"L'Àfrica comença a Felanitx

 

Avui dematí, el que podríem considerar el meu cap de les pràctiques a la Direcció General d’Immigració m’ha obsequiat amb una petita obra d’art. Es tracta d’un exemplar del diari Ara del passat diumenge. Aquest tros de paper, que en principi podria semblar un objecte quotidià sense major rellevància que esdevenir el tràgic recull de successos i tragèdies ocorregudes al món durant el cap de setmana passat i que hagués pogut acabar fàcilment enterra per no fer potades havent fregat, és pot considerar una obra d’art per comptar amb el toc personal del felanitxer Miquel Barceló.

Jo no hi entenc massa d’art però m’ha fet molta gràcia que s’hagi pensat en jo gràcies a aquest artista que, malgrat no hi tengui una relació molt propera, no deixa d’esser un dels fills més il·lustres de la vil·la, un d’aquells als quals Blai Bonet considerava genis que Felanitx sempre tenia en plantilla.

No és la primera vegada que Barceló participa en el disseny de projectes de premsa, ja que fou el dissenyador de l’extinta capçalera del diari Público. A més, moltes vegades ha esdevingut el protagonista d’alguns interessants reportatges com el de la revista Time Out.

En aquest monogràfic, la portada es veu encapçalada per un titular que diu: L’Africa de Barceló sobre una pintura que representa aquest continent, però això només és el principi ja que per cada notícia Barceló ens ofereix la seva pinzellada i el seu comentari explicatiu.

Aquest diari serveix també per parlar de la propera i oblidada Àfrica des d’on viu i crea el pintor felanitxer, el qual afirma que al Sahel l’acompanyen altres artistes com Bauçà o Vidal, essent les seves obres devorades per les ja famoses termites.

En aquesta línia, no es pot menysprear l’article de Sebastià Alzamora que duu per títol L’Àfrica comença a Felanitx. Entre altres coses, Alzamora afirma que “Felanitx forma part de Mallorca, si, però sempre he sospitat que això és un mer accident geològic: el més probable és que Felanitx fos originalment un fragment que es va desprendre de l’Atlàntida i que per algun moviment tectònic capriciós va anar a encastar-se a un altre roc que surava dins el mar, allà en els temps primigenis”.

A més, i com no podia ser d’una altra manera, també fa referència a la perpètua existència entre la felanitxeritat de persones, en mots de Dalí, divinament tocades de l’ala.

Tampoc li passa per alt el nostre parlar propi, arribant a afirmar que “parlen fins i tot un idioma propi que, per discreció, s’assembla molt al català però que el filòleg Francesc de Borja Moll ja va detectar que era una altra cosa”..

En definitiva, l’Ara de diumenge és ple de dibuixos atractius i interessants, un per cada article, però per sobre de tot m’ha atret com a curiositat el dibuix, o la descripció del mateix, que el geni conciutadà ha dedicat a una notícia que duia per títol “Quatre candidats per eixugar el dèficit de la UAB”. Així, la descripció del dibuix ha estat la següent: “La meva primera casa a Ségon era prop del mercat i tenia davant els pollastres penjats”.

De totes formes, pel poble hom té la sensació de que s’ha fracassat no tractant així com toca aquest pintor que, com tants d’altres, podria esdevenir una peça clau en la promoció i rescat del nostre malmès municipi. Ara per ara, però, tenc entès que si se’l cerca és més probable trobar-lo a Vilafranca de Bonany, on hi té una teulera i freqüenta una taula d’un agradable cafè del poble.