 |
| Caçatancs felanitxer. Del blog Etziba Balutxo |
Escriu Curzio Malaparte que durant la invasió nazi de l’URSS,
els alemanys assassinaven cruelment a tots els cans que es trobaven al seu pas
per les estepes ucraïneses i russes.
La raó d’aquest acarnissament amb el que suposadament és el
millor amic dels homes i dones és que els soviètics els havien ensinistrat de
tal manera que destruïssin els Panzer alemanys.
El sistema era enginyós però senzill alhora. Consistia en
acostumar els animals a rebre el menjar davall un tanc i així quan els veien s’hi
aproximaven veloçment.
D’altra banda, els hi instal·laven un paquet amb explosius
al llom que anava connectat amb una antena que, quan fregava la superfície inferior
del blindat, generava una reacció química que feia explotar el vehicle, a més
del pobre animal.
Certament, no es pot dir que n’Stalin fos un animalista però
tenint la facilitat amb que els nazis els estaven envaint i tenint en compte
que els japonesos i posteriorment els vietnamites o els gihadistes es suïciden emprant
explosius, utilitzar els cans deuria entendre’s pels russos com un mal menor.
Els alemanys els anomenaven Panzerabwehrhunde (ca antitanc)
i en rus es veu que es diu així: собаки-истребители танко. En tot cas, aquesta
forma d’ensinistrar animals va perdurar a Rússia fins l’any 1996.
Sigui com sigui, i parlant d’herois antitancs, seguesc
pensant que el millor fou Antoni Coll i Prohens, un felanitxer nascut al Carrer
de Cala Figuera el 1915, militant d’ERC i que durant la Guerra del 1936-1939 es
feu famós per la seva valentia destruint tancs feixistes durant la defensa deMadrid. Tot i que va tenir segells dedicats a ell i donà nom a la Carrera de
San Jerónimo fins a la fi de la guerra, els vencedors n’han esborrat la memòria
fins al dia d’avui, no essent recordat ni amb un trist carrer del seu poble.
I, tornant als cans, serveixi això d’homenatge també per
aquells animals que, sense voler-ho, varen ajudar humilment a l'assoliment del progrés de la Humanitat
i que no han estat homenatjats amb una cançó de Mecano, homenatge pòstum del que si gaudeix la cussa Laika o Лайка que l'any 1957 fou enviada a bord de la nau Sputnik.
