Diversos amics i coneguts estan afrontant en aquestes dates sengles
processos selectius per accedir a llocs de feina a l'administració
pública.
Per aquest motiu, he tingut ocasió de parlar amb ells i donar-los ànims per a les respectives proves.
Això
m'ha fet conscient de diverses qüestions. En primer lloc d'aquesta
sensació de transcendentalitat que fa que t'ho juguis tot a una sola
carta, o això sembla, però en realitat la vida és molt més que un examen
i tot i que aquest no vagi bé sempre ens hem de quedar amb la part
positiva de tot el que hem après.
Seria ben bé com aquella frase cèlebre que diu que allò de que lo important no és la meta sinó el camí que és per arribar-hi.
De
fet, el fet seria comparable a una ruptura de relació amorosa què et fa
pensar que has perdut un temps de la teva vida amb la persona
equivocada quan en realitat el que s'ha de valorar és tot allò viscut
amb aquella persona, com una etapa més de camí.
D'altra banda,
també és important remarcar des de fora aquesta sensació que no es sol
veure quan un prepara unes oposicions que és l'agradable sensació de
treballar per un mateix i si se'm permet la redundància, per a tu
mateix. Per exemple, quan estàs treballant, estàs destinant unes hores a
un projecte o organització a canvi d'un sou però mentre estàs estudiant
aprens per tu mateix, en certa manera no et "prostitueixes" sinó que
dediques el temps a tu mateix.
Amb això no vull dir que
treballant no et puguis formar ni que una feina no pugui ser enormement
enriquidora sinó que el fet de començar a estudiar per aprendre i
millorar com a professional i com a persona és molt important.
No
ho sé, tal vegada és que estic nostàlgic i recordo el temps que feia
d'opositor... Potser m'animo i faig una altra oposició...
En
tot cas, el que m'agradaria fer per concloure aquestes línies seria
encoratjar a tots els companys que estan dedicant aquest estiu a la
preparació d'unes oposicions, fent-los avinents aquests objectius que
són més fàcils de veure des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada