dimecres, 7 d’octubre de 2015

Les cabines de telèfon i la deixadesa de Telefònica

López Vázquez va fer una pel·lícula en que un home quedava tancat a dins una cabina en aquells remots temps en que no existien els telèfons mòbils. Sense esser tan vell, jo encara m’enrecord d’aquelles cabines que, certament, provocaven un poc de claustrofòbia.
Posteriorment varen arribar aquelles cabines de quatre telèfons, més diàfanes i modernes i de les quals encara se’n poden veure algunes als nostres carrers, constituint-ne un element present encara al nostre imaginari.
En ple segle XXI, precisament aquest any, s’acaba la missió de servei públic que obligava a l’operador dominant a mantenir aquests equipaments. En la meva opinió, en aquesta època en que tothom disposa d’smartphone, Telefònica i les altres companyies no s’han esforçat gens en reorientar aquest servei i l’han anat deixant morir a poc a poc.
Així, entenc que les tradicionals cabines haurien de mantenir-se i reorientar els seus serveis, tot “smartitzant-les”. Per exemple, podrien incorporar el servei de dades a la seva xarxa, permetent als ciutadans consultar el correu o fer videotrucades, nacionals o internacionals. A més, també podrien permetre consultar mapes o cercar restaurants.
D’altra banda, seria molt útil que incorporessin punts de càrrega de telèfons mòbils i s’hi poguessin comprar entrades per anar al teatre o bitllets de metro.
En certa manera, seria com la innovació que han viscut els caixers automàtics en que, més enllà de treure diners, els usuaris poden realitzar-hi moltes altres activitats.

En fi, només volia compartir aquesta reflexió tot acabant dient que, davant aquesta situació, penso que tal vegada sorgiran altres empreses que, aprofitant la deixadesa de la companyia dominant, podrien aprofitar aquest nínxol de mercat.