 |
| Sístema de votació electrònica al Perú |
Diumenge passat es varen celebrar les segones eleccions
generals en el termini de sis mesos, demostrant, tanmateix, un comportament
dels electors semblant al dels passats comicis. En aquesta ocasió, em va tocar
treballar i per tant vaig viure les eleccions molt d’aprop com a representant
de l’Administració Electoral. Aquesta proximitat amb la jornada electoral m’ha
convidat a escriure aquestes línies a mode de reflexió en favor de la
instauració d’un sistema electoral electrònic.
Per tot això, us exposaré en les següents línies, alguns
dels arguments pels quals entenc que seria millor l’adopció d’aquestes
tècniques d’informació i comunicació (TIC) en l’àmbit electoral.
1. Adaptar la política al món actual
Son molts els motius pels quals s’ha de ser valent i adoptar
un sistema electoral més àgil i eficaç però el primer d’aquests és per
adaptar-lo al món real, i és que les eleccions i la democràcia no s’han de
practicar com fa dos segles sinó que s’ha d’optar per aprofitar les eines
informàtiques i de tecnologia mòbil existents per a la jornada electoral.
El que no pot ser és que hom empri les eines digitals a tots
els àmbits de la vida menys a les eleccions. Així, imaginem-nos per un moment com
seria la nostra vida sense emprar caixers automàtics, TPVs, smartphones, semàfors, GPS...
De fet, i com a excepció enigmàtica, també he de dir que la
introducció de mitjans electrònics és un fet ja que a dia d’avui l’enviament de
dades de participació i d’escrutini es fa mitjançant unes PDA manejades pels
transmissors, cosa que permet un escrutini més ràpid i fluid.
A més, adaptant la política als nous temps s’afavoriria un
reenganxament del jovent, que veuria el sistema electoral com una cosa més
propera a la seva forma de fer i actuar.
2. Afavorir la transparència i la fiabilitat
Darrerament, a través de les xarxes socials, s’ha posat de
manifest la facilitat de manipular les eleccions en municipis petits en que no
hi ha apoderats o interventors ni representants de l’Administració electoral.
Personalment, puc garantir que al lloc on jo estava no es
varen donar aquestes pràctiques però, com a ciutadà, ningú no em pot garantir
que a determinats pobles perduts on rarament hi arriba l’administració
electoral i menys encara representants dels partits petits, els apoderats no
manipulin o corrompin el recompte.
3. Facilitar la tasca dels treballadors públics i membres de
les meses
Aquest punt és fàcilment defensable ja que diumenge passat
era pont i mentre molts conciutadans gaudien d’un pont o d’un dia de platja, a
d’altres els va tocar llevar-se d’hora i presentar-se abans de les vuit al
col·legi electoral on varen iniciar una jornada que, en molts casos i gràcies
als llençols del Senat, varen tornar a casa seva aprop de mitjanit.
En aquesta mateixa situació es varen trobar els
representants de l’administració i transmissors de l’Administració que, amb una
petita gratificació, varen fer possible la celebració de les eleccions.
Amb sistemes electrònics de votació es facilitaria molt la
tasca d’aquests ciutadans i servidors públics ja que a les vuit de la tarda, pràcticament,
podrien plegar, traient-los de sobre la papereta d’anar contant els vots que no
quadren.
A més, s’ha de tenir en compte que aquests ciutadans, que no
tenen coneixements de dret electoral, son els encarregats de redactar una
quantitat gens menyspreable de documents com actes de constitució, actes de
sessió, actes d’escrutini...
Dit d’una altra manera, la majoria d’aquests ciutadans empra
ordinador al seu lloc de treball o durant el seu temps d’oci i, així, els seria
més familiar que la paperassa burocràtica que han d’emplenar a dia d’avui. Això
afavoriria una disminució del rebuig a esdevenir membres de meses electorals i,
de retruc, contribuiria a disminuir la desafecció política.
4. Per respectar el medi ambient i vetllar per l’eficiència
De ben segur, molts lectors haureu reflexionat abans sobre
la quantitat de paper que es llença en la celebració d’una jornada electoral,
no només pel que fa a sobres i paperetes que s’envien per correu i han d’omplir
tots els col·legis, sinó també pels manuals que s’envien i per la paperassa
que, com diem, han d’omplir els membres de les meses i de l’Administració.
5. Per afavorir l’accessibilitat i el disseny universal
A dia d’avui, i gràcies a la lluita de diverses entitats, s’ha
aconseguit un complex sistema de vot en braille per garantir que els invidents
puguin votar però això no seria necessari amb el vot electrònic, si es fa
atenent a la perspectiva del disseny universal.
En aquest sentit, hem de pensar que si un cec pot emprar el
caixer automàtic, el mòbil i l’ordinador de forma autònoma podrà també exercir
aquest dret fonamental de forma totalment independent, i no dependre d’haver de
trucar per demanar el kit del vot accessible ni haver d’esperar a que li
habilitin un espai tranquil per a votar.
Dit d’una altra manera, enlloc d’haver de fer mans i mànigues
per poder votar autònomament, qualsevol ciutadà podria exercir el seu dret a
vot en igualtat de condicions, sense que l’hi hagin d’adaptar a les seves
condicions o necessitats específiques.
Bastaria amb instal·lar uns auriculars a l’aparell de
votació i instal·lar-hi un software lector de pantalla.
En definitiva, per aquests i molts altres motius, entenc que
s’hauria d’iniciar un debat pel que fa a la modernització del sistema
electoral, per adoptar el sistema al segle XXI i seguint l’exemple d’altres
nacions d’àmplia tradició democràtica com els Estats Units.
Dit d’una altra manera, entenc que no s’han de sacralitzar
ni conservar en formol pràctiques o maneres de fer que, ben mirat, a l’Estat
espanyol tenen ben poca trajectòria històrica.
Per més endavant quedarà el debat de fer-ho tot des de casa
però, a dia d’avui, encara es una mica prest per plantejar-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada