dijous, 12 de febrer de 2015

Sobre les 50 ombres d'en Grey

Anem a ser un poc polèmics...

A dia d’avui, encara no he aconseguit trobar cap al·lota que reconegui públicament que li han agradat les 50 ombres d’en Grey ni tan sols una miqueta. D’altra banda, moltes reconeixen que l’han començat a llegir (més de les que reconeixen que l’han acabat) i, així i tot, encara que no ho reconeguessin entraria dins el terreny d’allò plausible, estadísticament, que moltes l’han llegit.
Voldria puntualitzar que faig referència al públic femení ja que, tot i que molts d’homes l’hagin llegit, pareix clar que el target de l’obra era el públic jove femení.
Aquesta situació, que em resulta tan curiosa i divertida, me recorda a la situació plantejada magistralment per Amélie Nothomb, l’autora de Ácido Sulfúrico. En aquella obra a la televisió s’emet un reality show que reflexa el dia a dia d’un camp de concentració on els concursants sofreixen una gran quantitat de tortures i vexacions. Tot i l’estupor que provoca aquell programa a la societat, els mitjans en van plens i l’audiència d’aquell canal no fa més que augmentar i augmentar.
Així, amb aquesta triologia de dubtosa qualitat literària, i d’altres que per imitació han aparegut en els darrers temps, m’ha vengut al cap aquella situació en que tothom està horroritzat per l’esmentada obra però, tot i així, tothom en parla i ajuda al seu èxit.
Escrivint aquestes línies amb aquest argument sé que sona molt incoherent, com si també contribuís a aquest fenomen. Pobre de jo! I que puc fer sinó sumar-me a les masses, a les hordes, que xerren de l’obra aquests dies? Ben mirat, sa meva humil persona no té massa influència com per alterar els mecanismes del mercat... En tot cas, al meu torn, he de dir que vaig començar el primer llibre i, tot i que el vaig acabar, vaig llegir-lo molt en diagonal i no, tampoc em va agradar. En la meva defensa he de dir que no el vaig haver de comprar, si això pot suposar un atenuant.
Personalment, crec que el motiu que fa que la gent no s’atreveixi a confessar que ha llegit aquests llibres és el mateix motiu que fa que, enlloc de llegir novel·la rosa o relat pornogràfic (eròtic, si voleu), llegeixin aquest tipus d’obres que, essent un mix d’aquelles tenen lo pitjor de cada casa...
Dit això no entraré jo a criticar el contingut d’aquest llibre ni, encara menys, la significació sociològica que té aquest fenomen comercial. I no ho faré jo perquè vos passaré el link d’un article de la UAB que reflexiona sobre diverses implicacions de l’obra en qüestió.

Ja per acabar, només desitjar-vos que vos ho passeu molt bé al cine veient l’horrorosa pel·lícula (desprès no teniu perquè confessar que vos ha agradat). De fet, jo també m’estic plantejant anar-hi i tot...