dimecres, 7 de novembre de 2012

Mort i resurrecciò autogestionada de l'Espai Mallorca

La primera vegada que vaig sentir a parlar de l'Espai Mallorca jo era un estudiant de primer que no coneixia massa coses de la capital així que, amb les companyes de pis, qualque dia baixàvem de Cerdanyola a fer excursions per la ciutat.
Uns dels primers dies ja ens varem apropar a l'Espai Mallorca tot i que, malauradament, estava tancat. Sigui com sigui, durant aquell curs hi varem tornar un parell de vegades, recordant entre d'altres un gran combat de glosat entre en Mateu Xurí i un menorquí.
Després, durant aquests anys, l'he anat visitant en comptades ocasions, a alguna exposició, a comprar una rondalla...
En tot cas, en els darrers temps si hi he anat ha estat bàsicament als actes en contra del seu tancament, recordant un dia del curs passat, amb actes variats i ben montats...
Després va parèixer que la cosa tornava a arreglar-se però, com en tantes altres coses, no hi ha voluntat política per mantenir l'art ni la cultura, menys per la pròpia, i molt menys si hi ha perill de "contagio de la epidemia nacionalista, con riesgo de pandemia a otras comunidades", que deia en Boadella, i no es referia tenc per mi al nacionalisme espanyol.
Sigui com sigui, l'altre dia hi tornava a haver molta gent, amb elevat nombre d' intel·lectuals i bohemis per metre quadrat, i encara que només vaig poder ser-hi una estona, també va estar ben montat, iniciant-se una nova etapa autogestionada. Molt de coratge per la gent que s'hi ha posat al davant i, en tot cas, esperem que el Consell i el Gremi d'Editors recuperin aquest petit consolat cultural de Mallorca a Barcelona.