Baleair, un projecte just i necessari

La proposta de Més per Mallorca d’estudiar la viabilitat d’una “companyia de bandera” de les Illes Balears, tot i que en principi podria semblar una idea descabellada, és una bona iniciativa per afavorir el turisme durant tot l’any, així com també la connectivitat interna de l’arxipèlag i també aquesta amb altres illes properes (com ara Còrsega, Sardenya, Malta o Sicília), també al Nord d’Àfrica (Argel, Melilla/Nador, Tunis) o també al continent europeu (Barcelona, Madrid, Marsella, Ginebra o Roma).

Així es podria crear un petit hub a Son Sant Joan a l’estil del que la companyia Binter Canarias ha muntat a Tenerife i Gran Canaria, on connecta les illes entre si i amb altres illes com Madeira o Cap Verd, sense oblidar les incipients connexions amb el Marroc, el Sàhara, el Senegal i d’altres. Prenent aquest exemple, un viatger podria, passant per Mallorca, volar de Barcelona a Melilla o de Còrsega a Madrid, i també podria volar de Menorca a Sardenya, via Palma, sense haver de tornar enrere fins a la Península; tot això sense oblidar les connexions punt a punt des de les illes menors a la Península, element bàsic de la connectivitat durant la temporada baixa.

Així, a més d’oferir nous vols al turisme interior i al tràfic aeri ètnic, es podrien obrir nous mercats turístics ja que s’afavoririen les connexions (via Barcelona, Ginebra, Marsella o Roma) amb vols a països emergents com els asiàtics a traves d’aliances de codi compartit amb companyies com Emirates, Air China, Korean Airlines, Japan Airlines o Air India que haurien de situar les Illes Balears a només una escala aèria d’aquestes megalòpolis.

A més, si giram fulla, trobam que la majoria d’illes o arxipèlags disposen d’una o varies companyies aèries que han assumit la responsabilitat d’oferir connexions a la població insular com ara Air Malta, Cyprus Air, Atlantic Airways (Illes Feroe), Aer Arann (Irlanda), Blue Islands (Jersey), Air Greenland (Dinamarca) o Zoom Airlines (Islàndia) i, més remotament, Air Seychelles, Air Mauritius, Cayman Airways o Air Tahiti Nui.

Alguns han argumentat que a Balears ja hi ha radicades diverses aerolínies però d’aquestes, l’única que fa vols regulars és Air Europa i tot i que la seu la tingui a Mallorca el seu hub és Madrid i no cobreix les necessitats de connectivitat, especialment a l’hivern. Les altres és limiten a petites empreses xàrter com Alba Star.

Tanmateix, si una companyia aèria illenca vol reeixir, hauria de comptar amb la participació d’inversors privats, que tenen el know-how en la màteria. Així, cercant un soci industrial es podria començar per oferir a grans aerolínies la possibilitat de tenir una filial de vols regionals a una zona tan interessant i dinàmica com és el Mediterrani occidental. Així es podria començar a parlar amb empreses com ara la abudabiana Etihad, que s’està expandint per Europa amb l’adquisició de companyies aèries regionals (com Darwin Airways); o amb empreses de països emissors com ara Air Berlin, Lufthansa o IAG, sense oblidar a Air Europa que tal vegada estaria interessada en crear una subsidiària de vols regionals.

En aquest sentit, també s’haurien de cercar partners entre les agències de viatges (per afavorir el turisme dels illencs) i també hotelers i touroperadors.

Un altre factor a tenir en compte es la flota emprada. Entenc que hauria d’estar conformada per avions d’hèlice d’entre 50 i 70 places que, tot i ser un poc més lents, son més eficients i ecològics que els avions a reacció. D’altra banda, no seria convenient competir amb els mateixos avions de Ryanair o Vueling (d’entre 180 i 200 places), ja que tenen uns costos operacionals molt elevats i a l’hivern no serien competitius per servir rutes curtes i amb baixa demanda de passatgers.

A mode de conclusió, entenc que la creació d’una companyia aèria de servei públic a l’arxipèlag és viable i és una necessitat a un país insular com és el nostre. A més, tenint en compte l’escassa sobirania de Balears en matèria d’aeroports, que no permet atraure la demanda reduint les taxes tant com voldríem a l’hivern, seria la forma més eficaç d’intervenir en l’àmbit de la connectivitat aèria.