzat per la societat civil, comença a la Plaça de l'Ajuntament on, desprès d'haver presenciat un castell de focs, surten els diables i, posteriorment, acompanyada per l'engaxadissa cançó de la Companyia Elèctrica Dharma, La Presó del Rei de França; fa l'aparició estelar aquesta figura, que es portada per diverses persones que, des del seu interior, no veuen res i son guiats a través d'unes cordes per companys situats a l'exterior de la bèstia.
Desprès de fer un parell de voltes per la plaça, el Camell inicia el seu cercavila per diversos carrers de la localitat, arribant entre d'altres a l'estació de tren, per cert una de les més antigues de l'Estat Espanyol, on enfila majestuosament l'escala de l'edifici i quan és a la part superior aixeca el cap i llança una bona dosi de foc.
En haver fet això continua el recorregut fins a un carreró costarut, ple d'escalons de dalt a baix. En aquell punt la vista és molt espectacular però aquest any hi va haver un imprevist. En el moment en que la bèstia de foc va tirar petards cap amunt, va ferir una alta palmera que es va encendre i va començar a cremar. Davant aquella situació, els nombrosos assistents no les teniem totes amb nosaltres perquè si hagués caigut aquella palmera damunt la multitud hauria provocat com a mínim una avalantxa. Al final no va succeïr res i al final el Camell va acabar el seu recorregut espectacularment a una altra plaça amb un altre castell de focs.
Com tots sabem, a Felanitx hi ha dos atractius que caracteritzen les festes de Sant Agusti, aquests son les Verbenes, per una banda, i la festa popular del dia 28 d'agost amb la bulla organitzada pel poble i les penyes, per altra banda.
Per tant, d'entrada podem observar que en un cas el leitmotiv principal és el foc mentre que per altra banda és la música (encara que gairebé només duguin pop) i la ironia representada per la penya d'El Cosso (o Coso), amb el seu multitudinari pregó, la seva "quica" i el seu propi cercavila del dia de Sant Agustí. Afortunadament, pareix que hem superat, encara que irònicament sigui per la nostra desidia felanitxera i manca de recuperació del patrimoni, la "festa" taurina.
A més, i no per això manco important, s'ha de remarcar el caràcter popular de les festes municipals, ja que tant si a Molins de Rei li lleves la festa del Camell com si a Felanitx li lleves la festa del Cosso (i les altres penyes), aquestes festes perdrien gran part del seu sentit i no serien més que simples actes institucionals on la corporació municipal va a fer-se la foto, que també està bé, però no acaba de ser una festa en el sentit més ampli de la paraula.
Amb aquests mots no entraré a valorar els actes concrets que es varen produïr el dia de Sant Agustí perquè crec que, a dia d'avui, cadascú ja té la seva opinió formada i ben fermada, i no és la meva intenció moure més aquest tema. El que si m'agradaria remarcar és que aquesta activitat ciutadana sense ànim de lucre, que fan feina per no-res amb l'objectiu de millorar les festes del seu poble, s'hauria d'incentivar per part de totes les administracions sense, en cap cas, tractar de limitar la iniciativa popular.
Tanmateix, potser, cercant paral·lelismes entre les dues festes, podriem comparar l'incident de la crema de la palmera amb els incidents a la sortida del Convent. En els dos casos ens trobam davant una important aglomeració de gent que en cas de produïr-se algun problema poden derivar en avalantxes o coses pitjors. Això es veu més clar a les festes de foc, on en la meva opinió una regulació europea, que no una prohibició, tal vegada s'hauria de contemplar. En el cas de la sortida del Convent, i d'altres actes multitudinaris com les verbenes, m'agradaria saber si hi deu haver qualque tipus de preparació, com plans d'evacuació, per exemple. Aqui m'agradaria afegir que, tot i que d'entrada és més perillosa la festa de foc, a Molins vaig veure la gent ben equipada i molt responsable, cap en estat etílic, per participar al correfoc; cosa que no vendria a ser equiparable al cent per cent en el nostre cas, per altra banda.
A més d'això, l'incident de la palmera em va fer recordar la crema d'un grandiós arbre de pisos de devora Sa Font, que va rebre l'impacte d'un coet desprès d'una victòria del Reial Madrid, si no vaig molt errat. Encara que, clar, en aquell moment no hi havia grans aglomeracions al seu entorn.
En un altre ordre de coses, pel que fa a les verbenes, em va cridar moltíssim l'atenció que Molins, una ciutat que gairebé dobla en habitants el municipi de Felanitx, per la qual cosa se suposa que destina més recursos a les festes, només va celebrar una única verbena amb tal sols un grup, que no era ni prop fer-hi conegut (la respectable Orquesta Girasoles). Si, ho heu llegit bé, una verbena amb un grup no conegut i encara no han armat cap revolució, aquesta gent! Clar, era gratis, i d'aquesta manera no es poden fer distincions entre els habitants (molts) que entren de franc i els (no tants) que paguen religiosament el seu abonament...
Ja per acabar, a mode de conclusió, dir que el valor de les festes locals no el solen generar els actes institucionals sinó que ho acostumen a fer els ciutadans, amb l'organització altruista d'actes i representacions. Per altra banda, tot i que el caràcter de les festes sigui diferent, no es pot menystenir la qüestió de la seguretat ja que, qualque any, un incident pot passar a ser una desgràcia.